El mal d'alçada pot donar-se en individus no aclimatats a partir dels 3.000 metres (Aquesta alçada pot variar d'una persona a una altra i inclús ser inferior). La gravetat del quadre depèn de l'alçada a assolir, de la velocitat a la que es pugi i de l'activitat física que es dugui a terme a aquesta alçada, fet pel que els riscos de contreure la malaltia depenen fins a cert punt del propi muntanyenc. Això permet dir que el mal d'alçada es pot prevenir.

La disminució de pressió atmosfèrica de l'aire afecta el cos humà reduint la quantitat d'oxigen disponible. Així doncs, la primera fase és una hipòxia aguda que dura de 3 a 4 dies, en la que el cos reacciona augmentant la freqüència cardíaca i respiratòria. A la segona fase l'organisme respón amb poliglobulina.

El conjunt de tots aquests mecanismes de resposta constitueix el fenòmen d'aclimatació, la duració del qual suposa com a mínim una setmana. L' aclimatació a les grans alçades es perd cap de 1 o dues setmanes.

CONSELLS PER LES ASCENSSIONS A GRANS ALÇADES

1) Pujar lentament. Cada persona s'adapta a l'alçada de manera diferent. Un bon ritme de pujada sol ser de 400 a 500 metres / dia.

2) Hi ha una màxima que diu: "Puja alt però dorm baix". És a dir, es pot pujar tant alt com es vulgui mentre es torni a dormir a la mateixa alçada que la nit anterior. És important l'augment gradual de l'alçada a la que es dormirà (s'aconsella un augment de 300 metres / dia).

3) Moderar l'activitat física, sobretot les primeres 48 hores. Quan un viatger vola a aeroports situats a gran alçada, ha d'incloure als seus plans temps per l'aclimatació, per exemple una setmana.

4) Augmentar conscientment la profunditat i la freqüència de la respiració.

5) Evitar prendre sedants, tranquilitzants i analgèsics narcòtics, sobretot per sobre de 2.450 metres.

6) Controlar que l'orina sigui clara i no concentrada.

7) Controlar la ingesta de menjar i aigua. Es recomana veure líquids abundants i seguir una dieta pobre en sal.

8) Portar roba adequada. Per soportar els rigors de l'alçada, és necessari seguir 4 regles: "Beure abans de tenir set, menjar abans de tenir gana, abrigar-se abans de tenir fred i descansar abans del esgotament". El fred i el sobreesforç potencien els efectes perjudicials del mal d'alçada.

9) Azetazolamina. La utilització d'aquest quimioprofilàctic és molt discutida, ja que no està excempta d'efectes secundaris. La majoria dels autors coincideixen en reservar-la pels casos amb antecedents de mal d'alçada i en els que un ràpid ascens (sobretot per sobre dels 3.000 metres) és inevitable. Dosis per a adults: 5 mg/kg/dia en 2 o 3 cops. Pauta: S'inicia el dia anterior al ascens i es continua durant els 2 primers dies posteriors a l'arribada. Efectes secundaris: Parentesies, augment de la diuresi (es compensarà augmentant la ingesta hídrica), cansanci, nàusees i pèrdua de gust de les begudes carbòniques. A vegades es produeixen vòmits i maretjos i en algún cas miopia i impotència. Contraindicacions: Alergia a les sulfamides, glaucoma, insuficiència renal i hepàtica i embaràs (primer trimestre). Incompatibilitats: Pot potenciar l'acció dels anticoagulants i de certs antidiabètics orals.

10) Les grans expedicions haurien d'anar provistes d'oxigen, càmara hiperbàrica portàtil (sotmet al cos humà a una pressió propera a la del nivell del mar) i medicació per tractar les possibles complicacions del mal d'alçada (el seu ús queda restringit a personal sanitari o previament entrenat)

CONSIDERACIONS QUE S'HAN DE TENIR EN COMPTE. LIMITACIONS I CONTRAINDICACIONS

Malalties coronàries: No és una contraindicació absoluta, però requereix una molt bona aclimataciói un reajustament del tractament anginós. Per altra banda, una angina greu, un infart recent (4-12 setmanes, segons gravetat) o una limitació al esforç al nivell del mar constitueixen contraindicacions a l'alta muntanya.

Malalties respiratòries:

Asma: Per una banda, el fred i l'exercici poden desencadenar crisis d'asma, mentre que, per altra banda, s'observa una disminució en la freqüència de crisis asmàtiques, probablement degut a la menor quantitat d'alergènics en l'aire.

Enfisema: En aquest cas ja existeix una disminució de la funció respiratòria, i el trencament de la bulla enfisematosa podria causar pneumotórax.

Neumectomía: Constitueix una contraindicació, a no ser que la cirurgía es pràctiqui de molt jove i la funció respiratòria sigui l'adequada. (una lobectomia o una resecció parcial no són contraindicacions).

Pneumotórax recurrents espontànis: Requerèixen una avaluació estricta per un pneumòleg.

Hematopatíes (talasèmies, drepanocitosis), malalties tromboembòliques, antecedents d'edema pulmonar o cerebral -malgrat haver seguit una bona aclimatació i un ascens lent i progressiu- representen contraindicacions.

Edat: En sí mateixa no suposa cap contraindicació, però en general es recomana no superar els 1.800 metres abans dels 18 mesos i els 3.000 metres abans dels 12 anys.

Embaràs: Especial cura en els tres primers mesos d'embaràs.

Píldora anticonceptiva: Considerar canviar de mètode anticonceptiu per la coneguda tendència a la trombosi i a la retenció de líquids.