Tant en Ferran com jo teniem moltes ganes d'aprofitar el matí del diumenge, però sense matinar excessivament.

Vam quedar a les 8 per anar fins a la Font del Cristall, una excurssió popular entre els muntanyers de la comarca, però que cap de nosaltres dos havia fet mai. Per tant, s'hi havia d'anar.

Varem passar el Tunel del Cadí i a Martinet deixàrem la carretera de la Seu a la dreta per fer els 10 km fins arribar a Estana, on passat el poble, vam aparcar el cotxe a un descampat.

Allà mateix comença un camí clarament marcat, amb les típiques marques blanques i grogues de PR (sender de petit recorregut). No té perdua i ens condueix facilment fins a Prat de Cadí, a aquelles hores ple de vaques pasturant.

A partir d'aquí, l'itinerari s'endureix considerablement, ja que comencem l'aproximació a la Canal del Cristall, per un camí molt dret i directe, primer per dins del bosc i mes amunt per unes petites tarteres, ja sense arbres.

Ens endinsem a la canal passant entre la Roca Verda i el Roc de l'Ordiguer. La primera es distingeix facilment perquè les seves roques tenen forma de grans columnes verticals.

La roca Verda i El Roc de l'Ordiguer

Ara el camí ja no és tant dret, però si que és més abrupte, amb grans pedres i terra solta i trams en els que s'ha de grimpar.

A aquella hora, tota la canal es trobava en l'hombra, degut a la fondaria de la mateixa canal i a la poca alçada del sol en aquell moment. La temperatura era agradable i fresqueta, ideal per caminar.

Hem d'anar en compte de seguir les marques del PR (molt escasses, això si) i les fites de pedretes, ja que hi ha algun tram en que el camí es desvia a mà esquerra i cal estar atent. Si en aquest punt seguim grimpant cap a mà dreta en comptes de cap a l'esquerra, ens arribarem a trobar bloquejats i potser amb dificultats per desgrimpar avall, així que molt atents.

Anem pujant fins gairebé a dalt de tot de la serra, però a pocs metres del final, ens aturem per buscar la font, que es troba dins d'una cova i seca desde fa anys.

Per unes fotos que havia vist del meu sogre, sabiem que es trobava al mig d'una balconada esgarrepada a la pedra, just als cingles del davant d'on ens trobàvem. El Ferran va mirar pels de l'esquerra i jo pels de la dreta. Finalment el Ferran em va cridar dient: " Aquí hi ha una cova !! ". Ja l'haviem trobat. Fem un parell de fotos de les vistes espatarrants, mengem una tonteria i acabem d'arribar a un punt alt de la serra, però sense arribar al Pic de la Costa Cabirolera. Gaudim de les vistes i iniciem el descens ràpidament, que són les 12 i volem anar a dinar a casa.

L'entrada de la Font del Cristall

Les vistes des de dalt de la serra

Si la pujada és pesada, la baixada encara més, però sort que bastant més ràpida (Estana - Font del Cristall = 2h. Font del Cristall - Estana = 1h 15').

Al arribar al Prat de Cadí, la nostra sorpresa va ser que les vaques havien desaparegut. Al seu lloc hi havia una cincuantena de "pixapins aventurers" esbargint-se i intentar desconectar de la gran Barcelona per unes hores.

Després de fer aquest últim tram planer corrent per escurçar al màxim el nostre contacte amb els "pixapins" que anavem trobant, arribarem al cotxe amb un sol "axixarrant".

Arribem a Martinet, fem el got i cap a casa.