Les anomenades serres del Mestral estan integrades per un conjunt de muntanyes de la Catalunya meridional. La serralada prelitoral Catalana, a l’alçada de les Muntanyes de Prades, forma una tenalla partint-se en dos blocs muntanyosos fins a retrobar-se al massís dels Ports, aquest darrer, nexe d’unió amb el Sistema Ibèric. La banda est d’aquesta tenalla es perllonga propera al litoral i forma aquest conjunt de muntanyes anomenades serres del Mestral les quals estan integrades per la serra de Pradell, la serra de l’Argentera, la Mola de Colldejou, la serra de Llaberia, la muntanya de l’Areny, la Muntanya Blanca, el Cabrafiga, la serra de Santa Marina, el Montalt, les muntanyes de Tivissa i Vandellòs i el massís de Cardó-Boix.

Les serres del Mestral abasten un territori comprés entre les comarques del Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. El nom de serres del Mestral el va originar l’excursionista Josep Jordana Puigpinós, president del Centre Excursionista Serres del Mestral, essent popularitzat per l’Antoni Cabré Puig a través de les seves acurades guies, personatges tots dos amb un llarg historial de treballs desinteressats a favor d’aquestes muntanyes i per l’excursionisme en general. També cal destacar els treballs de recerca i senyalització prou importants portats a terme per Pere Iglesias Salvadó de Pratdip i els seus col·laboradors amb l’edició d’un mapa actualitzat de bona part d’aquestes serres.

Pel que fa al cobriment forestal, podem dir que ha disminuït de manera considerable durant les darreres dècades com a conseqüència dels incendis. El problema dels incendis ha estat afavorit pel predomini de les inflamables pinedes de pi blanc i per la freqüència del fortíssim i sec vent de serè o mestral. Així, les àrees cobertes per garrigues i brolles (dominades pel romaní, el garric o la gatosa) són enormes. A les zones més elevades arriben a fer-se també brolles d’eriçó. Tot i així, les pinedes i, en molt menor grau, els alzinars cobreixen encara importants superfícies, amb raconades d’una ufanor sorprenent. Tractament a banda mereix la vall de Cardó, amb una riquesa forestal prou important.

Entre la fauna vertebrada cal assenyalar alguns rapinyaires que són aquí relativament comuns, com ara les àguiles perdigueres i cuabarrada o el duc. Actualment, en el conjunt muntanyós de Tivissa-Vandellòs, i la Mola-Llaberia hi ha censades 10 parelles d’àguiles perdigueres i 6 parelles d’àguiles daurades.

Els impactes més severs que han castigat les serres del Mestral han estat els ja esmentats incendis forestals, massa freqüents i devastadors. Però, els impactes més notoris sembla que estan per arribar, atès que hi ha projectes en la construcció de parcs eòlics, fet que comportaria un impacte natural i paisatgístic sever.

2003-2004 Josep Abelló   CATSUD    Patrimoni Natural i Cultural  Darrera actualització: 05/11/2004 15:25:17