Laura
a la ciutat del Sants (1931),
de
Miquel Llor
La
novel·la de Miquel Llor narra la història de la Laura, un
noia de Barcelona que coneix en una festa a Tomàs Muntanyola, important
propietari rural de Comarquinal. Al cap de tres mesos ja estan casats
i instal·lats a la casa pairal dels Muntanyola, on Laura comença
a experimentar una forta opressió a causa de l'eterna boira de
la zona, i ambé del menyspreu de Teresa, la germana de Tomàs.Laura
sembla estar condemnada a viure en un ambient provincià on el temps
sembla haver-se parat, fins que coneix Pere Gifreda -un advocat de 27
anys, de qui la seva cunyada Teresa havia estat sempre secretament enamorada-
.
Laura
és l'esposa insatisfeta d'un pagès ric, inculte i groller,
contraposat a un Pere culte, afable, llegit i viatjat, elegant i respectuós.
De fet, és ella la que dóna el primer pas i s'ofereix a
l'home que li ha despertat el desig:
"I les mans de Laura passen pel rostre d'en Pere,
els braços li lliguen el coll. Els d'ell abracen totalment el cos
de la dona palpitant, somniat, l'estrenyen amb l'abraçada màxima,
se n'apoderen, l'ajeuen".
Quan Teresa descobreix l'afer entre Laura i Pere -adulteri que no arriba
a ésser consumat, tot i que és apassionadament desitjat
per la Laura-, engelosida, esbomba la notícia, que s'escampa com
la pólvora per tot Comarquinal. Laura és enviada a descansar
a les Aulines. La mort de la seva filla a causa d'una meningitis és
la gota que fa vessar el got i que provoca la fugida de la Laura. Quan
intenta trobar protecció a casa de l'oncle Libori -un dels que
més l'havia criticat -, aquest prova de seduir-la. Llavors, Laura,
desesperada i al límit de la seva resistència física
i moral, pretén tornar a la casa dels Muntanyola, on no és
admesa. Pere intenta acollir-la, però ella acaba refugiant-se en
un pensionat de religioses franceses. Laura ha acabat adonant-se de la
veritable naturalesa d'en Pere en el moment en què aquest ha pronunciat
la frase
"Ja ho sabia: m'havia fet el jurament que series per a mi".
L'home que l'estreny és:
"el Pere de carn i ossos, no el Pere de les Aulines.
I el veu, enardit per la passió, que no és pas aquell que
venia cada tarda a la sala i li parlava dels núvols, dels estels
i dels marges florits amb veu simple [...] S'ha transformat en un ésser
instintiu, enrogit, anhelós, la boca cruel com un conquistador
al punt que va a assaborir la venjança, un amo que venç".
Li veu la mateixa mirada emboirada de Tomàs -el seu marit- i la
de l'oncle Libori en el moment en què intentà violar-la.
Per això, la Laura decideix recloure's en un convent.