Un dia d´hivern... en el riu Ripoll

Ja fa uns dies vaig tenir la idea d´anar a seguir el curs d´un riu, però en direcció contrària, igual que els salmons. Pel meu poble passa el Ripoll, però per aquesta zona és d´aigües brutes i tèrboles... per tant vaig agafar el cotxe fins el rètol indicador del terme municipal del poble que hi ha més amunt. Vaig deixar l´auto arrambat a la carretera i pel cabal del riu vaig començar a caminar al seu costat...

    Les aigües eren clares, força transparents i fresques, amb un pòsit ric en organismes vegetals... en temps pretèrits havia estat un gran riu, però ara és un riuet que juga entre els conglomerats de pedra polida, amb petits saltants, zones on l´aigua sembla aturada formant estanys, així com petits racons on les parets es tornen enormes, ondulades i plenes de forats... sempre amb el xiuxiueig musical del descens de les mítiques ondines. Vaig seguir-lo fins arribar a la població de Sant Llorenç Savall, on vaig donar per finalitzada la meva passejada.

    Al llarg de la tranquil.la corrent d´aquest element de Vida, vaig descobrir dues garses pescaires, ànecs coll-verd, corbs, així com peixos amagats entre les pedres dels costats en petits rabeigs, fins i tot un de color ataronjat, creant màgics reflexos amb els raigs de llum... vaig passar per un enrunat molí fariner, datat en la portalada d´entrada en el 1776.

    En un futur haig de fer altres trams a partir d´on em vaig quedar, i descobrir noves meravelles que amaga aquest giragonsejant fil de plata, que va ser gran i important en temps anteriors. Ara es dóna com un cofre obert de joncs, caramells, plaques de gel i gebre, així com pedres embolcallades de glaç, que van fer que patinés i una vamba em quedés xopa, amb un nyanyo i blau en un genoll... Vaig anar a un cantó on tocava el Sol a assecar els mitjons, pantalons i calçat, abans de continuar.

   Durant tot el trajecte no vaig trobar cap persona, només silenci, música aquàtica, renills de cavalls a prop d´una masia i zones d´altes parets pelades formant petits congostos. Al tornar direcció avall fins el cotxe, seguint els excrements dels quadrúpedes, vaig comprovar que també es fan rutes eqüestres arran del rierol, entre petits gorgs i un ramal (afluent) que augmenta el seu cabal... El cel era blau, sense núvols, però a les 16h allà ja feia força fresca, doncs les aigües que davallen es troben encaixonades en zones obagues, on el germà Sol només frega d´esquinçada el lloc molt poca estona... en altres parts les clarianes són més grans, formant espais oberts on el calor és profund i agraït...

 

Jordi