Les muntanyes
de Cardó són més aviat desconegudes. Això és degut bàsicament al seu accés
complicat i al particular aïllament de la vall de Cardó, l'indret més accesible de tot
el massís. En un article sobre rutes publicat en un rotatiu català l'abril del 2000, el
fotògraf especialitzat en patrimoni i senderisme, Rafel López Monne, les va anomenar
d'una manera molt encertada "Les Muntanyes Invisibles", a causa del seu
aïllament i a la poca freqüentació, factors que ajuden, tot sigui dit, a una millor
preservació, malgrat l'espoli i destrucció que la multinacional Leche Pascual SA hi
està portant a terme, principalment a l'entorn de la vall.
Si comparem
la serra de Cardó i la de Boix podem constatar un autèntic contrast paisatgístic.
Mentre la primera encara conserva una bona part del seu mantell vegetal en un estat
bastant acceptable, la darrera és un immens espai desolat pels incendis terriblement
devastadors i massa freqüents de la dècada dels 70. Amb tot, aquesta darrera serra, que
és una continuació geològica de la primera, també té diversos atractius, com ara els
espadats de considerable altura i de bella factura. El Morral de les Nines i el tossal de
Cabrafeixet en són un exemple. En aquest darrer indret hi ha una mostra important de
patrimoni cultural, ens referim a un conjunt de pintures rupestres força interessants. A
continuació de la serra de Boix i en direcció sud hi ha les Moles, i ja dins del terme
municipal de Tortosa es perllonga pel coll de l'Alba.
A la serra de
Cardó hi podem trobar boscos mediterranis força ben conservats i poblats. En alguns
indrets, com ara el gran obac del camí de la Creu o la vessant de la cova dels Porcs, hi
ha alzinars ben constituïts, complementats amb boscos de roure valencià i teixos que
apareixen de manera esporàdica. A les parts més elevades i ombrívoles de la serra, hi
ha indrets poblats de pinedes de pinassa formant uns petits boscos força singulars i amb
certs aires de misteri i encant, com per exemple el bosc de la Cassola del Diable.
Pels barrancs
i les obagues de la vall hi ha exemplars dispersos d'aurons que a la tardor agafen un
color groguenc primer i d'un roig encès després, contrastant amb el color verd negre de
l'alzinar que ofereix una visió agradable i atraient de colors tardorals plaerosa de
contemplar. També bastant freqüent i abundant per tota la vall de Cardó és el grèvol,
espècie protegida de la qual no se'n poden tallar ni recol·lectar branques.
Hem de
destacar la presència notable a la serra del margalló o bargalló, palmera autòctona
europea que també és espècie protegida i que, des de fa temps, es fa servir per a
l'artesania de la palma: cistells, senalls, cabassos, sàrries, etc.
Entre la gran
diversitat de plantes que hi podem trobar remarquem: savina, ginebre, jonc, orquídia,
ranuncle, serbera, maleïda, ruda, jonça, viola boscana, heura, arboç, bruc, sepell,
sàlvia, espígol, marfull, tè de roca, etc.
Mereix
menció apart l'obagada dels Cospos, un indret situat al nord del massís dins del terme
municipal de Rasquera, on hi podem trobar un bosc de teixos molt important. En total se
n'han comptabilitzat uns 220, alguns de molt vells. Damunt mateix de la font del Teix hi
ha un exemplar amb una soca enorme que ha estat catalogat com a mil·lenari. Aquesta part
de la serra està molt ben conservada i endreçada. Hi ha l'únic refugi de tot el
massís, construït l'any 1990 per la gent de Rasquera. Cal felicitar els rasquerans per
aquesta iniciativa digna, que caldria que altres municipis de l'entorn, amb terrenys dins
de la serra, sapiguéssin imitar.
Al bell mig
de la vall hi ha enclavada l'ermita del Carme, situada en un balcó natural a considerable
altura i des del qual es pot albirar l'impressionant barranc del Diumenge, densament
poblat de boscos i al qual conflueixen altres barrancs i rierols de la vall.
