Saluts, peus, i vida

(créixer amb bon peu )

Cal donar una gran importància a la cura del peus dels nostres fills per prevenir qualsevol anomalia de la postura durant el creixement, quan encara pot ser redreçada o educada. Una manera incorrecta de caminar pot comportar una mala ossíficació que ja no es pot modificar i que pot malmetre el nostre aparell locomotor.

  El nostre fill ha de poder moure els peus en totes les direccions.

 La posició i la forma d'ambdues carmes ha de ser sempre simètrica,

  Ha de dormir de costat, ni cap avall o ni cap amunt.

  No hem de tapar-lo amb roba pesada que no permeti que les seves cames i peus es moguin. 

  La roba de bressol no ha de comprimir les cames i ni els peus.

 Un pijama amb peücs cosits no és recomenable.

L´ infant no ha de ser induït a caminar.

S'ha d'estimular el joc durant el bany i fer-li moure cames i peus.

S'ha d'evitar que mantingui postures incorrectas com les que adopta quan es seu amb una cama oberta i l'altra tancada.

 No hem d' obligar-lo a incorporar-se i caminar, cal primer que gategi.

Quan els seus músculs estiguin forts es posarà tot sol dempeus.

 L´infant que comença a caminar necessita espai i llibertat. Són dolents els parcs i els caminadors.

 No cal calçar-lo fins que comença a caminar.

 Hem de fixar-nos que camina amb les cames amb posició simètriques.

En aquesta etapa cal que I'infant camini per superfí- cies variades, que el seu peu reconegui el tacte de terra i que no visqui en la monotonía dels paviments perfectes de les cases.

 Hem de calgar-lo amb una sabata còmoda i elàstica de sola prima.

 Ha de caminar per superficies irregulars, com la platja o la gespa.

 El turmell ha d'estar sempre lliure per poder enfortir-se, les botes no són el calçat idoni.

Els calçats correctors no s'han de comprar sense la prescripció del podóleg o del traumatòleg.

 Les possibles correccions no són mai estándard i els seus tractaments han de ser individualitzats.

 Un peu pla pot ser un estadi del creixement. El podoIeg és l'especialista que ha d' avaluar-ho.

En aquesta etapa de creixement rápid, on poden aparéixer alteracions de l'arquitectura óssia del peu les revisions constants són fonamentals.

La fortalesa dels peus davant del dolor pot fer que una alteració no doni cap molóstia.

Cal visitar el podoIeg cada sis mesos. Els pares hem d'estar especialment atents a:

Observar les deformacions anomal o excessives, de les soles i els tacons de les sabates.

Els dolors que persisteixen en zones del peu, el genoll, o la columna.

La forma de caminar.

Les alteracions del pont del peu.

La mala alineació de la zona entre el peu i el turmell, allunyada d'un imaginari angle recte format pel tendó d'Aquil-les i la planta del peu.

No calçar I'infant amb una sabata incorrecta.

Les sabates

El peus del nostres fills creixen a un ritme d'un mil.límetre per mes. Si considerem que cada talla es sis mil.límetres mes gran que l'anterior, cada sis mesos s'han de comprar unes sabates noves.

Les sabates del nostre fill son intransferibles i aquellas que el seu germá gran va deixar prácticament noves no li serveixen. 

Cada peu es ünic i necessita crea el seu propi espai.

És possible que el nostre fill només vulgui por- tar sabatilles esportives. Aquest calçat com el seu nom indica es l'adient par fer esport i no par portar de manera continuada, ja que el seu excés de flexibilitat pot afeblir la musculatura dels peus de I'infant. Hem d'intentar que combini les sabates esportives amb d'altres amb les següents característiques:

Una sola  suficientment prima perqué el nen tingui la sensibilitat a la planta i el seu peu conegui on trepitja.

Lligades sobre I'empenya, zona on no pressionen la musculatura.

 De canya curta o tova, les botes només serveixen per protegir del fred, aquellas que tenen la canya dura no permeten el desenvolupament del turmell.

Una sabata ha de subjectar i no pressionar el peu,

Amb un contrafort en la zona del taló.