EL MERCAT

El mercat global es forma per diferents mercats sectorials o diferenciats. Hi ha el mercat immobiliari. de primeres matèries, de metalls preciosos, de metalls bàsics, de gemmes i joieria, també ha de considerar-se el mercat de l'art i de la col-leccionisme. Aquesta llista no és exhaustiva.

Un mercat per excelencia és el borsari. Aquest mercat és organitzat, el funcionament està centralitzat i fiscalitzar el seu funcionament. Aixó permet que, teòricament, sigui un dels mercats amb més possibilitats d'apropar-se al teòric mercat lliure. Dintre d'aquest mercat hi ha diferents sectors com el d'accions, renda fixa, i derivats (opcions, futurs, warrants).

També ha de considerar-se d'altres mercats que tenen influencia en l'economia: el mercat de treball (costos de producció i possibilitats d'estalvi familiar), mercat industrial i també influeix en gran mesura la noticia econòmica aplicada a un estat o zona comercial.

El mercat borsari no és una zona estanca, rep influencies d'altres mercats, rebent aportacions monetàries, ofertes de nous títols, augment de perspectives i moltes influencies indirectes. Al parlar del mercat ha de considerar-se tot aixó i valorar la situació del moment.

ACTORS DEL MERCAT

A la borsa hi accedeixen diferents actors, cada un d'ells amb uns interessos concrets.

Institucions que tenen uns interessos definits i declarats. Son els grups de control de les empreses i tenen decisió en el Consell d'Administració, son estables a mig i llarg termini, peró les variacions poden tenir un efecte pertorbador, la majoria de les vegades es realitza amb un traspàs concertat entre el venedor i el comprador del valor.

Inversos institucionals a mig termini, però sense vocació de control sobre l'empresa. El traspas de les carteres es realitza normalment a preus convinguts entre els interessats i no distorsionen l'evolució de la cotització, peró fàcilment es pot produir una excepció a la norma.

Inversos institucionals puntuals. Normalment estan acompanyades d'una decisió política, comercial o empresarial.

Fons d'inversió i de pensions. Canalitzen l'estalvi corporatiu o particular. Els capitals moguts son importat. En l'estratègia de compra i venda de valors segueixen criteris de rendibilitat i apliquen les normes que tenen establertes en la constitució del fons. Aquestes decisions poden estar mediatitzades per les institucions que normalment gestionen els fons, influint amb una selecció de valors en què invertir.

Grups i entitats de gestió. Treballen en el mercat de manera global, Utilitzen molt tipus d'inversions, no nomès accions. L'estratègia utilitzada és molt especulativa amb un nivell de risc molt elevat. Tenen una forta incidència en l'evolució diària dels preus del valor. Utilitzen capitals propis i aliens de persones que els han donat la confiança.

Administradors de patrimonis i banca especialitzada. Treballen amb els capitals gestionats. Les seves decisions normalment estan avalades per uns criteris econòmics per poder justificar les decisions als clients. No provoquen alteracions en el mercat, però si amplifiquen les tendències.

Persones individuals amb un capital que els permet treure un rendiment suficient per dedicar el seu temps de treball a aquesta tasca. Els capitals administrats son petit o mitjans, peró utilitzen unes eines tecnològiques que els garanteix el rendiment necessari. L'estratègia és a curt i amb molta mobilitat de les inversions, una part del patrimoni el poden destinar a invertir a mig termini.

Persones individuals amb una capacitat d'estalvi que els permet crear-se un patrimoni i una assegurança del futur. Normalment les inversions son a mig o llarg termini. Les decisions d'inversió les prenen més per l'experiència i comentaris que amb uns mitjans tècnics.

Persones interessades per la borsa, peró el capital disponible no els permet viure en exclusiva. Obtenen una satisfacció personal en la realització de les operacions. L'estratègia és a curt termini o al dia a dia.

"SEMPRE TÉ RAÓ"

En el mecanisme de la borsa i ha un comprador un venedor per realitzar l'operació, Per aquest motiu la raó només és mitja raó, la meitat del comprador i la meitat del venedor. La raó del venedor és que té uns guanys suficients i que ja no espera un guany immediatament, per aquest motiu ven. El comprador actua amb una visió oposada, adquireix el valor al que espera un guany en el futur i creu que ha arribat a la part baixa de la cotització, (no sempre son aquest els motius, peró bàsicament responen a aquest criteri). Les raons utilitzades sons diferents, per tant només pot haver-hi una raó bona, les raons bones en els dos casos no és tècnicament possible. El que si és possible és que s'utilitzin raons diferents pels actors de l'operació, en aquest cas no sons comparables entre elles i menys unir-les en una frase, doncs son oposades i diferents.

