ELS GEGANTS

ANASTASI i MARIA

Van ser construïts el 1858 gràcies a diverses subscripcions i rifes que havia organitzat la Confraria de Sant Anastasi, que va pagar per ells 254 duros.

Van participar a les Festes de Badalona fins el 1880 que van deixar de sortir i, per manca de diners per adobar-los, el 1894 la Comissió de Festes de l'Ajuntament els adquirir ´ a la Confraria. Es van haver de recomposar carcasses, vestits i perruques.

Cap als anys 20 la parella lluïa unes corones de rei al cap. Aquests van sortir pràcticament sense interrupció fins el 1942, any que els van retirar en adquirir la nova parella i aquests passaren a l'oblit. L'any 1984 es retrobaren i es va encarregar a Jordi Grau la seva restauració. Es van estrenar per les Festes de Maig de 1985. L'any 1986 calgué remodelar-los degut a l'incendi que van patir.

El 10 de maig de 2000, per iniciativa de la Colla de Geganters de Badalona, van estrenar vestits nous inspirats en els que lluien a finals de segle XIX, ella de dama vuitcentista i ell de conseller de Barcelona.



JERONI i BADAMAR

L'any 1942 i degut al deteriorament progressiu de l'Anastasi i la Maria, l'Ajuntament determina l'adquisició d'uns nous gegants al taller d'artesania "El Ingenio" de la ciutat de Barcelona, que juntament amb una dotzena de capgrossos i el seu habillament varen importar la quantitat de 7.805 pessetes de l'època.

Després de diverses restauracions dels propis gegants i del seu vestuari, van deixar de sortir pels carrers durant la segona meitat de la dècada dels 60.

Amb motiu del 50è aniversari d'aquests gegants, la Colla de Geganters de Badalona conjuntament amb l'Ajuntament de Badalona i la Diputació de Barcelona, van engegar la recuperació d'aquesta parella de gegants.



FERRER DE GUALBES i ELIONOR DE SANTCLIMENT

Després d'uns anys en els quals els gegants que van substituir l'Anastasi i la Maria, van deixar de sortir al carrer, a principis dels anys 70, l'Ajuntament va encarregar una nova parella de gegants a un taller artesà de la ciutat de València.

Aquests gegants representen unes figures tipiques de reis, i van estar en actiu fins al final de la dècada, moment en que foren arraconats degut al seu mal estat i a la manca d'una colla que els cuidés.

L'any 1989 la Colla de Geganters de Badalona va rescatar d'un magatzem municipal, les restes d'aquesta parella de gegants. L'any 1990, a petició de la mateixa Colla, l'Ajuntament encarregà al Taller El Drac Petit de Terrassa la reconstrucció de la parella de gegants. El 10 de maig de 1991, foren presentats i batejats amb els noms de Ferrer de Gualbes i Elionor de Santcliment.

En Ferrer era un noble, l'escut del qual lluïa les onades blaves sobre fons argentat presents actualment a l'escut de Badalona. Aquest es va casar amb Elionor que era pubilla dels barons de la Torre de Badalona, i que s'havien quedat sense descendència masculina. Aquest fou el motiu pel qual en Ferrer aportà el seu escut però hagué de renunciar al seu cognom per tal que els Senyors de Badalona continuessin amb el nom de Santcliment.



RIPAL i BRUNEL.LA DEL MAR

En Ripal i na Brunel.la del Mar van ser construïts per Jordi Liñan l'any 1982. En aquell moment a Badalona no hi havia cap parella que sortís al carrer i es va construir aquesta per tal de recuperar-ne la tradició. Des de l'any 1982 han sortit sense interrupció.

Representen una pubilla badalonina de l'època medieval i un sarraí dels que feien incursions a les nostres costes. Els seus noms van ser escollits a través d'un concurs entre els escolars de Badalona. L'any 1988 van ser restaurats degut a que es trovaben en força mal estat. El 17 d'abril del mateix any dins les Festes de Badalona Ciutat Pubilla de la Sardana, van estrenar la restauració i el vestuari que porten actualment.



 

 

LA DIMONIETA

Pels voltants de 1940 un grup d'amics varen encendre una foguera a les excavacions de la Baetulo romana. El foc prengué no solament a la llenya, sinó també en el cor dels badalonins, i amb el transcurs del temps, aquella foguera ha esdevingut un dels simbols d'identitat de la nostra ciutat: la Cremada del Dimoni.

No és pas d'estrenyar, doncs, que al pensar una nova figura que satisfés les ganes de portar gegants que tenien les noies de la Colla de Geganters de Badalona, sorgís la idea del dimoni.

Així va ser que, després de la ressaca olímpica del 92, les fèmines de la Colla es reuniren amb en Jordi Grau, constructor de gegants, i com si d'un cónclave cardenalici es tractés, sortiren dient: "Habemus gegant".

Tot el procés de creació i construcció de la nova peça es portà a terme en absolut secret, i quan va estar enllestida ens va ser mostrada.

Caram! Imagineu-vos una dona bonica, de dos metres cincuanta centimetres d'alçada i unes proporcions envejables. A la mà esquerra duu una poma que ens convida a mossegar, però a la dreta una serp que ens manté a ratlla. Els ulls et llancen una mirada que sembla que digui: vine..., vine..! I a testa, dues banyetes que ens recorden el que és la Dimonieta.