NO PUC ESCRIURE'T CAP POEMA

Dibuixat apressuradament a la coberta del vaixell,
una meravellosa tarda.
Envoltats pel mar de Jònia
Konstantí Kavafis

No puc escriure't cap poema
quan la lluna porta barret de sal,
o si el sauló vesteix les ànimes desventrades;
ni tampoc si les savines no troben els petons fresquets de la marinada.
En Zenon Marí no podia escriure amb les mans resseques per una feina deshumanitzadora.
Havia anat adolorint el seu esperit altiu amb el pas pesant del temps humit.
Havia anat oblidant la seva història, havia anat deixant de reconeixer el guió màgic dels seus amors...
Malgrat tot, des del temple dels seus silencis,
des de les despulles dels seus llavis gregaris,
vestia el confí dels seus somnis amb tendres confitures,
amb raïms d'il.lusió que s'anirien desgranant amb la cadència de les fulles de la tardor.
Serenament...