MELOUSSA 2 (1991) pp

l.- Introducció.

El poblat de Trebalúger té el número d' Inventari de Monuments Prehistòrics i Protohistòrics (I.M.P.P.) 2116 i la seva localització sobre el plànol escala 1: 10.000 en coordenades U.T.M. és 614.250 / 41.279.525. Es troba dins el terme municipal des Castell, al llogaret conegut amb el mateix nom a la carretera Es Castell - Sant Lluís.

Les referències bibliogràfiques sobre aquest jaciment es remunten a l' any 1935, en què Martinez Santa-Olalla ens informà sobre el fet que el 1924 la plataforma del talaiot va ser deforestada per a la seva utilització com a hort de cultiu i que amb aquests treballs s' hi localitzaren una sèrie de materials que descriu. Així mateix explica que hi havia una foganya de 70 cm de diàmetre formada amb pedres, devora la qual es trobava gran quantitat de cendres i ossos d' animal juntament amb vasos sencers. (MARTINEZ SANTA-OLALLA. 1935: 34). Per altra banda M.LI. Serra es refereix al talaiot de Trebalúger a l' hora d' explicar que els talaiots tenien a sobre una construccio que no s' ha conservat i que alguns d' ells presenten pilastres i altres restes constructives: « Abona esta teoria el resultado de los trabajos de excavación llevados a cabo por el Dr. Martínez Santa-Olalla en la terraza superior del talayot de Trebaluger (San Luis) » (SERRA, 1965: 163). Es curios que dit excavador no dona cap notícia sobre les pilastres que efectivament es troben al talaiot i que és molt més tard quan es fa referència a elles per part de Serra encara que aquesta ens remet al text anterior. Ignoram el que va passar realment.

Els treballs previs a l' excavació del jaciment s' iniciaren el 1986 amb la neteja de vegetació. L' any següent es dugué a terme el tancament i senyalització del monument per part de la ConseIleria d' Educació i Cultura del Govern Autònom, segons el projecte de l'arquitecte Joan Gomila amb l' assessorament de l' equip de responsables del treball d' investigació. Aquest projecte seguí les mateixes pautes aplicades als altres monuments de l' llla.

Una vegada finalitzats aquests treballs i gràcies a les subvencions atorgades per les diferents institucions (Ajuntament des Castell, Consell Insular i Govern Autònom), s' iniciaren les successives campanyes d' excavacions de les quals ara en presentam un breu resum a l' espera de finalitzar la memòria completa. Aquestes campanyes s' han efectuat amb l'equip seguent: G. Juan, G, Gonalons, S. Gornés, J. Morales, O. Pons, J. Pons, M. Pons i A. Villalonga, dirigits pels qui presentam aquest treball.

2.- Campanya 1987

Durant els mesos de setembre i octubre es procedí a la delimitació del talaiot i de les estructures que l'envolten, mitjançant l' espedregada dels abundants clapers que amb el pas del temps s'hi havien acumulat. Aquesta espedregada es dugué a terme amb la combinació del treball manual i la d' una pala mecànica.

La campanya posa de manifest l' existencia d' un forn de calç totalment invisible abans. que fou la causa directa de la destrucció del poblat en temps passats, Alxí també, des d' el punt de vista arqueologic, es comprova que el talaiot no es re-colza directament sobre la roca slnó sobre una construcció anterior pretalaiotica, donada la pre-sencia d' alguns fragments de ceramlca d' aques-ta fase cultural i que ens trobam amb un conjunt arquitectonic format per dues unltats talalotiques ben diferenclades: el talaiot i un recinte poligonal que s' hi adossa,

Alt desfer els clapers es recupera gran quantitat de fragments de ceràmica talaiòtica, la major part dels quals eren vasos troncocònics amb apèndix lateral decorat amb puntillat. És probable que aquesta acumulació de ceramica dintre els clapers sia deguda que en l‘excavació antiga fos llançada cap avall del talaiot.

3.- Campanyes de 1988 i 1989

Durant aquests dos anys es procedí a l' exca-vació arqueologica de tota la plataforma del ta-laiot.

