Plataforma en Defensa de la Ribera d'Ebre

En el DOGC núm. 3620 amb data 22-04-2002 va sortir publicat el projecte d’un macro-abocador al terme de Tivissa. Contra aquest projecte es van presentar les al·legacions que consten a la PROPOSTA DE RESOLUCIÓ de data 25 de juny de 2002, del Departament de Medi Ambient.

Analitzarem tot seguit 3 qüestions fonamentals:

a) ¿Què és el que tenim?
Disposem d’un abocador posat en marxa pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre l’any 1994. La seva finalitat era la recollida de residus de la comarca de la Ribera, gestionant aproximadament 8.000 tones de residus anuals. L’any 1996, es van afegir les comarques de la Terra Alta i el Priorat augmentant el volum de residus a 15.000 tones/any. L’any 1999, durant els mesos d’estiu, es van abocar residus procedents del Baix Camp i , posteriorment, en el 2001 es va arribar a un conveni amb el Baix Camp per tal d’abocar els residus d’aquesta comarca els dotze mesos de l’any. ¿ Quin inexplicable interès tenien els polítics de la comarca en accelerar l’esgotament de l’actual abocador? ¿Potser ja havia “in mente” el nou abocador i calia omplir l’antic el més aviat possible? ¿Les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat estan d’acord en ser recaptadores dels residus produïts per altres comarques?.
b) ¿Què necessitem?
Un nou abocador d’àmbit comarcal o intercomarcal, limitat a la Ribera d’Ebre, Priorat i Terra Alta, amb una capacitat de gestió de residus de 15.000 tones/any. També, i això és fonamental, una correcta gestió del mateix, és a dir, evitant el usurer principi de “ a més brossa, més beneficis en més poc temps”.
c) ¿Què es pretén fer?

Un macro-abocador amb les següents característiques:

1. Tindrà una capacitat de gestió de residus de 130.000 tones/any. ¿És molt gran això?. Vegem uns exemples: Manresa i la seva comarca (Bages), amb una població estimada de 153.000 persones i amb una activitat industrial important, disposa d’un abocador que gestiona 61.500 tones/any. Això és menys de la meitat del que es pretén construir al terme de Tivissa i amb una població conjunta de les 3 comarques que no arriba a les 50.000 persones. És a dir, tenint un terç de la població del Bages ens volen colomar un abocador més de dues vegades més gran.
Anem a plantejar un senzill problema de càlcul. Si un conjunt de pobles genera 15.000 tones/any de residus i es volen dipositar en un abocador que pot rebre 130.000 tones/any. Pregunta ¿ Quantes tones ens arribaran de fora? . Misteri: ¿D’on arribaran?.
Un altre exemple el podem trobar en un article de EL PAIS (21-05-2002) que diu textualment “... el traslado de estos residuos peligrosos a Madrid está motivado por el cierre temporal, decretado la semana pasada, del vertedero de Santovenia de Pisuerga – a 5Km. de Valladolid y el único existente en Castilla-León – por orden del ayuntamiento de esta localidad. Este vertedero recibió el año pasado 91.760 toneladas de residuos industriales procedentes de 966 empresas, y en los últimos 5 años ha tratado 350.000 toneladas de desechos industriales...”. Fent la mitjana dels darrers 5 anys surten 75.000 tones/any de residus que han estat gestionats per l’únic abocador de la comunitat de Castella-Lleó. La Ribera, Priorat i Terra Alta gestionaran 130.000 tones /any de residus .

2. Les dimensions de l’abocador són: superfície de 133.854 m2 i amb una capacitat de 3.333.093 m3.

3. Tipologia dels residus que gestionarà: Residus catalogats com “no especials” tant en el Catàleg Europeu de Residus com en el Català. Es tracta de residus urbans i d’origen industrial no especial que inclou una llarga llista de residus (67 en concret) que es pot consultar en el BOE núm. 7 de 08-01-1999 Resolución de 17-11-1998 de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, per la que es disposa la publicació del Catàleg Europeu de Residus aprovat mitjançant la Decisió 94/3/CE, de la Comisión de 20-12-1993.
4. Durada de l’explotació de l’abocador: 20 anys. Una vegada finalitzada l’etapa de l’explotació, l’empresa gestora estarà obligada a controlar l’abocador durant els següents 30 anys. L’empresa gestora (Gestió i Recuperació de Terrenys SL) és una Societat Limitada i per tant es poden constituir amb molt poc capital. ¿Controlarà aquesta empresa privada durant 30 anys un abocador que no li produirà cap benefici?

Anem ara a informar, de manera molt resumida, del contingut de les al·legacions presentades pels diferents grups, entitats i particulars anomenats al començament d’aquest escrit:

- L’abocador vulnera els principis de “proximitat” i de “el que contamina, paga” que estan recollits a la llei 6/93 de 15-07-1993 reguladora de residus a Catalunya. Seguint aquests principis, la gestió de residus s’ha de fer en el mateix lloc que es produeixen.

- Les unitats d’actuació per la gestió de residus són les comarques i les entitats metropolitanes i així es preveu als programes de gestió de la Generalitat i dels Consells Comarcals, és a dir, l’abocador que es pretén ubicar al municipi de Tivissa hauria de estar dissenyat únicament per cobrir les necessitats de la Ribera d’Ebre o com a molt, a les necessitats de les 3 comarques.

- El nou abocador quedaria ubicat al costat de l’antic en direcció al riu i pròxim a l’ermita de Sant Pau de Móra la Nova. A part de les emissions de gas metà i altres olors emanades per l’abocador, també hi hauria afectació dels aqüífers en els termes de Tivissa i Móra la Nova que presumiblement estan connectats amb el riu Ebre.

- Incompatibilitat amb l’economia de la zona basada principalment en l’agricultura i amb els ambiciosos projectes de futur de tipus turístic, etc.

Per finalitzar, sols ens cal exposar les actuacions que els ajuntaments dels municipis afectats, han fet al respecte d’aquest abocador d’enormes dimensions que s’ubicarà al terme de Tivissa, encara que a 10 Km del seu centre urbà. En canvi estarà a 3 Km de la població de Móra la Nova i 3,5 Km de Móra d’Ebre.
Però, ¿No han fet cap actuació? ¿Com és possible?

Es curiós que, una vegada més, el moviment ciutadà hagi estat l’unic que ha presentat al·legacions davant un fet tant important com l’ubicació d’aquest abocador que sens dubte transformarà la nostra comarca.

L’ajuntament de Tivissa únicament diu que vol transparència en aquest assumpte.

El president del Consell Comarcal i alcalde de Móra d’Ebre diu : ”...?...”. Bé, més val que no diguéssim el que diu. Ja coneixem tots al senyor Santiago Campos i els seus lúcids raonaments.

I l’ajuntament de Móra la Nova, que en teoria és el més afectat per aquest abocador, incomprensiblement no ha fet res. ¿Quina manera més estranya de defensar els interessos de la població? ¿Potser hi ha una connexió d’interessos planta de gasificació-abocador? ¿Interessa a l’ajuntament de Móra la Nova la proximitat d’aquest macro-abocador per dipositar tots els quitrans i residus tòxics que produirà la planta de gasificació?