HISTÒRIA DE LA SOCIETAT
MUSICAL (SEGONA PART)
Seguint cronològicament,
després de la Guerra Civil, la banda de música passa a ser responsabilitat de
l'Ajuntament, més concretament del Patronat Musical, prolongant-se aquesta
situació fins a principis dels anys '70, encara que com en anteriors etapes, hi
hagueren moments de separació motivats en gran part per problemes econòmics. A
finals dels anys '40, fou molt important la figura del mestre director D.
Miguel Esparza, que dirigí la banda des de 1947, i amb el que es van aconseguir
nombrosos reconeixements artístics, com el Primer premi al concurs de Las
Províncias, i el dels estudis CIFESA, baix la seua batuta també s'aconseguí el
primer premi al concurs d'Alberich així com el segon premi al concurs de bandes
de Xàtiva a l'any 1950. Altres directors de la banda de música foren D. Eusebi
Ribera, Ramon Ramírez, José Parejas, Vicente Redondo, o Francisco Tamarit
Fayos. A finals dels anys '70, degut a problemes econòmics relacionats amb el
director i l'Ajuntament, la Banda de Música, es separa del consistori i forma
la nova Societat Musical d'Algemesí. L'actual Societat, es creà el dia 26 de
Juny de 1978, amb un grup de músics proper als seixanta components, i amb
Cándido Alborch com a primer president. Pel que respecta al director, en un
primer lloc es feu càrrec de l'agrupació el també músic i compositor d'Algemesí
D. Bernardo Adam Ferrero, mentre es buscava un nou director titular per a la
banda. Nombrosos foren els directors que dirigiren de forma interina
l'agrupació durant uns anys, fins la contractació l'any 1981 del mestre
director D. Amand Blanquer i Ponsoda, gran compositor d'Alcoi, que marcaria amb
la seua presència una gran etapa de la Societat Musical d'Algemesí. Ja en
febrer de l'any 1981, es gravà una cassette, amb motiu de la seua presentació com
a director, encara que el seu principal mèrit fou el que la Banda de Música
aconseguira el primer premi de la secció segona al Certamen Internacional de
Bandes de Música Ciutat de València, cent anys després de la seua primera
actuació. També seria important destacar d'aquest període la gravació d'un disc
dins la campanya del Retrobem la Nostra Música, amb la que la nostra agrupació
musical aconseguí un reconeixement important front la resta dels pobles del
nostre entorn.
Un canvi de junta
directiva l'any 1989, canvià la presidència d'Emili Morales, que havia estat
president durant cinc anys, a Plácido Ferragud, canviant també al director i
passant aquest càrrec al Sr. Miguel Almarche Noguera. Aquest va ser un període
de retrocés, tant en l'aspecte artístic com social, aplegant al punt en que els
greus enfrontaments entre el músics portaren la Societat a la seua quasi
desaparició l'any 1991. En aquell moment, degut als greus problemes, tant el
director com la totalitat de la junta directiva presentaren la seua dimissió
irrevocable, estant a punt de deixar tot el material de la Societat a càrrec de
l'Ajuntament. Després de diverses reunions sols dos músics majors es feren
càrrec de la Societat, sent-ne els Sr. José Maria Vargas i el Sr. Lluís
Miralles, que es convertirien al poc temps en president i vice-president
respectivament, nomenant als pocs mesos a l'actual director de la Banda de
Música el mestre D. Vicent López i Gurrea. En aquell moment la Banda de Música
estava composada tan sols per una quaranta membres, la majoria dels quals
menors d'edat i amb pocs estudis musicals. Juntament amb aquest greu problema
també agreujava la situació el fort deute econòmic que patia l'entitat degut a
la mala gestió anterior. Tots aquestos problemes hagueren de resoldre amb el
pas de molt de temps, i amb l'aplicació de nombroses noves normes internes, que
encara que a curt termini significaren el degoteig continu de músics que
abandonaven la Societat, al la llarga es demostrà que eren les millors
decisions possibles. Entre les primeres mesures que es prengueren fou que la
totalitat dels músics no rebrien cap remuneració econòmica pels actes
realitzats, així s'intentaria resoldre el greu forat econòmic que superava el
milió de pessetes.