Una altra dificultat és el sempre.En el cas extrem de la cotització de TERRA, el FEBRER del 2000 a 157 euros i el DESEMBRE del 2000 a 10'6 euros, aquí el mercat no tenia raó encara que pel venedor del febrer tenia molta raó. La raó és assumible normalment peró evitant les situacions extremes que estan distorsionades pels factors externs al mercat estricte.

Si a la borsa s'apliquessin criteris estrictament econòmics, aquesta frase comentada podria apropar-se al concepte expressat per ella. Peró existeix molta influencia aliena a l'economia. Els mitjans de comunicació magnifiquen a voltes les noticies facilitades, amb un grau d'espectacularitat que allunyen al receptor de la realitat comentada. També cal considerar la vulnerabilitat d'alguns periodistes a certes atencions personals (és possible que per un dinar informi magnìicament de fets poc rellevants). Com més especialitzat sigui el mitjà cal tenir més precaució en la valoració de la informació facilitada, en situacions de sequera informativa sorgeixen magnificats fets poc rellevants.

L'influencia de la publicitat pot conduir a l'alteració del mercat real, principalment en OPV o situacions concretes.

Les modes i costums aporten també una influencia que altera el funcionament del mercat. Amb la moda de les opcions sobre les accions, moltes persones han invertit uns diners o han acceptat cobrar una remuneració, amb aquesta moda, que en condicions normals haurien rebutjat. Hi ha el costum de tenir unes accions "pel dia del demà" i mentre anar tallant el "cuponet", aixó por portar a situacions extremes fins arribar a la possible pèrdua del capital invertit i la garantia de futur (les empreses neixen, creixen, possiblement es reprodueixen (peró un no té els fills), i es moren també). La llista de modes i costum és molt extensa i varia amb els temps.

Les decisions de política econòmica, generalment son per solucionar un aspecte determinat, peró també altera un altre marc per assolir els objectius proposats; peró és el mercat afavorit per un cantó i també és el mercat el perjudicat en un altre cantó, és difìcil que sigui neutre.

Totes les reflexions anteriors amb porta a la conclusió que EL MERCAT GAIREBÉ MAI TÉ RAÓ, sempre que no es demostri el contrari.

MONEDA I BORSA

[7]

Lo lógicamente viable se nutre de lo imaginable.

[8]

Lo verosimil se nutre de lo lógicamente viable.

[9]

Lo probable se nutre de lo verosimil.

[10]

Lo real se nutre de lo probable.

[11]

Existir no es demasiado probable.

Jorge Wagensberg

(SI LA NATURALEZA ES LA RESPUESTA ¿CUAL ES LA PREGUNTA?

Tirant una moneda existeix el tipus de càlculs de probabilitats a fer. En una previsió de l'evolució de la borsa tenim el seu equivalent.

A.- Moneda un llançament: CARA O CREU; a la borsa, demà pujarà o baixarà. Càlculs probabilitat de dues cares seguides, tres cares, una cara i dues creus, etc. Fiabilitat del resultat molt baixa.

B.- Moneda ON CAURÀ? (entre els peus, endavant, enrera, rebotarà a la punta de la sabata i anirà a parar a sota el moble, caurà dintre de la sabata i no tindrem ni cara ni creu): a la borsa tendència a un període a una setmana a un mes (pujada moderada, baixada forta, suspesa la cotització, hi ha una OPA). Càlculs a fer (moneda: impuls del llançament, desviació per corrents d'aire, distancia de la mà al terra, etc) Borsa: probabilitat a un preu a una setmana, a un mes, indicadors quina tendència tenen i evolució possible, tendéncia del mercat actual (tenim noticies esperades, males noticies econòmiques, índex del PIB en bona situació, etc). Resum: molts factors a considerar, amb dificultats per valorar correctament, però és millor això que res.

C.- Moneda molt llançaments: 50% de cares i 50% de creus. Borsa evolució a 2, 5 10 anys. En una moneda el resultat es donaran per les probabilitats, en borsa és necesari fer un anàlisi fonamental del valor (ram en què treballa, anàlisi del balanç, solidesa dels comptes comptables, política econòmica d'expansió o de consolidació). Si les eines utilitzades son de fiabilitat contrastada es millora l'encert del resultat i es minimitza el risc d'errors en el càlcul de l'evolució futura.

RESUM.- Moltes possibilitats per preveure el futur, poques garanties d'encertar·les, però és millor que res. Seguir un mètode ofereix millors possibilitats que preguntar·l'hi al veí.