BIOGRAFIA Capella Virelai es formà a Barcelona la tardor de 1995 amb lesperit de difondre la música antiga, sempre sota una acurada investigació i recerca, tant dautors com peces poc conegudes, sense oblidar mai els grans noms de la música. El repertori bàsic és la polifonia vocal i instumental de lalta i baixa edad mitjana, del renaixement i el barroc espanyol, des dels trovadors passant pel regnat de Carles V fins el segle dor. Per a aconseguir la màxima fidelitat a lambient sonor i al color daquesta música, el grup utilitza instruments que son reproduccions dels originals . Vent, fusta i canyes, corda fregada o polzada, teclat y polifonia vocal son els elements que integren el conjunt. La seva trajectòria va començar amb una gravació sobre música trobadoresca per a la televisió francesa i TVC (1995), continuant, des de llavors, amb la realització de nombrosos concerts amb diferents programes i formacions adequades a cada època i estil, en diverses ciutats espanyoles com Pamplona, Segòvia, Palma de Mallorca ,Ourense (1998), Granada (1999), i als Festivals de Nájera (2000). Dins lambit de Catalunya, han participat en el Segon Festival de Música Antiga de Badalona (1998), Tarragona, Festival de Camprodon, Vic (1998) i al Festival de Música Antiga de Tiana (2000). L'any 1999 realitzen el primer C.D. sobre música del temps de "los Reyes Católicos y Carlos I" per a la discográfica "La Mà de Guido". El juny del 2.000 enregistren el segon C.D. sobre una selecció de peces del "Cançoner del Duc de Calabria" editat per a "Arsis", i fent la presentació del disc a Roda de Isábena davant el propi Duc. REFERÈNCIA HISTÒRICA En temps dels reis merovingis va ser anomenada "capella" loratori on els capellans guardaven, custodiaven i cuidaven una reliquia de la "cappa" de Sant Martí de Tours i així, per extensió, es van anant anomenant "capella" a tots els llocs privats doració, o nínxols, o altars on es venerava la reliquia dalgun sant. En música també es digué  "capella" a aquell espai que es destinava als assajos i finalment al conjunt de cantors i instrumentistes al servei de lesglésia o la cort. Virelai era una de les formes de cançó-dança, juntament amb el rondó i la balada, que alterna estrofes solistes amb la volta que correspon a la concurrència cortesana. Vire-Lai, del francès "virer" i de lestructura "lai" fou molt popular als segles XII i XIII. Guillaume de Machault deia que es ballava en societat.  Estudis convincents suggeregeixen la seva procedència de les cançons aràbigues del nord dAfrica en el s.XI(Zéjel) per a passar a influir en lestructura dels cants trobadorescos provençals i les cantigues dAlfons X el Savi. Així es faria popular a tota Espanya i Portugal fins el s.XV que sanomenaria villancet. Altres sinclinen per definir el seu origen en les fonts literàries i el repertori litúrgic amb seu al monestir de sant Marcial de Limoges que, més tard derivaria cap a Occitània i tota Espanya, assenyalant la similitut amb les formes aràbigues com a pura coincidència. Comentaris de premsa: El País: "(...) interpretación muy cuidadosa, fiel de estilo y, sobre todo, nada rígida." Goldberg: "(...) las obras están tratadas de forma nueva por un grupo que posee un sonido diferente del de Hesperion XX o cualquiera de las formaciones no ibéricas que han trabajado este repertorio. (...) Entre voces y instrumentos se produce, en general, una impresionante interacción. Dos de las interpretaciones más memorables son las de Bella de vos som amorós y Soleta yo so açí (...). El disco merece ser examinado con detalle (...)." Amadeus: "(...) lecturas sagaces, llenas de vitalidad, extractando sabiamente piezas de los principales cancioneros (...)." CD Compact: "(...). Jordi Reguant conduce a instrumentistas y cantores, con gracia y maestría, tejiendo un hermoso tapiz que, sin duda, hará las delicias de los que ya son incondicionales de esta música y, muy probablemente, conquistará nuevos adeptos. La interpretación es excelente y el disco merece nuestro aplauso y nuestro apoyo." El Adelantado de Segovia: "(...) el público segoviano a menudo calificado de -frío- se mostró muy efusivo con los intérpretes (...)", "(...) la alternancia entre obras cantadas y obras instrumentales fue muy acertada (...)". El Norte de Castilla: "(...) Capilla Virelai (...) goza de la muy atenta e imaginativa dirección de Jordi Reguant desde el clavecín (...)", "(...) dos piezas de Juan del Enzina (...) llenas de desparpajo y fuerza rítmica, pusieron el punto final a un concierto lleno de tesoros musicales y aciertos interpretativos que aquí no vamos a seguir contando pero que quedarán permanentemente en la memoria de todos aquellos que sentimos la fascinación renacentista".