Alguns punts
característics de la serralada de Cardó són el portell de Cosp, indret per on
antigament s'accedia a la vall, el portell de Cardó des del qual es poden albirar els
plans del Burgà, la Creu de Santos, antigament anomenada Rosales de los Santos, que és el punt culminant
de la serra, amb 941 metres d'altitud, i des del qual es poden admirar magnífics
panorames. Entre els dos portells, i a prop de la roca Lluminosa, hi ha la roca Foradada,
també anomenada l'Arc de Cardó, una immensa roca d'uns 20 m d'alçada que l'erosió ha
treballat i li ha donat una forma força curiosa. Els Martells són unes roques
capricioses situades a la carena de la serra per damunt de l'ermita de Sant Josep i que
prenen aquesta forma per la superposició dels fragments dels diferents estrats.
Quant al
poblament faunístic del massís, i dins del grup dels carnívors, cal esmentar la
presència de la rabosa, la geneta, el teixó, la fagina, la mostela, el turó i el gat
salvatge. Anys enrere s'hi van detectar alguns exemplars de cabra salvatge i el porc
senglar hi és present de manera força abundant. Dins de l'ordre dels rosegadors, podem
trobar el bonic esquirol i la preuada rata cellarda, aquesta darrera poc freqüent. Com a
insectívors hi ha alguns exemplars d'eriçó i de musaranya.
L'abundància
i riquesa de rocams i cingleres del massís de Cardó té una relació clara amb la
presència d'una rica diversitat d'aus, freqüents en aquests ambients. A l'actualitat hi
ha comptabilitzades cinc parelles d'àguiles daurades de mida grossa, vol planat i
remuntat majestuós i dos parelles de perdigueres. També hi ha diversos exemplars de ducs
i de falcons pelegrins, i d'altres moixons com ara tallarols, merles blaves, tords,
aligots, xoriguers, tudons, òlibes, mussols, grives, perdius, abellerols, puputs,
pits-roig, marallengues carboneres, corbs, garses, roquerols, etc.
En el camp
dels amfibis i rèptils destaquen el tritó verd, la reineta, el gripau llevador, la
granota verda, el dragó, la sargantana, el fardatxo, la lliseta, la serp verda, la serp
d'aigua, la serp blanca i el temible escurçó.
El massís de
Cardó, per la seva modesta dimensió comparat amb altres grans espais naturals com els
Ports o les Muntanyes de Prades, pot semblar un espai de caràcter secundari, però la
seua riquesa biològica, principalment pel que fa a la serra i vall de Cardó, necessita
tenir una figura de protecció molt més efectiva que l'actual inclusió dins del PEIN
(Pla d'Espais d'Interès Natural). En aquest sentit, caldria que els municipis de la zona
i els dos Consells Comarcals implicats posessin fil a l'agulla per pressionar al
Departament de Medi Ambient, perquè, en un futur no gaire llunyà, el massís de Cardó,
juntament amb les Moles i el Coll de l'Alba, siguin declarats Parc Natural.
En dos
propers treballs parlarem, per un cantó del valuós patrimoni historicocultural que
integra la vall de Cardó i, per l'altre, de les agressions que ha patit i està patint el
massís de Cardó, principalment pel que fa a la vall on, des de l'any 1989, hi ha
instal·lada l'empresa Manantiales de Cardó S.A. filial de la multinacional Grupo Leche
Pascual S.A.
Josep Abelló.
Coordinadora de
Plataformes meridionals i el GEPEC.
Imatges:CATSUD
Josep Abelló.
XARXA ALVENT
Josep Abelló
Informació, debat, opinió.
Per altes, baixes o modificacions:
alvent@ctv.es
www.alvent.net
Móra d'Ebre 4 de febrer de 2001:
25.000 persones van dir
"Prou agressions al territori"
Barcelona 26 de febrer de 2001:
300.000 persones van dir:
"Per una nova cultura de l'aigua, no al PHN"
