El surf m'ha aportat sensacions i coneixement que cap altre esport m'havia donat mai. Jo sempre m'havia considerat més de muntanya que de mar, i ara tinc clar que el meu lloc és prop del mar -no només pel surf, si no per tot el que he descobert gràcies a aquest esport, que és una forma de vida.

Començar el dia a l'aigua amb la teva taula de surf, davant d'uns penyasegats que s'aniran il·luminant mica en mica, amb els primers raigs del sol a l'alba, i envoltada d'animals i altres éssers vius no té preu. A Santa Cruz em llevava cada dia entre les 5 i les 6 per anar a fer surf a primera hora del dia. A l'aigua, gaudeixes de l'activitat física, i del contacte amb la natura, que per mi és fins i tot més directe que anant a la muntanya a caminar -però segurament és equiparable al contacte que puguis notar fent descensos de rius amb les diverses modalitats, o fent esquí de muntanya o alpinisme, que són, penso, activitats molt dures que fan adonar-te del poder que té la natura (el riu en moviment, la muntanya nevada i molt empinada, etc).

A la costa de Santa Cruz cada dia veia ocells diversos, foques, dofins (no cada dia, però durant tot l'any), nútries marines, lleons de mar (per sort en la distància). El penya-segats estan coberts de vegetació verda, i amb la llum del matí o aquella tonalitat ataronjada del capvespre, mmmm... :)

Seure per esperar les onades et permet observar tot això i més. I si hi vas sovint, t'adones dels canvis horaris, de les marees, de la temperatura de l'aigua, així com del color, la transparència o turbulència d'aquest medi salat.

Si heu fet mai ioga amb professor bons, haureu experiment que, a més d'estirar els músculs, i de treballar-los, aconseguiu un estat de relaxació considerable. Jo a les classes de ioga aconseguia oblidar-me de qualsevol neguit que pogués tenir, i, a més, en sortir de la classe tenia una mena de pau interior que em feia veure les coses d'una altra manera.

El surf m'aporta això mateix. Hauria de començar a receptar-se com a teràpia...

Marta