Programa medieval:

Lamor cortès i el "fins amor" trobadoresc (grup de 3 o de 6 intèrprets)
 
 

Programes de renaixement ibèric, música profana vocal i instrumental:

La Música cortesana en temps dels Reis Catòlics i Carles I (grup de 9)

Cançoner del Duc de Calàbria (grup de 9 o de 12)

La Música en la Cort de la Reina Isabel la Catòlica (grup de 9)
 
 

Programes de renaixement ibèric, música religiosa:

Càntics Espirituals (grup de 7 o de 11)

Villancets de Nadal del Renaixement Ibèric (grup de 9 o de 12)

Aquest programa tracta sobre quatre períodes bàsics en la música de lalta i baixa edat mitjana:

Trobairitz i Trobadors, dones i homes trobadors en una de les manifestacions més pures del temps medieval: lideal cavalleresc entre el fins amor i la fidelitat al senyor feudal.
La  Música durant la Guerra dels Cent Anys, (1337-1453)
França i Anglaterra varen estar en conflicte durant un segle en una discussió pel poder en la succesió a la corona de França. Mentre
personatges com El Príncep Negre o la mateixa Joana dArc combatien, altres com Machault i Dunstable composaven i descrivien el pes daquest segle.

Les danses italianes provenen dun còdex escrit a Florència durant el S. XIV.
Són peces d1una manifestació francament esplèndida per la bellesa daquella cultura florentina dels segles XIII i XIV que tant meravellosament i detalladament sens descriu en el "Decamerone" de Boccaccio tot hi evocant instruments, cants i danses cortesanes.

El Llibre Vermell de Montserrat representa una mostra de la música popular que cantaven i dansaven els peregrins en el santuari. Es tracta de danses "a ball redon" que manifesten el caràcter fresc i espontani del contingut daquest còdex per a proporcionar distracció i entreteniment espiritual als devots visitants de la muntanya santa.

Les Cantigues de Santa Maria  formen part duna col·lecció de 400 cançons que, conegudes com a "Códex prínceps" poden ser considerades com la més important de la monodia cortesana de lEuropa medieval. Alfons X el Savi, "lastrònom", manà fer la compilació essent una part de lobra de sa pròpia inspiració. En les miniatures del còdex apareixen més de 30 instruments tocats per músics cristians, jueus i àrabs.
 
 

La Música cortesana en temps dels Reis Catòlics i Carles I

Es tracta de música en la cort de "Los Reyes Católicos i Carlos I, amb autors com: Juan del Enzina, Cárceres, Mateu Fletxa, F. de la Torre, Diego Ortiz, Francisco Guerrero, Antonio de Cabezón i altres, recollits en cançoners com: Cancionero de Palacio, Cancionero de la Colombina, Cançoner del Duc de Calabria i Cancionero musical de la Casa de Medinaceli.

Programa variat que reflexa lesplendor musical del renaixement espanyol.

Aquest programa ha estat enregistrat en C.D. per a "La Mà de Guido".

El Cançoner del Duc de Calàbria

Es tracta d'una selecció de música que s'interpretava en la Cort Valenciana del Duc de Calabria (1488-1550), Virrei de València entre 1526 i 1550.

Ferran d'Aragó, Duc de Calabria, era un home del Renaixement i la seva actitud humanista propicià que durant el seu mandat, la cort arribés a ser un dels principals centres nobiliaris dels regnes hispànics. Va obrir les portes del Palau Reial a les arts, especialmente a la música i a les lletres. La seva capella musical comptava amb més de 40 cantors i instrumentistes.

Programa enregistrat en C.D. per a "Arsis".

