|
Data: 12-7-2001
al 17-7-2001. Joan Lluís Brau, Dolors Pons, Ramon Sala, Tandem Sports Ski + Muntanya |
Introducció
Planificant el viatge
Vols d'avió
Material
L'aclimatació
Arribada a Moshi
Jornada 1
Jornada 2
Jornada 3
Jornada 4
Jornada 5
Jornada 6
Pressupost aproximat
Bibliografia
Web
Fotos
El Kilimanjaro (5.895 metres) està situat al nord-est de Tanzania i es la muntanya més alta del continent africà. El fet que no es necessitin coneixements ni materials tècnics per fer cim l'ha convertit en el trekking de més alçada del món. L'única dificultat que presenta és l'alçada. La nostra aclimatació a l'alçada i els dies que disposem per l'ascensió seran els dos factors que en determinaran l'èxit o el fracàs.
Els factors més importants a tenir en compte a l'hora d'organitzar el viatge són quan anar-hi i quin material portar
Nosaltres vam anar-hi a mitjans de juliol i les condicions climàtiques eren fantàstiques. El nostre guia ens va comentar que, segons la seva opinió, la millor època era al gener. Al gener, a la part baixa de la muntanya plou més que al juliol, però en canvi el temps a dalt és millor. També ens va dir que al gener, degut al clima, la gent patien menys el mal d'alçada. No sé que hi ha de científic en aquest raonament, però ell néstava molt convençut.
Nosaltres vam agafar l'opció de volar fins a Nairobi (Kenia), dormir allà i l'endemà agafar un bus que amb un matí ens portà fins a Moshi passant per Arusha. Per tornar també vam agafar el bus Moshi - Arusha - Nairobi .
D'anada vam anar amb la companyia belga Sabena. Sortida de Barcelona a les 6:40 am, transfer a Bruseles, escala a Entebe (Uganda) i arribada a Nairobi a les 22:00 pm. De tornada vam tornar amb Swiss Air. Sortida de Nairobi a les 11:00 am, transfer a Zurich i arribada a Barcelona a les 22:00 pm.
Una altra opció molt recomanable, sobretot si aneu justos de temps, és agafar un dels vols diaris que la companyia KLM té entre Londres i l'aeroport internacional del Kilimanjaro, a Arusha. Aquesta opció permet estalviar un dia a l'anada i un dia a la tornada. Desconec el preu.
De totes maneres, tant si escolliu una opció o una altra, penseu a reservar els vols d'avió amb molt temps d'antel·lació (3 mesos com a mínim). Això us permetrà gaudir de les tarifes més econòmiques i assegurar-vos un seient a l'avió.
Calçat |
| - Botes de muntanya. No calen botes plàstiques. |
| - Bambes. |
| - 4 o 5 parells de mitjons. Alguns de calents pel dia del cim. |
| - Paraneus. |
| Bestimenta |
| - Jaqueta i pantalons de Goretex. Els pantalons només pel dia del cim. |
|
- Roba interior termica. Pel dia del cim. |
| - Folre Polar. Pantalons de folre polar recomanables pel dia del cim. |
| - Malles que abriguin. |
| - Samarretes de maniga llarga i curta tipus coolmax o equivalent. |
| - Pantalons normals de muntanya. Uns de llargs i uns de curts. |
| - Guants o manoples i gorro que abrigui. |
| Material de muntanya |
| - Motxilla. |
| - Ulleres de sol. |
| - Bastons de trekking telescòpics. Opcionals però recomanables. |
| - Frontal, bombetes i piles de recanvi. |
| - Altimetre |
| - Mapa de la zona |
| Camping. (Pot suministrar-ho la companyia que contracteu pagant un suplement) |
| - Tenda. |
| - Sac de dormir per temperatures de -20 o -25 graus, encara que no fa tant fred. |
| - Aillant. |
| Higiene personal i salut |
| - Petita toballola. |
| - Paper higiènic. |
| - Sabó. |
| - Raspall i pasta de dents. |
| - Farmaciola complerta. |
| - Gotes, pastilles o filtre per purificar aigua. |
| Menjar |
| - Un parell d'ampolles o termos. |
| - Snacks o barretes energètiques per menjar mentre es camina. Opcional però recomanable |
| - Sobres de begudes isotòniques per barrejar amb aigua. Opcional |
| Altres |
| - Càmara fotogràfica i rodets. |
Aquesta és la principal dificultat d'aquest trekking, ja que tècnicament no calen cap mena de coneixements, tant sols anar ben equipat.
