Cal  fer especial  esment en que no hi  ha cap mètode  popular  per  distingir  els  bolets  tòxics dels  que  no ho són, com  la prova de l’all o la cullereta de plata.
La única  consigna  vàlida  a  l’hora d’anar a  buscar bolets és agafar  només   aquelles   espècies  que  hom  conegui  a  la perfecció.

ELS FONGS METZINOSOS

Entre   les variades espècies de bolets que creixen en els nostres boscos n’hi han algunes que són tòxiques. El grau de toxicitat depèn del tipus de metzí  que  conté cada espècie, així  tenim que per la seva freqüència i per les seves condicions podem considerar a l'Amanita phalloides (Farinera borda)  el  més  perillós  de  tots (a vegades es collida en estat d’ou), causant  de  la majoria d’intoxicacions mortals. Però  això no vol dir que  sigui el bolet més perillós de tots, hi han  d’altres  que  pel  seu  color  poc  agradable  o   pel  seu   aspecte  passen   desapercebuts gastronòmicament  parlant i ja no  es cullen, però que en realitat  són metzinosos en grau  igual o  superior, com  el  cas  del  Cortinarius orellanus,  la  Galerina  marginata  o  la  Lepiota Helveola, causant d’intoxicacions  mortals a Catalunya als anys 1986 i 1987, i que són recollits en ser confosos per espècies comestibles molt semblants.

ESPÈCIES TÒXIQUES MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA

Amanita Phalloides - Català: Farinera borda

Possibilitat de confusió amb les Amanites blanques comestibles.
Intoxicació fal·loïdiana: En aquest tipus d’intoxicació els símptomes són tardans; per això l’emmetzinament s’agreuja, ja que la toxina ha passat totalment a la sang. Els primer efectes es presenten entre les deu i les quaranta-vuit hores; malestar general, trastorns estomacals acompanyats de vòmits i còlics dolorosos, suor freda, molta set i fredor a les extremitats. La víctima presentarà greus lesions en tots els òrgans especialment al ronyó i fetge. Junt amb les seves variants blanques Virosa i Verna és un dels bolet que ha causat més estralls.

Amanita muscaria - Català: Reig bord, oriol foll

Possibilitat de confusió amb l'Amanita caesarea (Ou de reig).
Intoxicació atropínica: Igual que l'Amanita pantherina, l'intoxicació d’aquest fong provoca  una intoxicació neurotròpica, què afecta al sistema nerviós, amb taquicàrdia, trastorns de la vista, eufòria, atacs de follia, i visions fantàstiques entre d'altres. Els efectes de l'intoxicació apareixen al cap una mitja hora després de l'ingestió, amb pesadesa d’estómac i vòmits. En vomitar l’individuo es queda força relaxat i l’envaeix una gran somnolència. No acostuma a ser mortal, tot dependrà de l’organisme de la persona

Cortinarius orellanus - Català: Cortinari de muntanya

Molt perillós. Provoca intoxicacions similars a l'Amanita phalloides, encara que el principi tòxic que provoca l'intoxicació és diferent i  s’anomena orellanina.  És un bolet molt enganyós, ja que el verí actua al cap de dotze o tretze dies després de la seva ingestió, afectant principalment al fetge i als ronyons als que provoca formes molt greus de necrosi, quasi sempre amb la mort de la persona intoxicada
Als anys 50 aquest fong fou el responsable d’ocasionar més d’un centenar de morts a Polònia.

Boletus satanas - Català: Matagent

Intoxicació gastrointestinal. Aquest fong sense ésser mortal, provoca greus intoxicacions que afecta a la mucosa gàstrica. Afortunadament això fa que el mecanisme de defensa natural faci que sigui expulsat immediatament de l’organisme, abans de provocar danys més greus. Les seves característiques tan singulars fan que sigui difícil la seva confusió. Quan l’exemplar és vell, fa un olor molt desagradable que recorda a l’orina.

Lactarius scrobiculatus - Català: Pinetell bord

Intoxicació gastrointestinal.  Aquest fong provoca una irritació que actua sobre la mucosa gàstrica, provocant vòmits i diarrea. Afortunadament tot s’acaba aquí, i el pacient queda guarit al cap de dos o tres dies de repòs i dieta adequada.
És el bolet que ha enganyat a molts boletaires profans, en confondre’l amb el pinetell (Lactarius deliciosus), però aquest és més de color de pastanaga.

Galerina marginata

Espècie de petites dimensions. El capell fa de 1,5  a 4 cm. de diàmetre, però els seus efectes tòxics són terribles en comparació a la seva mida. Es dona el cas de que fins no fa massa aquest fong havia estat considerat no comestible però no metzinós, perquè tot i que era coneguda la seva toxicitat no havia causar la mort de cap persona. En canvi avui dia està demostrat el seu alt contingut en metzines, ja que a Europa ha estat el causant de moltes intoxicacions mortals al haver estat confós amb espècies lignícoles com (Kuehneromyces Mutabilis).

Lepiota helveola

Pràcticament té l’aspecte d’una Coloma o Apagallums (Macrolepiota procera), però en petit. Forma part de les Lepiota Bruno Incarnata, totes metzinoses. De mida petita, pot fer els 2-8 cm. d’alçada. La seva carn es torna rogenca en trencar-la. Provoca intoxicacions semblants a l'Amanita phalloides.  Aquest fong fou el causant de vàries intoxicacions mortals a Catalunya durant els anys 1986 i 1987, en que els intoxicats havien collit els exemplars de fongs  a uns jardins públics. Cal no collir mai espècies de Lepiota de mida petita.