ELS
GEGANTS
ANASTASI i MARIA
Cap als anys 20 la parella lluïa unes corones de rei al cap. Aquests van
sortir pràcticament sense interrupció fins el 1942, any que els van retirar en
adquirir la nova parella i aquests passaren a l'oblit. L'any 1984 es retrobaren
i es va encarregar a Jordi Grau la seva restauració. Es van estrenar per les
Festes de Maig de 1985. L'any 1986 calgué remodelar-los degut a l'incendi que
van patir. El 10 de maig de 2000, per iniciativa de la Colla de Geganters de Badalona,
van estrenar vestits nous inspirats en els que lluien a finals de segle XIX,
ella de dama vuitcentista i ell de conseller de Barcelona.
LA DIMONIETA Tot el procés de creació i construcció de la nova peça es portà a terme en
absolut secret, i quan va estar enllestida ens va ser mostrada. Caram! Imagineu-vos una dona bonica, de dos metres
cincuanta centimetres d'alçada i unes proporcions envejables. A la mà esquerra
duu una poma que ens convida a mossegar, però a la dreta una serp que ens manté
a ratlla. Els ulls et llancen una mirada que sembla que digui: vine..., vine..!
I a testa, dues banyetes que ens recorden el que és la
Dimonieta.
Van ser construïts el 1858 gràcies a diverses
subscripcions i rifes que havia organitzat la Confraria de Sant Anastasi, que
va pagar per ells 254 duros.
Van participar a les Festes de Badalona fins el 1880 que van deixar de sortir i, per manca de diners per adobar-los, el 1894 la Comissió de Festes de l'Ajuntament els adquirir ´ a la Confraria. Es van haver de recomposar carcasses, vestits i perruques.
En Ripal i na Brunel.la del Mar van ser construïts per Jordi Liñan l'any 1982. En aquell moment a Badalona no hi havia cap parella que sortís al carrer i es va construir aquesta per tal de recuperar-ne la tradició. Des de l'any 1982 han sortit sense interrupció.
Representen una pubilla badalonina de l'època medieval i un sarraí dels que feien incursions a les nostres costes. Els seus noms van ser escollits a través d'un concurs entre els escolars de Badalona.
L'any 1988 van ser restaurats degut a que es trovaben en força mal estat. El 17 d'abril del mateix any dins les Festes de Badalona Ciutat Pubilla de la Sardana, van estrenar la restauració i el vestuari que porten actualment.
Pels voltants de 1940 un grup d'amics varen encendre una foguera a les excavacions de la Baetulo romana. El foc prengué no solament a la llenya, sinó també en el cor dels badalonins, i amb el transcurs del temps, aquella foguera ha esdevingut un dels simbols d'identitat de la nostra ciutat: la Cremada del Dimoni.
No és pas d'estrenyar, doncs, que al pensar una nova figura que satisfés les ganes de portar gegants que tenien les noies de la Colla de Geganters de Badalona, sorgís la idea del dimoni.
Així va ser que, després de la ressaca olímpica del 92, les fèmines de la Colla es reuniren amb en Jordi Grau, constructor de gegants, i com si d'un cónclave cardenalici es tractés, sortiren dient:
"Habemus gegant".