PROGRAMA:

Que farem del pobre                               Joan Mateo Flecha
Tan mala noche me distes serrana          Juan Vázquez?
Si la noche se hace oscura                      Pisador- an.(poesia de Juan Fernández de Heredia?)
Ah Pelayo                                               Juan Aldomar
Rey a quien reyes                                    anònim
Desposastes                                             anònim
Alça la niña                                              anònim
Si te vas                                                   anònim
Soy Serranica                                           anònim
Vésame y abraçame (las vacas)                anònim (Narváez-Valente)
Yo me soy la morenica                             anònim
Falalanlera                                                Mateo Flecha?

Ojos garços                                              Juan del Enzina?
Vi los barcos                                            anònim
Soleta i verge                                           Cárceres
Dime robadora (instr.)                             anònim
Vella de vos                                             Mateo Flecha
Un niño nos es nacido                             poesia de Juan Fernández de Heredia
No la devemos dormir                             poesia de Fray Ambrosio Montesino
Vos Virgen (instr.)                                   poesía de Juan Fernández de Heredia
Gózate Virgen                                          anònim

En arribar als darrers dies del segle XV, la música popular espanyola comença a ocupar un espai considerable al tenir-se en compte una perspectiva no només tradicional, sinó també artística. No fou un fenomen aïllat; paral·lelament, floreixen les ciències, la literatura, la pintura, larquitectura, la humanística, sumant-se daquesta manera, a la gran revolució que tingué lloc a Europa i que anomenem Renaixement.

És precisament aquesta música un medi especialment ideal per a transmetre el refinament que decora la vida cortesana. La presència delements populars i la utilització del llenguatge universal facilita duna banda laproximació i lafavoriment dels protectors i entusiastes cortesans i, per altra, la relació i intercanvi dinstrumentistes i cantors amb els Països Baixos i Itàlia.

Això comportarà la creació de nombroses capelles vocals i instrumentals no solament en cada catedral sinó en cada casa cortesana. Cada noble envejarà lopulència del seu veí i es produirà una certa competència a disposar dels millors músics.

La unió de Castella i Aragó pels Reis Catòlics és clar símptoma destabilitat política que, juntament amb el descobriment dAmèrica, produirà leconomia necessària per afavorir labundosa producció musical en la transició de segle, tant pel que fa a la música religiosa com profana.

En aquesta fusió política, cadascuna de les dues capelles, castellana i aragonesa, mantenen una vida independent amb dependència del seu propi monarca respectiu encara que són freqüents els intercanvis i préstecs de cantors i instrumentistes.

Dels Reis Catòlics, en essència de la reina Isabel, és lintent de crear una Capella Reial Espanyola, amb músics i repertori totalment nacional, a diferència del que havia estat fins al moment en la cort aragonesa que cercavat intèrprets i compositors en les capelles franceses, alemanyes o dAvinyó.

Aquest breu parèntesi de plantejament tindrà un revés en ladveniment de Carles I com a rei que, amb la residència a Bruseles, mantindrà la seva capella flamenca de cantors barrejats amb ministrers de la capella del rei Ferran. Noms de la categoria de Gombert i Crecquillon va suposar per als compositors espanyols com Cabezón, Palero, Venegas, Ortiz, , un gran impacte si considerem la quantitat dobres daquells que es van dedicar a glosar.

Les manifestacions més evidents del llegat musical es reflecteixen en els cançoners, obres precioses tant pel seu aspecte històric en sí com pel seu reflex en la transmissió de les idees, el pensament i la capacitat de refinament del nou concepte del món.
Aquestes relíquies en manuscrit musical i literari estan representades per diversos cançoners amb nom al·lusiu al seu origen: "El Cancionero de Palacio" i el de la "Colombina" són, possiblement, els més rics i coneguts. El de la "Colombina", en part anterior als Reis Catòlics, agafa el nom de Hernando Colón, fill de Cristóbal i propietari del llibre. El de "Palacio", recopilat a finals del regnat dIsabel i Fernando, és una mostra del que sacostumava a tocar i cantar a la Cort de la Reina Isabel.
Propiñán de melyor és una peça sense text, possiblement instrumental del Cancionero de la Colombina.

