|
El
Penedès
 
El Penedès és una regió
de l'Est del principat de Catalunya, que compren les comarques de l'Alt
Penedès, Baix Penedès i el Garraf.
"El Penedès" recull diverses
danses catalanes d'aquesta comarca amb música de Rafael Ferrer.
"El Penedès" hi trobem el Ball
de Bastons, el Ball de Panderetes, el Ball de Gitanes, els quadres místics
de la Passió reproduïts en La Moixiganga de Sitges, les carretejades
dels Diables i finalment, els Castellers que alçades vers el cel
coronen la torre amb l'enxeneta al cim.
"El Penedès" és ple de força
i espiritualitat. |
|
Carnaval
Vuitcentista
El Carnaval Vuitcentista ens mostra unes
estampes barcelonines del vuit-cents coreografiades pel director del Ballet
Folklòric Sarrià, en Jordi Torres.
Antigament, els nostres besavis es distreien
en diverses èpoques de l'any, assistint a les danses de plaça.
Quan arribava el carnaval, per ells, era la màxima distracció
i eren les danses populars més esperades de l'any. En el seu curs
es feien moltes ballades, mascarades, saraus i clàssics teatres
de plaça.
Agafant, doncs, la idea d'aquests
teatres de plaça, s'ha volgut situar la seva representació,
a les darreries del segle passat, i s'ha volgut reflectir en aquest carnestoltes,
lo bé que s'ho passaven els nostres avis i besavis.
Imaginem nos, doncs, un racó de
Barcelona, d'aquesta Barcelona treballadora, i que ens veiem traslladats
en un mercat. Les venedores i els mossos, ofereixen als ciutadans els seus
productes.
En un moment donat, arriben tres personatges
que anuncien que aquella nit entra a la ciutat, el Carnestoltes, el rei
de la gresca i que amb la seva entrada, començaran els carnavals.
El poble esclata en una gran alegria, que
la manifesta ballant una polca.
Mentre els mossos recullen el mercat, ballen
una divertida Massurca amb les venedores, i tot seguit, el poble es disposa
a vestir les disfresses.
Arriba el carnestoltes, al que se li dona
un tracte de rei, entre mofes,
Les cambreres li fan els honors, atipant-lo
de menjars esquisits i tant és així, que el grotesc personatge
es comença a trobar malament.
Cal avisar als doctors, per tal de curar-lo......
més aquests prefereixen la companyia de les cambreres, que són
més atractives que el carnestoltes. I aviat cau en els braços
de la mort.
En aquell temps e en el curs d'aquestes
representacions, hi col·laboraven les clàssiques ploraneres,
que també estaran amb nosaltres, per tal de plorar la mort del carnestoltes.
Tant mateix, el poble vol més xerinol·la
i aprofita l'acabament de l'enterrament, per ballar una alegre polca final,
amb la que clouen les festes del Carnaval i amb elles, aquest Carnaval
Vuitcentista del Ballet Folklòric Sarrià.
|
|
Suite
Romàntica
La "Suite Romàntica" està
composta per quatre danses. Podem destacar la seva música melòdica
i romàntica, a més de la senzillesa en que són tractades.
|
| -Els Quatre Cantons de Prats
del Rei (prop d'Igualada):
"Els Quatre Cantons" té el caire
d'ésser una dansa de plaça, però, cadascuna de les
parelles balla independentment, per acabar en una corranda general, que
ens mostra el que veritablement és una dansa de plaça.
|
 -La
Morisca de Gurb:
Si be els folkloristes diuen que és
d'origen guerrer, també té el seu toc romàntic, ja
que la llegenda compta que un rei moro va voler festejar a una donzella
cristiana i que aquesta el rebutjar, perquè a més de separar
los diferent religió, era un opressor del seu poble.
Les "Morisques" és dansaven, principalment
a Gurb i a Gerri de la Sal, "morisques que eren subhastades, arribant a
pagar per una d'elles la quantitat d'una pesseta, quantitat prou important
en aquells temps.
|
| -Ball Pla del Rossinyol
de Benavent (Pallars Jussà):
"El Ball Pla del Rossinyol" també
és una dansa de caire romàntic que és ballava en el
llogarret de Benavent per la seva Festa Major.
La seva bella i harmoniosa música
ens recorda l'amorós cant del rossinyol. Un diàleg d'amor
continuat, una expressió suau de moviments, com si una parella en
el silenci de l'espai, anés dibuixant uns signes de bellesa meravellosos,
|
-Triai d'Olot:
"Triai" és una derivació de
triar.
Antigament, a Olot, es celebrava un aplec,
en el que la fi principal era el que les noies i els nois per casar, triessin
la seva parella, per tal de començar el seu nuviatge.
En el curs de la dansa, les parelles ballen
separadament fins que a la fi s'agafen les mans; aquest acte significa
l'acceptació mútua. |
|
|
Danses
medievals del Llibre Vermell de Montserrat
Danses medievals inspirades en Llibre Vermell
de Montserrat.
Durant l'Edat Mitjana foren especialment
importants a Occident les danses religioses.
Algunes danses populars eren executades
a les esglésies; n'hi havia de reservades a la clerecia.
Els únics exemples musicals de danses
eclesiàstiques són el Llibre Vermell de
Montserrat, on hi ha cants i danses gravades
dels peregrins amb notacions del s. XIV.
El cant i les danses ocupen només
8 dels 137 folis que té el manuscrit. Les danses del Llibre Vermell
són un punt històric de partida d'una tradició de
dansa que només podíem intuir en el gravat de pedres descobertes
de les pintures rupestres prehistòriques de Cogul, a Lleida,
l'any 1908, que mostren una escena que des del primer moment va ser interpretada
com una dansa de fa mil anys abans de la nostra era. |
La
Patum de Berga (Retaule Bergadà)
"La Patum" de Berga és una de les danses
més representatives del folklore català.
La seva música es déu al
gran compositor de la nostra terra, en Rafael Ferrer.
Una vegada a l'any, en la diada de Corpus,
a la Vila de Berga es manifesta "La Patum", un dels documents folklòrics
més importants de Catalunya.
El seu títol de "La Patum", significa
el ressò d'un enorme tambor que retruny.
"El Retaule Bergadà" comença
amb totes les figures immòbils, estàtiques; després
, al só de la música, es van desenvolupant les següents
danses: La Creu, La Mitja Lluna, Lluita, Els Diables, El Poble- Ball de
Nans, la Corporació, La Reialesa i Dansa Plena.
L'acció coreogràfica, representa
l'efemèrides històrica de la lluita de moros i cristians
i els seus participants representatius, que són:
- "El Mal"- els homes de la Mitja Lluna-
ataca protegit pels esperits malignes encarnats pels "Diables".
- "El Bé", representat pels "Cavallers
de l'Espasa", lluiten conta l'invasor.
- "Els Nans" que figuren el poble.
- "Els Gegants" que representen a la Corporació
Municipal,
- "L'Àliga", que mostra amb el
seu ball majestuós a la reialesa, i amb ella, al feudalisme.
La dansa plena que ens porta al final,
és una complexa trama de color i moviment, que celebra exaltant,
el triomf del Cristianisme, sobre la MItja Lluna.
"El Retaule Bergadà" acaba estàtic,
amb la seva incomparable bellesa.
|
Les Danses de Vilanova
|
:
Ballet Folklòric
Sarrià Danses de València
| Danses de Mallorca
|
