CASAMENT-2
-Evangelis
-7-
(Mt 19,3-6)
Per voler de Déu, que ens va crear, el llaç que uneix els matrimonis
mai no s’ha de desfer. Els esposos que desitgen ser fidels al pensament del
creador treballen cada dia perquè res no els separi l'un de l’altre, ni de fet
ni de cor.
Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
En aquell
temps els fariseus anaren a trobar Jesús amb la intenció de provar‑lo, i
li van fer aquesta pregunta: "¿Als marits, els és permès de divorciar‑se
de la seva dona per qualsevol motiu?".
Ell els
preguntà: ‑¿No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, al principi,
va fer l'home i la dona? I digué: "Per això l'home deixa el pare i la
mare, per unir‑se a la seva esposa i ells dos formen una sola
família". Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha
unit, l'home no ho pot separar".
‑8-
(Mt 22,35-40)
Entre totes les lleis, la de Déu és la que més penetra en la nostra vida
íntima. Les altres lleis manen les coses que hem de fer. La llei de Déu ens
mana que estimem amb tot el cor. El segon manament d’aquesta llei és el
d’estimar el proïsme, i ¿on pot realitzar‑se això més fortament, més
pròximament, que en la unió de marit i muller?
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell
temps, un fariseu, mestre de la Llei, per provocar Jesús, li va fer aquesta
pregunta: "Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?".
Jesús li
contestà: "Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima,
amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El
segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments
escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos".
Paraula del Senyor
‑9-
(Mc 10,6-9)
Aquesta lectura invita a treballar cada dia en la vida matrimonial perquè
res no separi els esposos l’un de l'altre, ni de fet ni de cor.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell
temps Jesús digué: “Al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això l'home deixa
el pare i la mare i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos,
sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”.
-10-
(Jo 2,1-11)
El poder de Jesús i la bondat confiada de la seva mare feren que a les
noces de Canà una situació de pena i angúnia dels nuvis es convertís després
en més gran alegria per a tothom. També Jesús és present ara en aquest
casament. I també és aquí el seu poder i la seva força, per fer que l’aigua de
cada dia es continuï convertint en vi nou.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell
temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.
També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que
s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu: "No tenen vi". Jesús li
respon: "Mare, ¿per què m'ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva
hora". Llavors la seva mare diu als qui servien: “Feu tot el que ell us
digui”. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals
entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu
Jesús: "Ompliu d'aigua aquestes Piques”. Ells les ompliren fins dalt.
Llavors els digué: "Ara traieu‑ne i porteu‑ne al cap de
servei". Ells la hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que
s'havia tornat vi. Ell no sabia d'on era, però ho sabien molt bé els qui
servien, perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de servei, doncs,
crida el nuvi i li diu: “Tothom serveix primer els millors vins i, quan els
convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins
ara el vi millor".
Així començà
Jesús els seus miracles, a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i
els seus deixebles cregueren en ell.
-11-
(Jo 15, 9‑12)
La paraula de Jesús és una invitació al goig d’estimar. Estimar en el
Matrimoni, estimar units amb Ell i amb el Pare, estimar cada dia a tot arreu.
Perquè precisament això és “Guardar els seus manaments”, seguir el camí que ell
mateix va seguir, el camí que es resumeix en l’amor i que és, en definitiva,
l’única font de la joia plena.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles: “Jo us estimo tal com el Pare m'estima.
Manteniu‑vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us
mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu
Pare i em mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu
l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us
estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”.
-12-
(Jo 15,12-16)
Una nova invitació al goig d’estimar. Fins al fons, com Jesús mateix. I
alhora, una crida a convertir aquest amor en fruit. És a dir, una crida a no
tancar l’amor en la parella, sinó sentir‑se i saber‑se enviats a
fer‑lo créixer arreu.
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell
temps, Jesús digué als seus deixebles: "El meu manament és que us estimeu
els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que
el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que
jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo.
A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del
meu Pare. No sou vosaltres, els qui m'heu escollit. Sóc jo qui us he escollit
per confiar‑vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que
durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom
meu".
|