Modest Moreno i Morera
Modest Moreno Ripollen (Girona) jaio zen. Kontzertu jolea izateaz gain, organo-jotzaile liturgikoa da Nuriako Andre Mariaren Santutegian eta Ripolleko Monasterioan, bai eta pedagogoa ere. Viceko Musika eskolan organo eta musika hizkuntzako irakaslea da.
Bakarlari modura Espainian, Frantzian, Alemanian eta Italian aritu da eta hainbat jaialditan parte hartu du, besteak beste: Italian, Cavako Hirutasun Guztiz Santuaren beneditarren abadian egiten den "Festival organistico Internazionale" izenekoa eta Pompeiko Organo Jaialdia; Alemanian, "Musik in Braunschweigs Kirchen" eta "Konzerte an der historischen Boden-Orgel zu Sambleben am Elm"; Strasbourgen Arles-sur-Tech, Saint Pierre le Jeune; Frantzian, Saint Gilles-du-Gard abadiakoa eta Nimeseko Saint Paul elizakoa.
Espainian Arabako, Errioxako, Palentziako, Valentziako, Menorcako, Kalaluniako eta beste hainbat lekutako jaialdi eta kontzertuetan parte hartu du eta Kanaria Handiko Las Palmaseko Alfredo Kraus Auditorioko organo handian jo izan du.
PDI, Tram, Ars Harmonica, Edicions Albert Moraleda, Open Records eta Audiovisuals de Sarrià, diskografiekin grabatu du, baita “Catalunya Música” irratiarentzat ere.
Aditua den heinean, askotan tresna historikoen zaharberritze planetan aholkulari gisa parte harrzeko deitzen diote, baita organo berriak eraikitzeko proiektuetarako ere.
L'orgue de l'església de la Asunción de Nuestra Señora de Bastida (Araba)
EI mestre orguener Juan de Tabar construeix un orgue per a l'església de Bastida el1673. Aquell instrument passarà per successives fases d'adaptació, que acabaran l'any 1801, quan quedarà configurat tal i com ha arribat a l'actualitat. Durant el 1735 l'orgue de Juan de Tabar serà totalment reestructurat per Juan Francisco de Toledo, mestre orguener de Gasteiz que ampliarà la seva tessitura, de 42 a 45 notes, incorporant-li un cor de Nasards i abundant llengüeteria. El 1770 el mestre orguener italià Francisco Gasparini el desmunta tot i hi afegeix la Trompeta de Batalla. Finalment l'any 1801 s'encarrega a Antonio María de Carbajal la reforma total de l'orgue. Aquest mestre construirà un nou secret de 54 canals i al mateix temps hi posarà nous registres en la seva combinació fònica, i a partir d'ara l'orgue basarà la seva tessitura en el Flautat de 26 pams. En el mes d'agost del 1984 finalitzava la restauració d'aquest instrument que havia estat encomanada pel Departament de Cultura de l'Excma. Diputació Foral d'Araba al mestre orguener J. M. Arrizabalaga.
Bajos
Ecos de bajón
Bajón
Flautado mayor 26
Chirimía
Flautado 13
Bajoncillo
Octava
Trompeta de batalla
Docena
Flautado-Violón
Quincena
Nasardo en octava
Decinovena
Nasardo en docena
Lleno
Nasardo en quincena
Címbala
Nasardo en decisetena
Trompeta real
Tiples
Ecos de clarín
Clarinete
Flauta travesera
Clarín claro
Flautado mayor 26
Trompeta de Batalla
Flautado 13
Trompeta. Magna
Octava
Corneta
Docena
Flautado- Violón
Quincena-decinovena
Nasardo en octava
Lleno
Nasardo en docena
Címbala
Nasardo en quincena
Trompeta real
Nasardo en decisetena
Efectos
Revolanderas
Ronco de gaita
Pájaros
Temblante
Tambor
Ecos
Mecanismo para octava corta
Rodillera: Batalla
1 teclado de 54 notas C-f''' partido entre c' – cs' y con la primera octava tendida. 12 contras C-H. Contras de Bombarda
Transmisión mecànica de teclado y registros.
Descripció: José Santos de la Iglesia Ugarte
Amb els organistes Santos de la Iglesia i José Luis González Uriol
(Fotografies: Rafael Pascual, Modest Moreno)