En el nostre cas, a mi personalment, l'alçada m'afectava molt per sobre dels 4.500 m. La veritat és que mai havia estat tant amunt. Quan arrivaba a aquesta alçada, agafava molt fred, inclús anant suficientment abrigat. Em quedava sense forces en questió de segons, fos. Era com una "pajara" dels ciclistes. Tenia una molt lleugera sensació de borratxera, com si portés el "puntillo", però sense l'heufòria. Inclús se'm adolorien una mica les articulacions (mal d'esquena, cervicals, colzes, ...), com si tingués el grip.
Curiosament tots aquests malestars desapareixen perdent uns 500 metres d'alçada i reposant estirat 1 o 2 hores. Et quedes com nou.
L'Olga en canvi, només es trovaba més cansada, però res més. Sembla ser que el mal d'alçada afecta més als homes que a les dones. Es va donar el cas d'una noia holandesa amb la que vam coincidir al Kilimanjaro, que va fer el cim sense notar ni un sol simptoma de mal d'alçada. Res, ni mal de cap, ni mareig, res.
Malgrat aquesta excepció, la majoria que van fer el cim, van tenir problemes amb el mal d'alçada: Mal de cap, vòmits, visió doble, s'entrebancaven, ... I sobretot, un esgotament molt important al tornar al campament. Però van fer el cim !!
Potser se la van jugar, potser no. Els hi va sortir bé. No com a un americà, que el dia anterior van haver-lo de baixar del cim entre 7 portejadors, segons ens va explicar el guia, perquè es va trobar tant malament que era incapaç d'aguantar-se dret.
L'arribada a Moshi, és si més no, diferent. Si no teniu el trekking concertat amb alguna companyia, caldrà buscar-la. Millor dit, els comercials de les companyies et vindran a buscar a tu, fins i tot abans que baixis del bus. Millor dit encara, tant bon punt arribis a Moshi t'hauràs d'escapar de l'allau de flycatchers (així és com ells anomenen els comercials que busquen turistes pels trekkings, a peu de carrer) que et perseguiran i no et deixaran tranquil fins que et portin a la seva oficina per encolomar-te un trekking. Al primer moment fa mala espina, per què tots volen que els acompanyis a llocs molt cutres. Penses que t'assaltaran o que intentaran robar-te, però allà les coses funcionen així. Evidentment, sempre cal prendre un mínim de precaucions.
Nosaltres, amb una tarda ho vam lligar tot, i vam sortir cap a Machame l'endemà al matí. Vam contractar el trekking amb la companyia "Kilimanjaro crown birds". Ens va costar 540 dolars per persona amb tot inclòs. Parlant amb la gent que vam trobar al trekking, la nostra era la companyia més barata i de bon tros. Tothom havia pagat de 600 dolars cap amunt. Val a dir que no era pas la companyia més tirada, ja que vam trobar gent que havia pagat més i el servei rebut era pitjor que el nostre.
El millor per triar la companyia és arribar a Moshi amb uns 2 o 3 dies d'antel·lació i parlar, parlar molt amb altres viatgers. Preguntar preus, què tal el trekking, el menjar, el guia, ...? Us donaran uns concells interessants i una orientació que us aniran molt bé.
