Els trihalometans són uns compostos químics que es formen quant la matèria orgànica que arrosseguen el rius (generada per residus agrícoles, ganaders i urbans), entra en contacte amb el clor que s'utilitza en la desinfecció. El clor de les plantes potabilitzadores per poder beure aigua de la aixeta sense precupacions.
El volum de matèria orgànica ha augmentat molt degut als residus halogenats, com per exemple els disolvents, que utilitzant les industries.
A causa de la interacció entre materia orgànica i clor es forma una barreja de subproductes organoclorats i organobromats.
Els trihalometans són uns subproductes de la cloració molt tòxics i molt abundants, encara que no són els únics, per exemple el cloroform, o també el bromoform.
Aquest contaminants arriben a les aigües de l'aixeta i com a conseqüència a la nostre ingestió.
El consum domèstic dels trihalometans pot provocar enfermetat cancerígenes.
Les concentracions de trihalometans que es detecten es molt variada i depen de les característiques i del grau de qualitat de les aigües:
-les aigües que provenen de reserves subterrànies, com tente menor quantitat de matèria orgànica i mecessiten menys clor per a la seva desinfecció, presenten concentracions baixes dels subproductes de la cloració, els trihalometans.
-les aigües de les ampolles tenen un 30% o 40%menys de trihalometans perquè no es potabilitzant amb clor
-analisis fets en sis ciutats espanyoles mostren uns 60 micrograms de trihalometans per litre d'aigua, encara que són nivells inferior a posats per la legislació , són perillosos per el consum humà
SOLUCIONS per reduir el nivell de trihalometans:
-Reduir la matèria orgànica que s'aboca en els rius ( millorar els residus agricoles, industrials i urbans)
Així necessitaríem menys clor i es formarien menys trihalometans
-Substituir el clor per sistemes que generin menys productes tòxics