A l’Amo de son Capellot, no l’hi feia gens de gràcia tot això. Lo que l’hi feia nosa eren ses sabates... Oh Deu Meu!!... i es calcetins,... i sa corbata... i es jac... Sa suor li trevessava. Feia sabonera per tot !!!. Però alla el me tenen tot enrevoltat d’aquesta gent més principal, i la resta de convidats a sa festa.

Ses quatre dones mes misseres des poble partiren a servir xocolate a tothom. Una tassa per cap. Però una bona tassa. I es primer que abocaren va esser a l’Amo de Son Capellot: Una escudella ben plena i que flametjava de calenta.

L’Amo per sortir-ne aviat agafa sa tassa amb ses dues mans i gloc , gloc, gloc, s’ho fot tot d’una tirada a dins sa panxa. Vatua amb el món!!... Quan li tocà allò dins sa panxa fiets de Déu!!...

Pega revinglada, s’aixeca, i parteix de cap a Son Capellot.. com un llamp... com un rellamp !!. Aquí deixava una sabata... allà es calcetí... i per envant !!! Sensa aturar-se se llevava jac, guardepits, camia... i fins a sa camiseta. Tot va fer flamada !!! Va arribar a Son Capellot només amb sos calçons blancs...

Hi arriba, i a devora s’era hi havia una figuerota, se n’hi va, s’estèn allà, amb uns alens !!... amb uns alens que feia!! que no podia trencar... Bono !! Aquell pobre homo se remolcava... Amb això que arribà es porqueret que el me veu d’aquella suerte i li diu: ‘Que vos passa l’Amo? ‘ I ell li diu: ‘Dum aigo...!! fe via!’

Es porqueret parteix i l’hi du un bon got d’aigo ben fresca de sa cisterna, i començà a glopejar aquell pobre homo... i se treia unes pallerofes des paladar i de per dins sa boca... i de per sa gargamella ... i treu qui treu pallarofes, ... i glopetja qui glopetja aigo ...

Be ... va surar !! .. aixi com Deu volgué... però va surar. Ah! i ademès ja va esser Batle...

------------

Ell va fer de batle, però pes poble i a s’Ajuntament només hi anava quan era ben necessari i l’anaven a cercar a Son Capellot per cualque cosa delicada.

En aquest poble, encare que hi havia poca gent, n’hi havia de dolenta i va succeir, que un homo va pegar sa dona. Digueren ‘Segur que per gelós !’ ,gelós o no gelós lo que era cert era que l’havia ablanida.. Això és mes vell que es pastar! ... i ja varen esser de questions !! ...

I que fan??... Agafaren aquell homo, i el duen davant es Batle, l’Amo de Son Capellot, qui també era es Jutge, i li diuen:’Senyor Batle, .. aquest homo ha tupat sa dona .. Qu en feim d’ell ?’

Ell no hi pensà gens ni mica i les digué: ‘Per esser sa primera vegada li donau una escudella gran de xocolate ben calent, que flamegi, i que el se bega tot amb una vegada... i ja ho veurem si hi tornarà!.