Hermínia Mas

 

Vaig néixer en un poble petit, Casserres,  de no gaire més de mil habitants. Quan era petita era molt tímida i no me'n sortia gaire amb els esports ni amb les coses d'exercici físic. Aprendre a anar amb bicicleta em va costar força i no vaig aprendre a saltar fins als sis anys ( me'n va ensenyar la meva germana petita ). Anant amb moto era un perill i un dia em vaig estavellar, per sort, sense conseqüències que requerissin atenció mèdica.

En canvi, potser perquè ma mare ja em va ensenyar a llegir abans d'anar a l'escola, la lectura no em costava gens. Als cinc anys ja llegia el diari i qualsevol altra cosa que passés per les meves mans... Així que el gust per la lectura ja havia arrelat en mi a aquella edat i, com que no m'agradava d'anar amb bicicleta ni d'altres activitats saludables que acostumen a agradar als nens, encara tenia més temps per llegir llibres.  També vaig començar a escriure molt aviat. La poesia és allò que sempre m'ha sortit de la forma m'es natural. Els contes els vaig començar a escriure molt més tard.

Ara bé. No va ser fins als vint anys que vaig començar a prendre'm més seriosament això d'escriure. Em vaig apuntar a l'Associació de Joves Escriptors en LLengua Catalana i allí vaig conèixer Josep-Francesc Delgado. Fa més de vint anys que vivim junts i suposo que és per la seva insistència que vaig aprendre a anar amb bicicleta, a fer esquí nòrdic, que vaig anar a l'Himàlaia o que faig de paquet a parapents biplaça, tot i que això de tirar-me en un paracaiguda és una cosa que, en un principi, només hauria fet si s'incendiava un avió...

En canvi, ell quan era jove, no volia viatjar i jo en tenia moltes ganes. El vaig obligar a viatjar i, quan li va agradar, em va acabar duent al Tibet... Josep-francesc diu que el seu mèrit és haver-me fet arribar al camp base de l'Everest a 5.400 metres d'altura. Al Josep-francesc li encanten les altures i a mi volar em fa respecte... 

Tenim una filla a qui explico contes i ja se n'inventa, i un nen de dos anys que menja tant com son pare i es mira llibres si tenen tractors dibuixats.

Treballo en una Escola Oficial d'Idiomes de  Barcelona com a professora i com a responsable del Centre d'Autoaprenentatge. Visc a La Garriga ( Vallès Oriental ) des de fa un any i m'agrada escriure i llegir al tren. Des de fa uns mesos tinc una amiga que fa el mateix trajecte que jo i a les mateixes hores  En comptes de llegir ens dediquem a parlar dels nostres fills i a discutir de política que és més divertit si tens les idees oposades.  Amb ella he après que no haig de jutjar les persones per les seves idees polítiques sinó pel seu capteniment i com ajuden i respecten els altres.

Fa anys que en Josep-francesc i jo escrivim a la mateixa taula i ens llegim i corregim les coses. Un bon dia jo vaig començar a escriure records de la meva família. Quan vaig acabar d'escriure'ls va resultar que en Josep-Francesc en recordava més. Ens hi vam posar tots dos, ja no solament a la mateixa taula, sinó també al mateix ordinador i vam acabar explicant com, al nostre país, que tant ha lluitat perquè la seva llengua no fos exterminada, s'havia exterminat l'ós sense pietat.

Quan vam acabar aquella història anomenada Ulldevellut  ens hi sentíem molt implicats, pensàvem que ningú no llegiria un tema com aquest. Però ens hem anat trobant que els qui volen que l'ós torni a les nostres muntanyes són més que no pensàvem i la gent volia saber coses sobre els óssos i la vida dels pagesos... Si aquesta novel.la ajuda una mica a trobar formes de convivència entre persones i animals en el nostre planeta i a no abandonar completament el contacte diari entre les persones i la natura  entre les persones i la natura ens sentirem feliços.

 

 

CURRÍCULUM LITERARI

 

 

Any 1983: Finalista del premi de poesia "Amadeu Oller" . Publicació d´una mostra del conjunt.

 

Any 1987: Finalista del premi de poesia "Vicent Andrés Estellés".

Publicació l´any 1988 del recull "Amb ungles lleus li esquinça" a Edit. 3 i 4..

 

Any 1990: Finalista del premi "Carles Riba" de poesia amb el conjunt "Estació Diagonal".

 

Any 1990: Finalista del premi "El Vaixell de Vapor" amb l´obra "Idriss, la noia del fil de seda".( 4rta edició l' any 1988 )

 

Any 1993: Guanyadora del premi "Caterina Albert" de poesia amb l´obra "El vent de les andanes". Es publica musicat  per Mariona Vila i il.lustrat per Magalí Colomer. Institut Català de la dona.Abril de 1995.

 

Any 1993: Guanyadora del premi "Ciutat d' Olot" de narrativa infantil i juvenil amb l´obra "L´arpa de les mil cordes". Publicada el febrer de 1994 a l´editorial Pirene.

 

Any 1995: Publicació del llibre per a nens "La bruixa que no sabia riure" en basc, castellà, català i gallec. Editorial Edebé.

 

Anys 1993-95: Col.laboració al suplement del diumenge del diari AVUI amb un conte mensual.

Publicació dels contes a ed. Baula amb el títol de "El secret de la persiana"

 

Any 1999: Finalista del premi Carles Riba de poesia amb "El gust dels joncs".

Guanyadora del premi Folch i Torres amb "Ulldevellut", escrita conjuntament amb J.F. Delgado i publicada a La Galera.

 

Publicació del llibre infantil "La girafa del coll curt", per a nens de més de cinc anys, il.lustrat per Mercè Arànega. Ed. Baula.

 

Ha participat en taules rodones, col.loquis i recitals de poesia.

Seminari Paraula de dona. Universitat Rovira i Virgili

 

Hermínia Mas i Marssenyac