PRESENTACIÓ

 

Em dic Josep Vidal i Alaball i sóc un metge del Berguedà, actualment resident a la Gran Bretanya. El meu bon amic David Butxaca em va demanar fa un temps que col·laborés en la seva pàgina web parlant de temes de Medicina de Muntanya.

Desgraciadament mai no he estat a l'Himàlaia però fa uns mesos vaig fer un curs de Medicina de Muntanya al Nord de Gal·les, també sóc membre de "Medical Expeditions" i del "British Mountaineering Council", algun dia espero anar a l'Himàlaia … Per fer aquests escrits, que no pretenen ser extensius, també m'he basat en el llibre "The High Altitude Medicine Handbook" de l'Andrew Pollard i en David Murdoch, precisament l'Andrew Pollard és un dels organitzadors del curs de Gal·les. Dic que no pretenc ser gaire extensiu en els meus escrits perquè crec que qualsevol expedició a zones d'alta muntanya hauria de tenir la cobertura sanitària adequada. Només vull donar informació general sobre els problemes que poden sorgir en aquestes zones. Espero que trobeu aquests escrits interessants, per qualsevol comentari, estic a la vostra disposició a jvalaball@hotmail.com .

Josep Vidal i Alaball

Plymouth 18 de maig del 2001 .

INTRODUCCIÓ

ZONES DE GRAN ALÇADA

Els principals llocs de destí on escaladors, "trekkers" i esquiadors corren risc de patir malalties d'alçada són:

· Himàlaia (Índia i Nepal)
· Muntanyes del Karakoram (Pakistan)
· Kilimanjaro (Est Àfrica)
· Andes (Equador, Perú, Bolívia, Argentina i Xile)
· Muntanyes Rocalloses (Nord Amèrica) · Alps

Altres llocs menys reconeguts són parts de Hawaii, Tenerife, Nova Guinea, Japó, Nova Zelanda i Antàrtica.

ACLIMATACIÓ

És el procés mitjançant el qual els individus gradualment ens adaptem al la hipòxia produïda per l'alçada.

És encara poc conegut el procés fisiològic que permet que s'incrementi l'aportació d'oxigen a les cèl·lules i el seu ús més eficient.

El component més important del procés d'aclimatació és l'augment de la ventilació, aquest procés comença a partir dels 1500 metres.

La hipòxia també provoca un augment en la producció d'eritropoietina, que porta a un augment en la quantitat de cèl·lules vermelles i per tant de la concentració d'hemoglobina.

És important destacar que la capacitat d'aclimatar-se depèn de cada individu. Algunes persones s'aclimaten ràpidament mentre que altres poden patir malalties de muntanya i necessiten períodes més llargs d'aclimatació. Tothom hauria de ser capaç d'aclimatar-se si se l'hi dóna el temps necessari. Hi ha molt poca gent que és incapaç de fer-ho.