Nosaltres vam utilitzar una estratègia que ens va resultar molt efectiva a l'hora de discutir els preus: La mateixa companyia amb la que vam fer el trekking també organitzava safaris. Els vam dir que si el trekking ens el feien bé de preu i el disfrutàvem, al tornar contractaríem un safari i probablement nits d'hotel i vols d'avió a Zanzibar. Va resultar !! Els preus van baixar escandalosament. Tot va anar molt bé i al acabar vam contractar el safari també, que no va resultar tant exitós com el trekking, però això ja és una altra història.
JORNADA 1: Machame Gate - Machame Hut (5:45 h)
Aquesta etapa comença al poble de Machame, que dona nom a la ruta. Partim d'una alçada aproximada de 1.800 metres i pujarem fins a uns 3.000 metres, on dormirem la primera nit.
El paissatge és completament diferent al que trobarem la resta de dies. "Rain forest" en diuen ells. És semblant a la selva, encara que no tant espés, però si molt humit. Quan vam baixar del Jeep, feia una boira tant densa que semblava que plogués.
Signem el primer llibre de registre i mentre fem un pipi el guia s'encarrega de contractar els portejadors necessaris. Ens entreguen el dinar i de seguida comencem a caminar.
Les fangueres són impressionants, fondes i constants tot el camí. I sort que estavem en l'època més seca de l'any !! Sembla ser que en èpoques més humides, el temps per fer la primera i l'última etapa -que discorren per uns paratges molt semblants- poden allargar-se fins al doble de l'habitual, degut a la dificultat de superar les fangueres.
Mica a mica, a mesura que es va guanyant alçada, es nota com el bosc es va aclarint cada cop més, deixant pas a un paissatge cada cop més d'alta muntanya.
Al arribar al campament, deixem la boira enrera i tenim la primera imatge, encara que llunyana, del Kilimanjaro.
JORNADA 2: Machame Hut - Shira Hut (4:35 h)
El segón dia comença amb un fort pendent, que ens agafa una mica desprevinguts. Disminuim el ritme per avançar més comodament. Pujarem progressivament fins als 3.900 metres, on passarem la nit.
El paissatge és radicalment diferent al del dia anterior. Cada cop menys vegetació, tot molt més pelat. Al campament ja veiem el Kilimanjaro desde molt més aprop. Sembla allà mateix, a 3 o 4 hores de camí. Però no és així. És la mateixa sensació que quan veus el Montblanc desde Chamonix. Sembla molt més aprop del que és realment.
Al vespre la posta de sol és espatarrant. Vistes ataronjades del Kilimanjaro ens deixen bocabadats, igual que la silueta del Mount Meru sobresortint per sobre el mar de nuvols. Fantàstic !!
Quan s'amaga el sol fa fred de veritat. Cal abrigar-se i ficar-se a la tenda.
JORNADA 3: Shira Hut - Barranco Hut (6:00 h)
Aquesta jornada és segurament la més espectacular de tot el trekking. Comença pujant desde Shira hut fins a un coll prop de Lava Tower, a 4.500 metres d'alçada, per després baixar en picat fins a Barranco hut a 3.900 metres, on hi ha unes vistes espectaculars i molt properes del Kili. El paissatge és llunar, tot pedra tosca de color negre, que contrasta amb la terra veig. Molt poca vegetació, tret d'unes extranyes plantes a mig camí entre cactus i cràsules.
Prop de Lava Tower va ser on vaig agafar la primera "pàjara" i el primer avís indicant que això va en serio. Sort que ràpidament em vaig refer perquè el camí ja anava avall.
Com a anècdota, comentar que desde el campament de Barranco, una noia holandesa va telefonar a casa amb el mòvil i va poder parlar-hi. Prodigis de la tècnica !
A dormir dora i a esperar l'etapa de demà, que ens portarà fins a Barafu Hut, últim campament abans d'atacar el cim ...
