El Montsant és místic. El Montsant és màgic.
Símbol identitari dels prioratins i prioratines, la muntanya santa sempre ha estat un
referent geogràfic de la gent i de les terres del sud, una illa excepcional de diversitat
biològica, un espai predilecte estimat pel món excursionista.
Durant
la foscor de la nit dels temps els nombrosos abrics naturals del Montsant ja servien de
refugi i aixopluc a homes i dones. En temps visigòtics la muntanya era plena
d’ascetes els quals feien una vida molt austera arrecerats dins de balmes i coves.
Quan els sarraïns es van fer amos i senyors de la muntanya van respectar la vida dels
anacoretes a canvi de serveis de vigilància.
A la segona meitat del segle
XII uns homes i dones plens de misticisme i espiritualitat van començar a aixecar les
primeres ermites i monestirs. Eren els temps de Pere de Montsant, de Ramon de Vallbona, de
fra Guerau Miquel, de Pere Balb, la seva muller Guilleuma i la seva filla Anglesa, els
quals van donar a la muntanya el seu nom actual impregnant-la d’una certa
santificació i mitificació. Cartoixans i cistercencs envoltaven el Montsant, a
l’hora que feien una forta dinamització social i econòmica en una incipient comarca
que amb el temps esdevindria l’actual Priorat.
Als segles XIII i XIV el Montsant i el seu entorn van
servir d’amagatall a càtars i occitans fugits de la seva terra estimada en una
terrible persecució portada a terme per la sanguinària
Inquisició que tanta gent va torturar i matar. Tanmateix, a la gent del propi territori
que abraçava les idees càtares se’ls va prendre les seves cases i terres com a
mesura de càstig.
Al segle XVI les ermites que
envoltaven el Montsant van esdevenir centres de devoció popular. La gent dels pobles de
l’entorn pujaven en processó cap a la muntanya a fer rogatives per tal d’acabar
amb les desastroses sequeres i les pernicioses plagues que tants estralls feien als
conreus agraris i també per pregar la finalització d’altres calamitats com ara la
pesta negra.
Al
segle XIX el darrer ermità del Montsant, en Pere Palau Quer, feia vida penitent a la
captivadora i llegendària ermita de Sant Bartomeu, fundada per fra Guerau Miquel guaridor
espiritual de la reina Sança –s.XII-. A l’actualitat una moderna i emprenedora
ermitana viu a l’ermita de Sant Joan de Codolar. És la Montserrat Domingo que coneix
a fons tots els racons i tots els secrets del Montsant i que ha viscut un munt
d’enriquidores experiències i vivències dalt de la muntanya.
Darrerament el Montsant,
muntanya emblemàtica per excel·lència, ha estat ben a prop de sofrir una greu
agressió. Ens referim a la construcció de tres centrals eòliques dalt de la serra
Major. Per sort la pressió duta a terme per la gent del territori a aconseguit anul·lar
aquest desastrós projecte. Ara, cal esperar que el projecte de Parc Natural tiri
endavant, hi ho faci d’una manera seriosa i coherent.
Des de CATSUD –Catalunya
Sud- som conscients de la necessitat de divulgar el valuós patrimoni natural i cultural
que integra la serra del Montsant. Per això estem preparant tot una sèrie
d’excursions comentades i xerrades divulgatives que portarem a terme a partir
d’ara i durant tot l’any 2002, coincidint amb l’any Internacional de la
Muntanya. Aquest cicle especial anomenat “Conèixer el Montsant”
l’iniciarem aquest mes de desembre amb les excursions: Montsant Místic i Montsant
Màgic, de les quals properament us farem arribar més informació. D’altres
excursions programades dins d’aquest cicle seran: Montsant llegendari. El Montsant:
terra de cartoixans. Vivència xamànica al Montsant. Càtars i occitans al Montsant. El
Montsant: una illa de biodiversitat. Els ermitans del Montsant. Suessetants: els Ibers del
Montsant. Indrets tel.lúrics del Montsant. Nit estelada dalt del Montsant.
La muntanya és el símbol de la
serenitat. El Montsant irradia una serenor màgica fàcil de copsar en la plenitud
d’una posta de sol viscuda dalt de la serra Major en un càlid capvespre
d’estiu. El Montsant irradia un tel.lurisme especial fàcil de captar durant una
albada de primavera, quan el temps és clar i la llum intensa. Són moments únics de
fascinació i sublimació de l’ànima en un Montsant que des de sempre ha respirat
màgia i misticisme.