3.1. – Metodología

El terreny a excavar es dividí en quadrícules de 4 x 4 m. seguint un eix de coordenades en que les abcises estan orientades en sentit nord-sud. D‘ aquesta manera tot el material extret s' ha pogut etiquetar amb les respectives coordenades «x» i «y» aixi com la «z», aquesta darrera llegida amb un taquimetre.

El procés d' excavació se seguí amb el compli-ment de dos tipus de fitxes, una de registre de talls i l' altre de registre d' estrats, entenent aquests com a qualsevol tipus de canvi a la terra. També es va fotografiar dit procés.

3.2. – Resultats de l' excavació

El talaiot és de planta el·líptica. de 24 m. dellargaria i 17 d' amplaria amb una alçada màxima, conservada al sector nordest, de 5,30 m. Construït amb filades superposades de pedres de forma irregular amb una entrada en altura oberta a l' Est, aprofita un esperó rocós que sobresurt de la línea del paisatge i que possiblement condiciona l‘ estructura del monument. Aquesta construcció se superposa a una altra més anfiga, localitzada a la part superior de l' esperó, directament sobre la roca mare, i també a la part inferior del monu-ment, per davall del parament nord del talaiot tal com posa de manifest la campanya anterior.

L' estructura de la part superior és de planta irregular allargada, amb una capçalera absidal orientada a ponent, i amb dos petits espais en forma de garita en els extrems del costat Est de l' edifici, per on possiblement es realitzava l' ingrés a l‘ interior. Aquest està dividit longitudinalment en dos espais per una filera de bases de columnes i presenta dues foganyes, l' estat de destrucció de les quals no ens permet definir les formes, S' ha de destacar que la tècnica constructiva que presenten els seus murs no s' assembla a la tècnica talaiòtica en general ni tampoc a la pretalaiòtica, almenys en època avançada.

L' estructura inferior es localitza per davall de la

primera filada del talaiot que en aquest costat s‘ aixeca directament sobre la terra: es veuen dos murs paral·lels que es desenvolupen en sentit Nord-Sud amb un possible trespol d' argila a l' entremig.

Els nivells estratigràfics documentats són tres:

a) Estrat superficial amb algunes monedes medievals i modernes, pipes modernes, ceràmica medieval i moderna així com ceràmica talaiòtica i

pretalaiòtica.

b) Estrat de terra molt flonja amb abundància

d' ossos d' animal i amb predomini de ceràmica

talaiòtica encara que també en presenta de pretalaiòtica.

c) Estrat discontinu sobre la roca mare i que

omple les encletxes de la mateixa, de terra fosca,

amb predomini de ceràmica pretalaiòtica mesclada amb talaiòtica i també amb algún fragment vidriat modem.

Com es pot deduir ens trobam amb una estratigrafia totalment alterada, que no és d' estranyar si ens atenem a les notícies sobre la utilització del talaiot com a lloc de cultiu i a l' excavació de Martínez Santa-Olalla.

Quant al material moble, el més abundós és la ceràmica que podem agrupar en dos conjunts:

a) La ceràmica pretalaiòtica que, a més a més de les formes típiques com puguin ésser les globulars, les semi-esfèriques tipus bol o alguna forma troncocònica, en presenta d' altres més inusuals el perfil exacte de les quals resta pendent fins la seva restauracio. La seva qualitat tècnica està també diferenciada en dos grups: un és de pasta molt compacta de sonoritat quasi metàl·lica i acabat ben brunyit, i l' altra és de pasta molt menys depurada i gruixada amb un acabat més senzill. Cal afegir que alguns fragments informes, a hores d' ara tres, presenten restes d‘ escòria d' aram que indiquen una activitat metal·lúrgica domèstica.

b) La ceràmica talaiòtica, que presenta formes poc variades d' entre les quals destaquen, per la qualitat, els vasos troncocònics amb apèndix lateral sovint decorat amb punts incisos, els vasos de desenvolupament vertical amb perfil de bota i formes globulars de base plana. La seva pasta és més homogènia amb abundant desgreixant calcari. Alguns fragments presenten una cocció a temperatura molt elevada, tal vegada perquè son fragments que pertanyen a qualque crisol.

