
Catalunya, les plaques més antigues són de principi de segle. Són totes
"entalladas", és a dir, que presenten uns entalls de dimensions considerables
per subjectar el morrió de filferro.

Posteriorment, a finals dels anys setanta, aquests entalls redueixen les seves dimensions i donen origen a un tipus de plaques que quelcom anomenen "recortadas", per diferenciar-les de les anteriors.
També podem trobar plaques amb trepant lateral. Aquests trepants servien igualment er subjectar els morrions, i són l'últim pas abans d'arribar a les plaques actuals, en les que les osques tenen les dimensions justes per subjectar el morrió.
En alguns casos, una
petita adaptació va permetre que els mateixos encunys que s'havien utilizat
per fabricar plaques entallades s'utilitzessin també per fabricar de
normals.
Les plaques estampades
En aquest periode que assenyalem, totes les plaques eren o bé llises o bé estampades. El nom del fabricant i freqüentment també alguna marca o peti segell eren estampats a la placa mitjançant un encuny en el mateix moment de fabricar-les.

A Catalunya el sistema és molt més recent. Segons totes les fonts consultades, la primera placa litografiada que es va fabricar a Catalunya va ser la de Codorniu del tipus "Baco" de color verd i blanc (nº. 380). És de 1972 i va servir per segellar una ampolla de cava molt especial, l'elaborada per commemorar el primer centenari de la marca.
Plaques gravades
Existeix un reduït número de plaques estampades que ho són de fora cap endins, són les anomenades "plaques gravades" que, amb algunes excepcions, solen ser totes de color coure.
Primeres plaques litografiades
El procés de litografia aplicat a la personalització de les plaques es va començar a utilitzar a França a principis de segle. La placa de Champagne més antiga és la del "vintage" 1906 de Pol Roger.