"Muy crueles bozes dan", també del Cancionero de la Colombina, és una cançó amb un cert aire marcial, escrita cap al 1469, després de les bodes de la reina Isabel amb Fernando de Aragón. Hi ha referències de rebuig dels catalans que es varen alçar contra el rei dAragó Joan II, pare del nou rei Fernando (Ferran II) qui tenia prohibit entrar al Principat per la concòrdia de Vilafranca. Joan II morí el desembre de 1469, en plena guerra civil que va acabar el 1472 amb la capitulació de Pedralbes.
___________________________________________________________

"El Libro de Cifra Nueva de Luys Venegas de Henestrosa" , recull de música instrumental, inaugura un tipus descriptura numèrica (xifra) que serà, amb algunes variants, la que farà servir Hernando de Cabezón en la publicació de les obres del seu pare Antonio.
Tres III sobre el canto llano de la Alta és una peça a tres veus que elabora una dança ALTA sobre un cant plà.
"Recuerde el alma dormida", de Jorge Manrique i música dautor anònim, es troba copiada en lintroducció daquest llibre. Manrique fou guerrer i cortesà. Nascut al 1440 i fill de don Rodrigo (Maestre de la orden de Santiago) va lluitar al costat del seu pare i en favor de la reina Isabel. Morí a causa dun combat quan només tenia 39 anys.
___________________________________________________________
Els temes més sovintejats en els cançoners són: les narracions èpiques històriques, la "bona vida" i, sobretot, la "dona" en el centre de romanços, lamentacions i lamor en multitud daspectes:
Lamor dolç i generós que pateix de incertitud en: "Lamor, dona, chio te porto" i "Tu dorado cabello"
Lamor que gaudeix: "So ell enzina".
El sofriment incrustat en el gaudir de lamor: "Más vale trocar".
La pèrdua de la virginitat en el vergel de "Pase el agoa".
La picaresca de la noia casada que espera lamant: "Soleta yo so açi".

"Villancicos de Diversos Autores" és una altra col·lecció de polifonia profana publicada a Venècia el 1566, que es coneix actualment amb el nom de  "Cançoner del Duc de Calàbria". Cárceres, un dels autors de la música daquesta col·lecció, va estar precisament al servei daquesta noblesa valenciana.

La villanesca "Tu dorado cabello", de Francisco Guerrero,  forma part del "Cancionero Musical de la Casa de Medinaceli".  Es tracta dun volum manuscrit a mitjans del s. XVI i es conserva a Madrid, a la Biblioteca de la Casa del Duc de Medinaceli.

El "Tratado de Glosas" , ens situa en el que fou  lart dornamentar en el punt més encertat, que pot compaginar lausteritat cortesana amb lenginy, la imaginació i la capacitat dimprovisació, propis dels músics que residien a només uns 50 anys de distància en la cort de la Reina Isabel la Catòlica.
___________________________________________________________

Diverses cançons i romanços daquest programa fan referència directa a la reina Isabel:
"Yo me soy la Reina Biuda" és un romanç dedicat a Doña Isabel, mare de la Reina Catòlica, vidua i retirada a Arévalo, morí el 15 de juliol de 1496.
"Morirse quiere Alixandre" és un romanç narratiu, fragment de "Muerte de Alixandre", esmentat per Nebrija en 1492 i cantat per les dames de Doña Isabel en 1495

"No me le digais mal" i "Es de tal metal mi mal" són respectivament dues cançons amoroses de Alonso de Alba, capellán de la reina des de 1491 i de Francisco de Millan, capellán i cantor de la reina el 1501 i 1502.
___________________________________________________________

"Sobre Baça", dautor anònim, explica lhistòria de la presa definitiva daquesta ciutat als moros el desembre de 1489. Un mes abans arribaria la reina i ja es cantaria aquest romanç.

"Que es de ti desconsolado", de Juan del Enzina, plany al rei moro per la pèrdua de Granada. La reina aparèix esmentada en el text.

"A tal perdida tan triste" i "Triste España sin ventura", també de Juan del Enzina, són lamentacions per la mort del prícep Juan el 4 doctubre de 1497 encara que hi ha hagut suposicions de que fossin destinades a la reina. Únic fill dels reis i de salud precària i casat amb la princesa Margarita de Austria. Pedro Mártir de Anglería afirmava dell: Preso en el amor de la doncella, ya está demasiado pálido nuestro joven príncipe. Los médicos, juntamente con el Rey, aconsejan a la Reia que alguna vez que otra aparte a Margarita del lado del Príncipe, que los separe t les dé treguas, alegando que la cópula tan frecuente constituye un peligro para el Príncipe. Una  y otra vez la ponen sobre aviso para que observe cómo se va quedando chupado y la tristeza de su porte; y anuncian a la Reina que, a juicio suyo, se le pueden reblandecer las médulas y debilitar el estómago. Le instan a que, mientras le sea posible, corte y ponga remedio al principio. No adelantan nada. Responde la Reina que no es conveniente que los hombres separen a quienes Diós unió con el vínculo conyugal".