JORNADA 4: Barranco Hut - Barafu Hut (8:15 h)
Comencem el dia amb una pujada molt forta i en ziga-zaga que ens durà fins dalt de la "Breakfast mountain" (4.100 / 4.200 metres aprox). Aquesta muntanya es coneix amb aquest nom perquè si hi puges sense esmorçar, que Déu t'agafi confessat. Per sort, d'esmorçar no en va faltar i la vam fer bé.
L'etapa continua intercalant suaus pujades amb trams més o menys planers. Un dels trams més durs és el que baixa i puja a Karanga Valley. El desnivell és fort i el sol apreta de valent. Just després de Karanga Valley, a dalt el coll, vam aprofitar per dinar.
L'últim tram de pujada abans de Barafu Hut, amb uns 100 metres de desnivell també s'em va atravessar. Vaig anar molt bé fins als 4.500 metres, però els últims 100 fins als 4.600 de Barafu em van deixar fos, extenuat. Vaig arribar completament pàlid, marejat, amb fred. Eren les 5 de la tarda, i a les 12 de la nit haviem de llevar-nos i sortir cap al cim, 1.300 metres més amunt. Aquí vaig veure clar que no faria cim. Tenia poc temps per reposar i recuperar i segurament l'alçada em tornaria a afectar. Estava massa petat per fer aquests últims 1.300 metres. L'Olga en canvi bé, només cansada.
JORNADA 5: Barafu Hut - Uhuru Peak - Mweka Hut
Però tot i així ho vam provar i cap a 2 quarts d'una de la nit sortiem cap al cim, amb els frontals i bastant abrigats. Com que al campament hi havia molta gent i nosaltres deixàvem la nostra tenda sola, el guia va proposar que un dels portejadors es quedés a dormir a la nostra tenda. Vam plegar els sacs i els aillants i en Robert va entrar a la tenda amb una manteta i s'hi va quedar a dormir. Nosaltres vam tirar amunt.
I dit i fet, al 4.900 metres aproximadament, "pàjara al canto". No em vaig trobar bé i vam decidir tornar al campament. Quedàven encara 1.000 metres de desnivell fins al cim. Massa per no estar en plenes condicions. Si haguessin estat tant sols 100 o 200 metres, haguessim fet un esforç, però quedant tants metres ho vam veure molt negre.
Després, quan arribes al campament o potser abans, tot just girar cua i iniciar el descens comences a pensar que "potser no t'has esforçat prou", que "potser havies d'haver sabut patir més", que "venir fins aquí per acabar sense fer cim", ... No ho sé, però penso que la decissió correcta és la que es pren en el moment, quant estàs cardat de veritat i no et trobes bé. És la mateixa sensació que quan fas una travessa d'aquestes de muntanya de 80 o 90 km i arriba un punt que plegues. Quan plegues és perquè estàs fet pols, no pots més. En canvi, cap de deu minuts sembla que ja podries tornar-t'hi a agafar, però no és així. Estàs fos i si hi tornessis, tornaries a petar.
Quan ja estàs recuperat, quan et trobes bé i ja no tens les males sensacions del moment de recular, és facil pensar que no ho has donat tot, però repeteixo que per mi la decissió bona és la del moment, i la prova que va ser una decissió correcta fou que el descens fins al campament no va ser precisament un camí de roses, sinó més aviat un petit martiri.
Al arribar al campament, a quarts de quatre de la matinada, desde fora de la tenda desperten en Robert. Tarda molt en sortir i fa molt soroll. Finalment, tips d'esperar el guia l'escridassa i surt amb la seva manta. Entrem. Trobem el sac de dormit i els aillants desplegats. La tentació de sustituir la manteta pel nostre sac de -25º va ser una tentació irresistible i comprenssible. No li vam dir res.
