Data: 02-05-1998.
Ubicació: Parc nacional d'Aigüestores i Sant Maurici.
Temps aproximat: 4 hores.
Dificultat: Mitja.
Material: El normal per qualssevol travesa hivernal.
Penya: Olga Brau, David Butxaca.

 


PER OLGA BRAU

 

El mes d'abril de 1998 vam decidir passar un cap de setmana a un refugi de muntanya de la Vall de Boí, ens vam decidir pel refugi Ventosa i Calvell ja que és una zona de muntanya amb molts llacs i té la possibilitat de fer excursions a diferents pics.

Vam marxar de Berga el primer dia de maig cap a l'embassament de Cavallers on deixàrem el cotxe i començàrem a pujar en direcció al refugi. El temps no acompanyava gaire ja que hi havia molta boira i feia fred. Quan just havíem passat l'embassament va començar a nevar amb força i a l'anar pujant cada cop hi havia més neu fins que ja no sabíem si seguíem el camí adequat o no ja que totes les senyals estaven cobertes de neu.Sort de les petjades de la gent i les marques dels esquís que van ajudar-nos a seguir pujant, això va fer que anéssim a poc a poc i s'anava fent fosc fins que finalment veiérem la llum del refugi. A l'entrar a dins va ser agradable ja que s'estava calent i tothom ja sopava. Vàrem deixar les motxilles a fora, els sacs de dormir a dalt el dormitori i baixàrem a sopar i després a dormir que va ser més difícil que de costum, ja que érem masses.

El divendres, arribant al refugi. Al fons a la dreta se'n veu la silueta.

L'endemà feia bon dia i el guarda del refugi va proposar-nos una excursió al Montarto i havent esmorzat vàrem començar a pujar , allò dels llacs que pensava jo des de Berga res de res ja que encara estaven glaçats i coberts de neu, però era bonic caminar amb les raquetes per la neu, el paissatge era típic d'hivern.

A l'anar pujant anàvem trobant gent que també s'havia proposat arribar al cim, uns amb els esquís de travesa, d'altres amb botes plàstiques o amb raquetes.

El cim del Montarto vist des d'un tros avall.

A l'arribar a dalt la vista era bona i veiérem molts cims i també el poble d'Arties. Menjàrem una mica.

La vall d'Arties des d'el cim.

La baixada se'm va fer llarga ja que el temps tornava a ser dolent i ja tenia ganes d'arribar al refugi.

Començant a baixar.

El primer tram de baixada és realment dret.

El dia següent preparàrem l'equipatge i baixàrem fins l'embassament on teníem el cotxe i tornàrem a Berga satisfets per haver passat un cap de setmana diferent i molt satisfactori.

Baixant cap a l'embassament de Caballers.