CÀNTICS ESPIRITUALS

"Cántico Espiritual" de San Juan de la Cruz, es la comunió de lexperiència mística i la creació poètica. És original de San Juan la doctrina de "la noche" en la que solo la luz de la fe y la llama del amor pueden servir de guía. Así se avanzará hacia la alborada y, finalmente, hasta la unión. Potser ningú no trobà mai una definició de lamor com ho feu San Juan:"...es llama que arde con apetito de arder más".

El programa de música religiosa: "CÁNTICS ESPIRITUALS" està format per fragments litúrgics que pertanyen a oficis dedicats al culte i també cançons, sobretot en forma de villancet, que encara que eren de contingut religiós, no van ser considerades com a pròpiament litúrgiques al ser el seu text en castellà. I el mateix San Juan va parlar així de la insuficiència del llenguatge: "¿Quién podrá escribir lo que las almas amorosas, donde Él mora, hace entender?..."

Les dues facetes de música religiosa, en el seu màxim esponent místic, acostumen a sorgir del propis autors o, millor dit, pensadors de la bellesa, com a reflex de la bellesa de Déu: Morales, Guerrero, Gombert, Càrceres, Peñalosa, Anchieta, Fevin, Josquin-Cabezón, Clemens non Papa.

PROGRAMA AMB 7 INTÈRPRETS:

Alexandrina Polo, soprano
Margarida Lladó, mezzo soprano
Lluís Arguijo, tenor
Jordi Ricart, baríton
Jordi Comellas, viola da gamba
Ferran Quiroga, tiorba
Jordi Reguant, orgue i direcció

PROGRAMA AMB 11 INTÈRPRETS:

Alexandrina Polo, soprano
Margarida Lladó, mezzo soprano
Lluís Arguijo, tenor
Jordi Ricart, baríton
Jordi Comellas, viola da gamba
Ferran Quiroga, tiorba
Lluís Solé, cornetto
Jordi Argelaga, flautes, xirimia
Jordi Giménez, sacabutx
Carles Cristóbal, baixó
Jordi Reguant, orgue i direcció

Un niño nos es nacido, poesia de Juan Fernández de Heredia. Càntic de Nadal exclusiu del Cançoner del Duc de Calàbria

Dadme albricias, poesia amb temàtica nadalenca que comenta el naixement del Messies. Es troba en el Cançoner del Duc de Calàbria amb analogies considerables amb una cançó del Comendador de Ávila.

Vos Virgen, poesia de Juan Fernández de Heredia. Parangó entre la Verge i Eva, Mare i madrastra del gènere humà. També en el mateix cançoner, posa en evidència el mèrit de la Verge al ser mare del Redemptor.

Gózate Virgen sagrada, anònim. Loa a la Verge, que per estar plena de gracia divina, meresqué ser mare de Deu.

La Trulla (ensalada) Bartomeu Cárceres. La Trulla (fressa i gatzara) es una selecció de nou villancets. Set pastors diversos entre valencians, portuguesos, vescs , canten en ses respectives llengües sa devoció a la Verge i Jesús.
 La Verge intervé en el Magníficat i Jesús beneeix en la darrera intervenció.

----------------------

Alta Reyna soberana. Probablement donà origen a un altre villancet irreverent i blasfem, obra del jueu convers Antón de Montoro que es va fer famós per adular a Isabel la Catòlica per sobre de la Verge.

Verbum caro. Villancet exclusiu del Cançoner del Duc de Calàbria. Glossa el verset de levangeli de St. Joan, cap. I, vers. 14: "Aquell Verb fou fet de carn".

Rey a quien reyes adoran, anònim. Bonic villancet de Nadal també exclusiu del Cançoner del Duc de Calàbria.

Pavana con su glosa (instr.) Antonio de Cabezón

La Bomba (ensalada). Mateo Flecha el vell. Loa a Jesús nat per permetre el salvament duns mariners nàufrags. Aquests fan moltes promeses de pelegrinatge que, una vegada salvats, obliden fàcilment al sò de ses cançons.
 
 

 

Pàgina principal