PRINCIPALS FONGS COMESTIBLES

Amanita Caesarea (Scop. ex F.) Pers. ex Schw. Català:Ou de reig, reig

El reig és un bolet amb més fama i tradició històrica. Tal com el seu nom indica, en temps dels romans fou el bolet preferits pels cèsars. La carn és molt suau i exquisida. Quan està en època de creixement és de color blanc i té forma d’ou. El reig surt des de d’agost fins octubre, a boscos de planifolis, com suredes, castanyers i alzinars. Cal no confondre aquests bolet amb el reig bord que és tòxic, caracteritzat per tenir una mena de berrugues o puntets blancs damunt del barret, i el peu i les làmines de color blanc, en lloc del bonic color groc daurat que té l’ou de reig.

Boletus aereus (Bull ex Fr) - Català: Cep, sureny fosc, ciureny

Existeixen altres espècies semblants que també reben el nom de cep, tots comestibles excel·lents, com Boletus aereus, o Boletus aestivialis. Té el barret de color marró, vellutat. A sota el barret en lloc de làmines porta una mena de porus petits  de tonalitat groguenca. El peu acostuma a ser més gruixut a la base. La seva carn és suau, i no canvia de color en tallar-la. Tallat a llesques i assecat, permet de conservar-lo bé. El trobarem des de setembre fins a novembre a rouredes, castanyers i fagedes, també als avets d'alta muntanya.

Calocybe gambosa (Fr.) Donk: Català: Moixernó, bolet de Sant Jordi

A molts llocs de Catalunya, quan es parla del moixernó, la majoria el confon amb un bolet petit que es comercialitza assecat. I és que impròpiament s’ha donat el nom de moixernó al cama-sec, quan en realitat es tracta de bolets ben diferents. Acostuma a créixer pels voltants de Sant Jordi, a prats de muntanya de les serralades pirenen-ques. És fàcilment localitzable pel seu color blanc que contrasta amb l’herba del prat formant erols, cada any al mateix lloc. Té la propietat d’enfosquir l’herba dels erols, degut a la seva aportació de nutrients.

El rossinyol és un bolet molt popular i conegut. La seva carn dura i compac-ta quasi mai es corca. Te el color del rovell de l’ou i pren formes molt variables, segons l’hàbitat on es desenvolupa. Sota el barret en lloc de làmines o porus, hi trobarem una mena de plecs que baixen del barret cap el peu, donant al bolet en si de que tot és una peça. Generalment El trobarem en grups de nombrosos individus a boscos de fulla plana, però també a sota les pinedes, des de la primavera fins a ben entrada la tardor. És un comestible excel·lent, ideal per fer-lo guisat i estofat.

Les trompetes són bolets que es reconeixen amb molta facilitat, pricipalment pel seu aspecte fúnebre, i perquè tenen l’aspecte de trompeta o corn. Parlar del seu barret és impossible, ja que com hem dit tot ell té l’aspecte d’una trompeta o embut. És totalment buit per dins, de dalt a baix. A la part posterior a mena de làmines porta una mena de venositats prominents. La carn és molt escassa i molt elàstica. La trompeta és un bolet de tardor que creix als boscos de fulla caduca, en indrets força humits. Reduït a pols és un excel·lent aromatitzant per carns.

El Carlet sempre ha estat un bolet apreciat i conegut. Té un bolet molsut, cobert per una cutícula de color escarlata, amb petites taques més fosques. La seva carn és dura, un xic amargant, es corca amb facilitat. El carlet acostuma a sortir a mitjans d’octubre fins al novembre. El trobarem a boscos de fulla plana, especialment alzinar i rouredes. Malgrat que sigui considerats per algú com un comestible mediocre, resulta molt bo una vegada cuinat, ja que recull els gustos dels condiments. Ideal per conservar-lo amb sal.

Junt amb el seu parent el rovelló són sens dubte els bolets més buscats a Catalunya. Té el barret molt carnós i a vegades pot assolir els 15 cm. De jove té el marge enrotllat cap a sota. És de color groc ataronjat, amb la superfície solcada de centres concèn-trics. la seva carn quan es talla, deixa anar una mena de làtex de color pastanaga. A mesura que el bolet es fa vell apareixen taques de color verdós. El trobarem a la tardor fins a ben entrat l'hivern a les pinedes, encara que també pot créixer a boscos mixtos. El pinetell és ideal per fer-lo a la brasa.

La lleterola és un bolet que cada vegada es coneix més i guanya més estima, gastronòmicament parlant. Té un barret que pot assolir el 15 cm. és de color marró ataronjat. La carn es blanca i trencadissa, que s’enfosqueix al contacte amb l’aire i deixa anar un làtex abundant de color blanc. Està considerat un bolet comestible, ideal per fer-lo a la brasa o al forn acompanyant carns. Si les pluges han estat favorables, el trobaren des de les darreries de l'estiu fins a la tardor, en boscos de fulla plana, roures, alzines, rarament a les pinedes.

La coloma és una bolet mol fàcil reconèixer, ja que gairebé no hi cap bolet que sigui tant gros. El seu barret por assolir la mida d’un plat de cuina, és marronós, cobert per escames més fosques. El peu és llarg i prim , molt engruixit a la base.  La coloma té una carn excel·lent, de sabor que recorda a l’avellana. Per consumir-lo només s’ha d’utilitzar el barret, ja que el peu acostuma a ser coriaci. Surt cap a les darreries de l’estiu, i es manté bé durant tota la tardor. Recordem que no s’ha de confondre mai aquest bolet amb les lepiotes de mida petita tòxiques.

El cama-sec és un petit bolet d’escassa consistència carnosa, però considerat un comestible de gran qualitat. És un bolet d’aroma intensa, i té la propietat d’evaporar l’aigua en temps de secà i re recollir-la de nou quan plou. El cama-sec creix abundant en llocs herbosos durant la primavera i la tardor. Als prats destaca fàcilment ja que acostuma a formar erols. El cama-sec,és el conegut i mal anomenat "moixernó" que es ven assecat envasat en bosses de plàstic, quan el moixernó (Calocybe gambosa), és un bolet ben diferent.

El fredolic és un dels bolets més tardans, ja que acostuma a créixer quan altres bolets han desapa-regut. És un dels pocs bolets que guanya en qualitat després d’haver patit alguna gelada, tal com passa amb algunes verdures. La seva carn és fràgil i delicada amb un olor suau a fong. Està considerat un comestible excel·lent. És ideal pe fer-lo estofat i guisat. El trobarem a començaments de novembre, fins ben entrat el gener, en grups nombrosos sota pinedes de muntanya, sovint, enterrat entre les agulles del pi