El poble
Situació:
La localitat de Valls de Torroella està situada dins el km. 19 de l'antiga carretera de Manresa a Solsona, que passava pel mig de la població, a 5 km. escassos de Súria i a un de la veïna Palà de Torroella.
És travessada pel mig pel riu Cardener, i aquesta circumstància va fer que absurdament pertanyés, a dos municipis: al de Sant Mateu, allunyat d'uns 20 km. i al de Navàs, a 23 km. de distància.
La fàbrica i les vivendes que estàs a la part dreta del riu pertanyien a Navàs i les vivendes i altres construccions de l'esquerra del Cardener, a l'ajuntament de Sant Mateu de Bages.
Aquesta situació es va mantenir fins que el decret 44/2000 de 28 de gener aprovés l'alteració parcial dels termes municipals de Navàs i Sant Mateu de Bages produint-se la segregació de la Colònia Valls de Torroella del terme municipal de Navàs per agregar-se al municipi de Sant Mateu de Bages.
Les cases pairals del voltant anomenades Gibergues i Les Cases, existien molt abans de que fos fundada la colònia, doncs per unes restes arquitectònics gòtics que es conserven a la casa Gibergues de Dalt, cognom dels primers propietaris, són del segle 13 o 14. La casa de la carniceria, propietat dels germans Ferrer i família, existia també abans ja que la data és de l'any 1857. El que avui és el local del Cafè i Teatre, antigament conegut per ca la Pastora, per tenir el seu amo un ramat, es creu que va ser construït a finals del 1899. La casa de Gibergues de Baix, que està a prop de la localitat, al peu mateix de la carretera és més recent.
Fundació:
Històricament i prescindint dels treballs de preparació, podem considerar la inauguració de Valls de Torroella a l'any 1901, que fou quan començaren a funcionar les primeres màquines de la indústria Manufactures Valls, S.A., recordant que els primers treballadors que van posar en marxa els telers van ser, entre altres, el Sr. Basté i la Sra. Carme Masafreds.
Els orígens dels Srs. Valls, fundadors de la colònia, provenen de l'antiga casa Valls de Sallent. Dits senyors tenien una fàbrica de teixits a Vilafruns, prop de Sallent, que a l'acabar cremada, s'uniren als seus parents de Palà, per fer companyia. L'any 1900, la família Valls, presidida llavors per D. Esteve, decidiren fundar una nova empresa un xic més avall i començaren les obres de la nova indústria. El fill de D. Esteve, D. Isidre Valls Pallarola, pare dels posteriors propietaris de Manufactures Valls, S.A., nasqué a la vila de Sallent, l'any 1859. Era enginyer industrial i diputat a Corts. Va enmaridar-se amb la Sra. Antònia Taberner de coneguda família de Barcelona.
Manufactures Valls, S.A.
L'empresa de filatura i teixits Manufactures Valls,S.A. fou el mitjà principal de vida de la majoria dels habitants de Valls de Torroella fins al seu tancament l'any 1991. Una volta ja en marxa la fàbrica al any 1901, després de laboriosos i difícils començos es procurà l'elevació dels salt de la turbina que primer desembocava al mateix nivell del riu, sota els murs de la fàbrica. A aquest objecte s'enfundí el pou uns 12 m. fins poder travessar per mitjà d'una mina el riu i la muntanyola de la pedrera i buscar així un desaigüe natural que no fou possible trobar fins a uns 2 km. més avall, d'avant la masia dita de Can Carreter. Aquesta fou la construcció més costosa i perillosa a la vegada. La Colònia que havia anat creixent poc a poc, degut a les dificultats ja esmentades, experimentà un contratemps molt gran: l'aiguat del 1907. Les aigües del Cardener prengueren tals proporcions que la major part dels pisos foren desallotjats i alguns inundats, una placa que hi havia a la casa Espèlta, renom dels actuals propietaris, Srs. Vilanova Font, que deia: "Nivell de l'aigua del riu del 12 d'octubre del 1907", i arribava fins al graó número 7 de la casa. També els locals de la indústria varen quedar inundats i les pèrdues foren molt elevades. A fi de subvenir les primeres necessitats de ambdues bandes de la Colònia, doncs la petita palanca de fusta que servia per travessar el riu va quedar totalment destruïda, s'instal·là un cable i es procedia immediatament a la neteja de les màquines de parar i turbines, de les quadres de telers que hi corregué l'aigua a tot el llarg i a restauració de les demés parts deteriorades, en quins treballs s'invertí unes 7 setmanes. A partir d'aquest succés, el progrés fou cada dia més palpable, tant en les condicions de treball a favor dels obrers com en la creixença material de les cases i indústria. No hi ha dubte que la guerra del 1936 posà obstacles al ritme de creixement de les indústries. Així i tot, un cop retornada la pau, al any 1939, l'empresa va començar la reorganització de la fàbrica, aconseguint superar i normalitzar el treball i la vida local.
