acord aparent:

Acord que té una fonamental i una funció diferent a la que resulta de la simple superposició de terceres. Per exemple, en un 6/4 cadencial generalment trobem un acord aparent de I i un acord real de V amb dues appoggiatures. La 6a afegida del IV i la 6a napolitana i el 6/3 cadencial són també exemples d'acords aparents.

acord estructural:

Acord que té una importància essencial en la frase en la qual forma part. Sol ser un acord en estat fonamental i que presenta enllaços progressius amb els acords estructurals anterior i posterior. Entre els acords estructurals pot haver-hi acords ornamentals (vegeu enllaç compost)

Els acords estructurals són els indicats a les rutes cadencials.

acord ornamental:

Acord creat a partir de moviments melòdics que uneix dos acords estructurals. Sol ser un acord invertit i, sovint, sol ser un acord sense fonamental. Hi ha acords ornamentals que tenen nom propi: 6/4 d'amplificació, 6/4 de pas (o d'unió), classificació que es podria anar ampliant amb noms com 6/3 (o 6) de brodadura, etc.

L'acord ornamental sol tenir una relació molt propera amb l'acord estructural que està ornamentant, és a dir, que generalment o és la dominant (o dominant secundària) o és la subdominant (o subdominant secundària) de l'esmentat acord estructural.

dissonància característica:

Dissonància que, habitualment, va associada a algun grau harmònic, de manera que en reforça la seva funció.
Són dissonàncies característiques de la V: la 7a, el 6/4 cadencial, el 5/4 cadencial, el 6/3 cadencial, les 9es, etc.
Són dissonàncies característiques del IV: 6a afegida, nota vienesa, la 7a M; i ho són del iv: la 6a afegida i la 6a napolitana.

Són molt importants en el procés de modulació perquè es poden convertir en "dissonàncies caracteritzadores", és a dir, que converteixin en V o en IV (o en iv) un acord que tenia, en la tonalitat original, una altra funció.

dominant secundària:

Grau harmònic de la tonalitat (diferent de la V) que, prèvia modificació de la seva morfologia (per tenir un acord perfecte major amb 7a menor), actua de dominant del grau que està a una 5a J inferior i que vindria a ser la tònica secundària.

enllaç compost:

Enllaç harmònic format per tres acords (A, B i C) en el que els acords A i C són acords estructurals mentre que l'acord B és un acord ornamental. Normalment els enllaços A-C i B-C són enllaços progressius. En canvi l’enllaç A-B (el que queda més en segon pla) pot ser un enllaç regressiu.

enllaç harmònic:

Encadenament entre acords. És l'equivalent a l'interval melòdic en l'harmonia. Normalment ens hi referim assenyalant l'acord de sortida i el d'arribada (per exemple: enllaç V - I) però cal tenir en compte altres tipus de noms, com el de "enllaç de 4a J asc" que contempla tant l'esmentat V-I com el I-IV i d'altres.

És molt interessant la nomenclatura que proposa l'anglès Tom Sutcliffe pels enllaços harmònics:

-enllaç alfa (a) : 4a asc / 5a des....(V · I || I · IV || vi · ii || ii · V).......
-enllaç alfa (a'): 4a desc / 5a asc...(I · V || IV · I || V · ii || ii · vi)*

-enllaç beta (b) : 3a desc / 6a asc...(I · vi || vi · IV || IV · ii)
-enllaç beta (b') : 3a asc / 6a desc.. (ii · IV || IV · vi || vi · I )

-enllaç gamma (g) : 2a asc / 7a desc.(IV · V || I · ii || V · vi)
-enllaç gamma (g') : 2a desc / 7a asc.(ii · I || V · IV · vi || vi · V )

* en gris els enllaços regressius desaconsellables

La idea d'utilitzar només tres noms (alfa, beta i gamma) és molt bona perquè aclareix el terreny que es pretén teoritzar posant en evidència que, en realitat, només hi ha 3 tipus d'enllaç harmònic. També és bona l'ocurrència d'afegir l'apòstrof per referir-se als enllaços regressius. Les rutes cadencials, recordem-ho, es basen exclusivament en enllaços progressius (alfa beta i gamma).