Ens va saber molt greu no fer el cim, però les coses són així. Cal agafar-s'ho pel cantó positiu, encara que costi i que et quedi un nus a dins que no saps com desfer. Poses tota la il·lusió en fer el cim i tornes a casa sense ell. Què hi farem. Potser això t'ajuda a valorar més la resta del trekking, ja que si haguessim fet cim, potser tant sols ens haguessim quedat amb els moments de dalt, oblidant una mica la resta.
No vam ser els únics que no vam arribar. El nostre company alemany Chris tampoc ho aconseguí. Va passar molt mala nit, amb diarrees. Als 5.300 va girar i les va passar canutes al baixar.
Penso que la gran majoria ho van aconseguir, això si, passant-ho bastant malament degut al mal d'alçada i a un cansament molt fort, tret d'algunes excepcions, com un americà i una holandesa que abans de les 8 del matí ja estaven al campament altre cop. Chapeau !!
L'etapa no s'acaba a Barafu, ja que continua el descent fins a Mweka hut. Mes de 4 hores si vas tocat. Fer el cim i tornar a baixar fins a Barafu Hut ja és prou fort com perque, de propina, encara hagis de baixar fins a Mweka Hut.
Aquest darrer tram, és com un comiat, ja que la muntanya et queda a l'esquena i de tant en tant et vas girant i te la mires. Mica a mica la vegetació va apareixent altre cop i acabes entre matolls que acaben per tapar-te la imatge del Kilimanjaro. Penses que és una llàstima, que ja s'acaba. Prens les últimes fotos. Penses que no has fet el cim però que tornaràs ...
Segons la meva opinió, aquesta etapa és una mica forçada, i crec que potser seria millor dormir tota la nit i a primera hora del matí sortir cap al cim, baixar i dormir altre cop a Barafu. Al dia següent, fer d'una tirada Barafu-Mweka hut-Mweka gate. Crer que l'esforç quedaria molt més repartit. Això beneficiaria als que com jo, no van tenir prou temps d'aclimatar-se.
A la nit, malgrat el cansament, celebracions fins a les tantes, xerrades a la bora del foc explicat la jornada i cerbeses amunt i aball, sobretot els holandesos.
JORNADA 6: Mweka Hut - Mweka Gate (3:30 h)
Aquesta etapa no té més interès que intentar mantenir l'equilibri per no caure de cul a una de les fangueres que trobes sense interrupció al llarg de tot el camí. És molt pesat, i fins i tot et pots fer mal, ja que és super senzill relliscar i trencar-te algún os. Sense anar més lluny, el nostre guia va fotre dues seques que encara ara li deuen fer mal. Ens va comentar que en època de pluges el recurregut es pot arribar a allargar més del doble degut a la dificultat de passar les fangueres.
Al arribar a Mweka gate, entreguen un diploma als que han fet el cim. Es poden comprar vegudes, alguns records, samarretes, mapes, figuretes, ...
També cal signar l'últim llibre de registre del parc nacional i pagar les propines als guies i portejadors.
|
ÍTEM
|
PREU
EN USD
|
| - Bitllet d'avió. |
650
|
| - 2 nits d'Hotel a Nairobi (Oakwood Hotel). |
80
|
| - Bus Nairobi - Moshi - Nairobi (companyia Davanu o Riverside) |
70
|
| - 4 nits d'hotel a Moshi (Buffalo Hotel). |
24
|
|
- Trekking. |
540 |
| - Propines guia, portejadors i cuiner |
70
|
| - Menjars. Aprox. |
60
|
|
- TOTAL |
1.500 |
KILIMANJARO
& MOUNT KENYA. A climbing and trekking guide
Cameron M. Burns.
Editorial: The Mountaineers
ISBN:
0-89886-557-3
TANZANIA,
ZANZIBAR & PEMBA
Mary
Fitzpatrick.
Editorial: Lonely Planet
ISBN: 0-86442-726-3
ALTAÏR
ESPECIAL.
Trekking, descubrir el mundo a pie. (revista)
Editorial: Edicola-62.