Un altre punt sobre el
que es fonamentà la superació d'aquesta greu crisi fou la creació d'un nou
model d'escola d'educands, que encara que ja s'utilitzava en el passat, feia
uns quants anys que s'havia abandonat. Aquest no era altre que la gratuïtat del
ensenyament musical per als alumnes de l'escola, tant amb el solfeig com al
instrument. A més i degut ala forta crisi econòmica que es patia els propis
músics es feren càrrec d'impartir les classes de forma totalment gratuïta, es a
dir, sense cap sou ni remuneració econòmica. Açò feu que es passara d'una
escola amb una trenta alumnes a més de dos-cents al curs 1992/93. Aquesta
millora va venir acompanyada per una important millora econòmica, que portà en
poc més de tres anys a tenir una economia totalment sanejada. Però, tot no va
ser tant fàcil, ja que tots aquestos esforços no eren compartits per la
totalitat dels músics alguns dels qual anaren abandonant de forma continua al
llarg dels anys la Banda de Música, donant-se la circumstància que eren músics
amb alguns estudis musicals, agreujant més així la situació de l'agrupació, que
veia com la gran tasca que es venia realitzant des de l'escola no es veia
reflectida. També caldria mencionar la substitució amb el càrrec de president
que es produí a l'any 1997, passant la presidència a la Sra. Empar Bueno i
Naval, una substitució que no portà cap problema al sí de l'entitat ja que es
va mantindre la pràctica totalitat de la junta directiva, així com al director
i als mestres de l'escola. Altres foren les mesures que al llarg dels anys '90
s'anaren prenent; com em dit avanç es suprimiren totes les remuneracions
econòmiques per l'assistència als actes, encara que quant la situació econòmica
canvià s'intentà repartir els diners de forma indirecta. Així, els músics de la
Societat, tenen la totalitat de les reparacions instrumental pagades, tant si
son músics com educands, a més els músics de fusta tenen totes les canyes
pagades, juntament amb tot el material d'olis etc. Per últim i dintre
d'aquestes remuneracions indirectes, la Societat organitza un viatge al any per
als músics que han complit al llarg de l'any; així als quatre últims anys s'han
realitzat diversos viatges a Port-Aventura, Saragossa el primer, a Granada el
segon, a Toledo i Madrid el tercer, a Sevilla el del passat any, i per a enguany
està planejant-se el viatge per a Barcelona. A més d'aquestos viatges, el músic
està convidat a tots els dinars i sopars organitzats per la Societat, a més de
rebre per Nadal el típic "aguinaldo". Tornant al que seria el
funcionament de l'escola, des de fa un parell d'anys baix el nom d'Escola de
Música José Moreno Gans, a intensificat les seues activitat. En primer lloc es
podria parlar del professorat; amb un total de onze professors, cinc d'ells amb
titulació superior i tres més amb titulació mitja, impartint assignatures com
Xelo, Contrabaix, Conjunt Coral o Conjunt Instrumental, juntament amb les mes
usuals com les de Llenguatge Musical, Clarinet, Saxo, Trompa, Trombó, Tuba,
Bombardí, Flauta, Oboè, Fagot etc. Entre els nostres professors destaca el
mestre director de la banda D. Vicent López Guerrea, que és professor de
trompeta del Conservatori Municipal de València, així com Maria José Llorens,
professora de flauta del mateix conservatori, a més de Víctor Estarelles que és
clarinet solista de la Jove Orquestra de València, o Marta Clara Asensi,
professora de xelo al Conservatori d'Àvila. Recordem que tots aquestos
professors juntament amb els altres donen classes de forma totalment gratuïta
per als alumnes, ja que tot el gasto que suposa l'escola es pagat per la
Societat Musical amb el principal esforç dels músics i la junta directiva que
gestionen totes les possibles subvencions possibles. Dintre de l'escola caldria
fer especial menció a tres noves agrupacions formades al sí de la Societat, com
son; una Banda Juvenil creada l'any 1996, una Coral formada l'any 1997, i una
recent creada orquestra de cambra. La banda Juvenil que és dirigida per Oscar
Albiach Bueno, té com a principal objectiu la formació dels futurs músics per
quant tinguin que entrar a formar part de la Banda Simfònica, i centra les
seues activitats amb diversos concerts al llarg de l'any a celebracions com
Sta. Cecília, final de curs, així com en diverses ocasions a Col·legis i
Instituts locals. L'altra nova agrupació es la Coral "Sta.Cecilia"
que actualment es dirigida per José Lluís Castell Sabater, i que fou creada
l'any 1997, amb la intenció de millorar l'afinació de l'alumnat i complimentar
els seus estudis musicals amb la practica coral. Per últim la darrera agrupació
creada es l'Orquestra de Cambra "José Moreno Gans", que baix la
batuta de Vicent Giménez Girbés a començat l'actual curs a realitzar el seus
primers assetjo. Totes aquestes noves agrupacions sorgides de l'escola
d'educands, no fan més que demostrar la tasca que s'ha realitzat des de dintre
de la principal agrupació i vertader cor de la Societat com és la Banda de
Música, estant en aquestos moments en un punt que al llarg de la història de la
Societat mai no s'havia aconseguit. També caldria fer referència a dos altres
agrupacions nascudes baix la Societat Musical d'Algemesí, com son; AJAMI i
Faristol. L'agrupació juvenil d'amics de la música instrumental, fou una
agrupació creada l'any 1995, amb la que es buscava un grup de gent que
organitzara activitats relacionades amb el mon de les bandes de música, com
tallers de neteja, o de tractament de les canyes, així com l'organització
d'alguna excursió cultural, a més de buscar i tramitar possibles subvencions
per alleugerir els nombrosos despeses de la Societat. Per últim caldria parlar
del "Faristol", que és una mini-revista informativa, que edita la
Societat cada tres mesos i en la qual es veuen reflectits tan les activitats
que es desenvolupen, així com un lloc on els propis músics escriuen els seus
articles. Tot aquest entramat descrit anteriorment, juntament amb un gran local
del Ajuntament, que col·labora amb tot el que li és possible, fa que una de les
bandes de música més antigues de les nostres terres siga una de les més
sanejades econòmicament, amb una progressió de creixement artístic i social
molt important i amb un futur a curt i mig termini assegurat.