 

enllaç progressiu:

 

Enllaç harmònic del tipus alfa, beta o gamma (vegeu enllaç harmònic).

És el tipus d'enllaç en què es basa el moviment harmònic cadencial, és a dir, els enllaços que tenen un sentit evolutiu, que dóna sensació d'avançar.

enllaç regressiu:

Enllaç harmònic del tipus alfa', beta' o gamma' (vegeu enllaç harmònic).

És un tipus d'enllaç que té un sentit de retrocés, que dóna sensació d'anar endarrera.

En general els enllaços regressius són desaconsellables (excepte els enllaços alfa' I·V i IV·I) però són utilitzables en els enllaços compostos.

enllaç +3, enllaç +4...:

 

Manera de referir-se a l'enllaç harmònic entre dos acords donats a partir del número de quintes (de la sèrie de quintes) que hi ha entre les dues fonamentals. És una nomenclatura útil per ser conscient que relacions entre graus diferents, per exemple I-vi i IV-ii són exactament el mateix enllaç. També pot ser útil per a referir-se a enllaços que preparen certes dominant secundàries: I- VI - ii (+3 i -1) I - III - vi.
Convé tenir present l'esquema següent:

major: ..IV. I. V. ii. vi. iii .(viiº)
+3: ..IV - II ........ I - VI ........V - III
+4: ..IV - VI........I - III........
- 3: ....vi - I .........iii - V

menor: ..VI .(III). (VII). iv. i. V. iiº
+3: ..iv - II
+4: .VI - I
.-3: ....i - III

 

funció formal:

El rol que una unitat formal determinada (del nivell que sigui) compleix en la globalitat de la peça. La funció formal està relacionada amb aspectes com el de la situació en la peça (principi, mig i final ) o el tipus de relació entre el material (exposició, repetició, variació, desenvolupament, reexposició, antecedent, consegüent...). És important destacar que una mateixa unitat formal pot tenir funcions formals diferents segons on es trobi en la peça (les unitats formals que tenen funció d'exposició i reexposició poden ser iguals o molt semblants; o una introducció pot ser exactament igual a una coda, vegeu Romança sense paraules n.9 op.30,3 de Mendelssohn)

moviment harmònic:

Concepte que intenta explicar el sentit, la funció, d'un conjunt d'enllaços harmònics. Es poden classificar en moviments harmònics de prolongació, moviments harmònics cadencials i moviments harmònics seqüencials.

moviment harmònic cadencial:

Tipus de moviment harmònic amb una direccionalitat clara cap a la consecució d'una cadència. Aquest tipus de moviment harmònic es basa en l'enllaç entre estats fonamentals més que no pas en acords invertits (amb alguna excepció). Els moviments harmònics cadencials es concreten en les anomenades rutes cadencials.

moviment harmònic de prolongació:

Tipus de moviment harmònic en el qual hi ha un acord principal o estructural mentre que els altres són de caràcter ornamental. Sovint presenta un sol acord en estat fonamental (el principal) mentre que els altres apareixen invertits, amb caràcter d’acord ornamental (de pas, brodadura, amplificació, etc.). També és freqüent que es presenti tot plegat sobre un pedal de la fonamental de l’acord principal.
Des del punt de vista formal, quan aquesta harmonia de prolongació es basa en I és característica de principis, introduccions i codes, i quan es basa en V és característica de les petites seccions de desenvolupament de "lieds" binaris i ternaris.

nota vienesa:

Dissonància característica del IV consistent en una appoggiatura de 4a augmentada de la 3a de l'acord. Ha de resoldre a la 3a abans del canvi d'harmonia. La nota vienesa és la dissonància que apareix al principi de la música de la sèrie Mister Bean.

peu:

Patró metricoformal que determina la relació que una unitat formal de nivell petit té respecte el sistema mètric. No és el ritme sinó la forma que té aquest motiu rítmic en relació al sistema mètric. El peu determina si el ritme comença o no abans de l'ictus (i el valor total d'aquesta anacrusi) i determina quan temps ocupa després de l'ictus.

peus solapats:

 

Fenomen que es produeix quan se succeeixen dos peus diferents que tenen contorns que s'encavalquen. Es dóna quan es combina un segon peu d'anacrusi més llarga que el primer.

primer peu incomplet:

Ritme de peu anacrústic que, en la seva primera aparició, es presenta tètic.Sovint reapareix en la seva versió tètica al principi de les unitats formals importants.

ruta cadencial:

El moviment harmònic cadencial es pot concretar en uns models concrets anomenats "rutes cadencials" aprofitant el sentit d’itinerari, de camí ja previst, que té la paraula "ruta". Podeu trobar més informació al document mapa harmònic (pdf).