Creixement i millores realitzades
Com a fruit de la bona marxa, el creixement material de la localitat es va accentuant. Els primers anys de segle es construïren les vivendes de la carretera de Cardona. Seria més o menys l'any 1912 que s'acabaven les vivendes anomenades Galeries, al costat dret del riu; engrandiment de les quadres de filatura vers els anys 1915 i 16; el Cafè i Sala d'espectacles cap a l'any 1920. Una de les construccions que l'ha embellida tan artística com espiritual i culturalment, fou la construcció del grup Església, escoles per a nens i vivenda del capellà i mestre en la part de mig dia i escoles per a nenes i nois, convent de les Religioses Dominiques, en la part nord. Els plànols dels edificis d'estil gòtic, d'una elegància atractiva, foren obra del Sr. Oigini Negre, germà polític dels Srs. Valls. Aquestes obres finalitzaren el dia 7 de novembre de 1926, amb la benedicció de l'Església dedicada al Sagrat Cor de Jesús, pel llavors bisbe de Solsona, Excm. Dr. Valentí Comellas. Com a curiositat es fa notar que l'últim batejat a l'església interina de la part esquerra del riu, fou el Sr. Pere Lladó Cirera, i que el primer batejat a l'església nova fou el Sr. Estanislau Basora Brunet al 7 d'octubre, el primer i el 28 de novembre el segon.
El dia 13 de juny del 1931, el reverent Ramon Canal, rector de Torroella, beneïa solemnement el cementiri particular de la localitat. S'acabava una de les dificultats més fatigoses de la Colònia, ja que fins llavors, els enterraments havien de fer-se al Cementiri de la Parròquia.
L'any 1933 s'allargaren les dues naus de filatura i teixits. Es construí la palanca de ferro sobre el Cardener que uneix les dues parts de la població i s'edificà el bloc de 40 pisos, prop de la carretera de Salo, amb condicions modernes acomodades al seu temps. Això comportà un augment de la població d'uns 250 habitants que, ben aviat el cens de la localitat arribà prop dels 600 habitants.
Acabada la guerra, començaren les construccions de reforma de tota mena. Citem en primer lloc per la seva importància el pont de ferro, tan necessari per la comunicació de les dues parts i que la guerra havia deixat incomunicada, no sols ensorrant la palanca, sinó destruint el pont de la carretera de Salo, que per primera vegada fou construït el 1914. A continuació es citen, sense subjectar-se a cap ordre, una colla de reformes i construccions que s'han anat succeint: renovació del Cafè i Sala d'espectacles, reforma de l'Església i construcció del campanar; creació d'un elegant jardí amb escalinates i passadissos de pedra; les tres torres de la direcció i senyor metge, junt amb un modern local d'assistència sanitària que reuneix tota classe de condicions; la Fonda; el nou tram de canal amb sala de turbines motor Diesel i elèctrics; renovació de les vivendes de la carretera de Cardona, des del número 7 a l'11; construcció de dos blocs de pisos amb un total de 24 vivendes, del grup Sant Josep; arranjament dels edificis més antics: les Galeries donant-les-hi unes millores confortables; enderroc de les vivendes de la carretera de Cardona del número 1 al 3.
Imatges:
Vista parcial de la Colònia. L'any 1914 quan per primera vegada és construïa el pont de la carretera de Salo.
Any 1931. Edifici de l'Església, convent, rectoria i escola de nens i nenes.
Vista parcial de la Colònia l'any 1940.
Any 2002. Edifici de l'església, rectoria i escola de nens i nenes.
Vista parcial de Valls de Torroella marge dret del riu, any 2002.
Vista parcial de Valls de Torroella marge esquerre del riu, any 2002.