D' altra banda són també significatius els variats instruments litics, tals com percutors i amolons de dimensions reduïdes aixi com algun polidor. Són abundants també els punxons d' os.

Donada la inexistència d' una estratigrafia in-tacta, l' adscripció cultural i cronològica d' aquest edifici resulta ésser problemàtica. Aixi i tot es poden apuntar una sèrie de paral·lels arquitectònics de Sardenya, com és el cas de « Nuraghe Al-bucciu » a Arzachena i « Nuraghe Brunku Madugui » a Gésturi, o de Còrsega com és el cas de « Calzola Castellucciu » o « Castello Contorba » a Olmedo, amb una cronologia que es remunta a la primera meitat del segon mil·leni. De totes les maneres s' ha de dir que en el cas de Trebalúger ens trobam amb dues estructures superposades que segurament no són coetànies i, per tant, no son totalment comparables amb exemples de protonuraghes o amb torres arcaiques, encara que el resultat d' aquesta superposició s' hi assembli notablement.

Quant a la seqüència cronològica, s‘ està pen-dent d' analitzar unes mostres de carbó preses a una de les dues foganyes i que possiblement, si no estan contaminades per l' activitat llauradora, ens informarà de la data de l' última ocupació de l' edifici que, atesa la inexistència de ceràmica d' època talaiòtica avançada o colonial, la podem adscriure provisionalment a la primera fase de la cultura talaiòtica, moment en què es remodelaria l' estructura interior i es construiria el complex talaiòtic. Per altra banda. el bastiment de l‘ edifici més antic, segons les estructures i la ceràmica des-coberta, possiblement es pugui situar entre finals del tercer mil lenari i principis del segon.

4.- Campanya de 1990

Durant el mes de setembre es dugué a terme l' excavació del recinte Est situat per davall del ta-laiot.

Seguint la mateixa metodologia. amb l‘ exca-vació s' ha possibilitat la descoberta de la paret Est que limita el recinte encara que la planta definitiva no es coneixerà fins extendre l' excavació cap al talaiot. A l'interior hem documentat un nivell d' ocupació talaiòtic, però encara no hem finalitzat l‘ excavació i pensam que és possible trobar-hi un altre nivell anterior. Aquest nivell talaiòtic presenta la següent estratigrafia:

1)-Estrat de terra de mata, negrosa, amb grans pedres i abundants concentracions de caragols; potència considerable de 60 – 70 cm.

2) Estrat de transicio amb terra marró fosc compacta; escassa potèncla de 10- 15 cm.

3) Estrat fèrtil de terra ocre molt polsegosa amb abundant ceràmica talaiòtica i alguna peça « in situ » sobre un trespol que, juntament amb un enllosat i una foganya, limita aquest nivell d' ocupació.

Aquest nivell presenta els seguents elements:

1) Dues parets de tècnica molt precària de tan sols una cara.

2) Foganya semi-circular limitada per unes pe-dres col locades i adossades a l' aflorament rocós.

3) Enllosat de plaques de pissarra devora la fo-ganya.

4) Enllosat de pedres planes que segueix un traçat circular i que sembla estar per davall de les parets mencionades.

5) Trespol d' argila, terra i ossos compactats molt endeble, a la mateixa cota que l' enllosat.

b) També a la mateixa cota, la vorera de dues piques de pedra ovalades, d' uns 50 cm. de profunditat a l' interior de les quals s' hi ha localitzat respectivament un amoló, un punxó d‘ os i un parell de vores talaiòtiques pertanyents a vasos molt petits.

Trebaluger és un jaciment molt interessant perquè en ell s‘ hi troba la superposició de les dues cultures prehistòriques fet que ens indica la reutilització de l' esperó per part de la cultura més moderna i sobretot, ens mostra el primer assentament pretalaiòtic d' hàbitat a la zona oriental de l' illa.

BIBLIOGRAFiA

MARTINEZ SANTA-OLALLA, J. Elementos para un es-tudio de la cultura de los talayots en Menorca, Ma-drid, 1935.

SERRA, M,L, Arquitectura ciclòpea menorquina a Arquitectura megalitica y ciclopea catalano-balear, C,S.I.C. Barcelona, 1965.