Es pot fer una semicadència a partir d'una ruta cadencial "tardana", és a dir, que arriba tard i fa coincidir la V amb el final de la frase o semifrase (p.ex. | I vi IV ii | V) o bé a partir d'una ruta cadencial "precipitada", és a dir, que arribem a la tònica abans que s'acabi la frase o semifrase i aleshores "rebotem" i acabem en V (p.ex.. | I IV V I | V)

unitat formal:

Part, fragment musical relativament aïllable d'una obra musical, que se sol estructurar de manera jeràrquica (motiu < proposició < semifrase < frase < grup de frases; o bé la sèrie equivalent: motiu < subperiode < periode < frase). En les anàlisis es representa amb les habituals lletres (ABA, etc.) on la repetició d’una lletra representa la identitat del material musical de cada part i el nivell jeràrquic de les parts es reflexa amb la tipografia (majúscules, minúscules, etc.). Cadascuna de les unitats formals té una funció formal determinada.

versió en la dominant:

Imitació d'una unitat formal de nivell petit (motiu, proposició o semifrase) anomenada idea bàsica consistent en una progressió seqüencial diatònica a la 2a alta o baixa de la melodia i a una resposta simètrica de l'harmonia de la idea bàsica consistent en la substitució de I per V i de V per I.

 

1+1+2:

Procediment formal consistent en presentar una idea que faci aparèixer amb claredat un peu rítmic concret, repetir-la (amb o sense variació) de manera que es confirmi el peu rítmic anterior i, acte seguit, fer una unitat formal de peu doble, és a dir que tingui el doble de valor dels peus anteriors.

6/4 cadencial:

Doble appoggiatura de la 5a i la 3a de la dominant en una cadència (dissonància característica). La 4a ha de resoldre a la 3a i la sexta pot fer-ho a la 5a o a la 7a. Comparteix morfologia amb l'acord de tònica en segona inversió (acord aparent).

5/4 cadencial:

Appoggiatura de la 3a de la dominant en una cadència (dissonància característica). La 4a ha de resoldre a la 3a. Segons la disposició de les veus la dissonància entre la 5a de l'acord i la 4a (nota estranya) apareixerà en forma de 2a o de 7a.

6/3 cadencial:

Appoggiatura de la 5a de la dominant en una cadència (dissonància característica). La 6a ha de resoldre a la 5a, encara que sovint aquesta nota no resol i salta directament a la tònica en l'acord final de la cadència. En mode menor, la sonoritat del 6/3 cadencial és més dura perquè apareix un interval de 4a disminuïda o 5a augmentada. Comparteix morfologia amb l'acord de tercer grau en primera inversió (acord aparent).

6/4 (o 5/4 o 6/3) semicadencial:

El mateix fenomen que el 6/4 cadencial (o el 5/4 cad. o el 6/3 cad) però en una semicadència.

6a afegida:

Dissonància característica de l'acord de quart grau (tant en menor com en major) i que pot aparèixer coexistint amb la 5a de l'acord o sense ella. Comparteix morfologia amb l'acord de segon grau en primera inversió (i 7a en funció de si té o no 5a; acord aparent).

 
6a napolitana:

 

Dissonància característica de l'acord de quart grau menor (tant en menor com en major) que consisteix en una 6a menor afegida (implica rebaixar el segon grau de l'escala). Així com l'acord amb 6a afegida pot tenir, a més, la 5a, l'acord de 6a napolitana no tolera bé la coexistència amb la 5a. Comparteix morfologia amb l'acord de segon grau rebaixat en primera inversió (acord aparent).