|
Gastronomia |
amb els pobles veïns una sèrie de plats típics, encara que amb les seues pròpies
particularitats. Podem dir amb justícia que compta amb una de les cuines populars més
saboroses i extenses de les comarques del sud del País Valencià. Actualment
alguns
dels plats només poden degustar-se en les cases particulars o encarregant-los
prèviament en algun dels restaurants de la vila. D'entre aquests menjars podem
destacar: fassedures de dacsa, pericana, espencat, olleta, borreta, bajoques farcides,
mintxos, arròs amb conill, etc.
BAR RESTAURANTE "LA PONDEROSA"
C/València, 12 - Tel. 96 551 70 48
Especialitats: carns i peix
-------------------------------------------------
BAR RESTAURANTE "EL CASINO"
Plaça de La Font, 2
Especialitats: carn a la brasa, fassedures de dacsa, olleta,
borreta, esclatasangs a la brasa, etc.
--------------------------------------------------
CENTRE DE LA 3ª EDAT "ELS GALLEGOS"
C/ Alacant, 6
Especialitats: menjars típics gallecs. "Si no vols que et faça
mal la panxeta.....menja Polp
a la Gallegueta"
-------------------------------------------------
CLUB DE CAZADORES "LA CODORNIZ"
C/ Alacant, 6
Especialitats:
------------------------------------------------
VENTA NADAL
Carretera Alcoy- Benilloba
Especialitats: carn a la brasa, embotits
Es talla el magre a trossets xicotets. En una paella amb oli, sofregirem
el magre amb els alls tallats també a trossets xicotets.
Quan el magre estiga doradet, s'afegeix la tomaca i se li pega
dos o tres voltes.
S'afegeix l'arròs, el safrà i la sal i es remena ben remenat.
Amb aquesta barreja, farcirem completament les bajoques, tapant-les
amb la coroneta del peçó. Si cal, subjectarem la coroneta amb un
furgadents
Ficades les bajoques farcides en una cassola de fang, es couen al
forn a foc lent durant una hora.
--------------------
L'arròs de les bajoques farcides es cou amb l'ajut del suc d'aquestes.
El resultat és un producte amb una agradable sensació per al sentit
del gust.
Malgrat que es tracta d'un plat fort, era un menjar d'estiu, estació en la
qual es collien les bajoques. Aquest aliment donava forces per a les
pesades tasques de la sega, la batuda, etc.
Es deixen refredar, es pelen i s'esgarren, posant els trossos en una font.
S'afegeixen els alls a trossets molt xicotets.
S'afegeix també el bacallà fet miquetes
Es posa l'oli i es remena tot ben remenat.
------------------
Espencat és una paraula valenciana que equival a la castellana desgajar.
Aquest plat era un menjar d'estiu, estació en la qual es donaven
els ingredients vegetals que hi intervenen. Actualment, degut als
hivernacles, podem trobar aquest ingredients també fora de
temporada.
Si la matèria "sòlida" de l'Espencat té un gust molt apetitós, el suquet
és pura glòria per mullar el pa.
Rostir també el capellà i els alls.
Trossejar tot a trossets xicotets en un plat.
Posar oli d'oliva amb generositat.
Barrejar els ingredients.
----------------------
Aquest és un plat típic dels dies d'hivern, en els quals
la llar està encesa i pot aprofitar-se el calor de les
seues brases per a rostir els ingredients.
També ací es pot dir que si els ingredients de la pericana
tenen un gust molt apetitós, el suquet és pura glòria per mullar el pa.
En una cassola, es calfen els fesols a foc fluix. Al primer bull,
es canvia el aigua.
Es posa la mà de porc i es fa bullir, a foc fluix, amb poca aigua.
Anirem afegint més aigua a poc a poc, per anar trencant-li el bull,
sempre a foc fluix, per que no es trenque la pell dels fesols.
En una paella, es sofregeixen les costelles de porc amb una
ceba picada.
Quan està daurat, se li afegeix el polsim de pebre roig, es barreja tot
i s'apaga el foc, per a que no es creme el pebre roig.
Tornem a la cassola. Quan els fesols han bullit una hora i comencen
a badar, es posa la sal, el sofregit, les penques i el nap (la sal no es
pot posar abans, ja que en eixe cas els fesols no es courien)
Es deixa coure 1/2 hora més.
S'incorpora l'arròs o les fassedures de dacsa.
En qualsevol cas, es deixa coure 20 minuts més.
----------------------
Encara que pels seus ingredients, aquest plat es pot fer en qualsevol
època de l'any, és més un plat d'hivern, ja que és un plat fort.
Actualment, al estiu només es sol fer la Nit de l'Olleta, per recordar
vells temps.
Es calfen a foc fluix fins a fer-los bullir.
Quan els espinacs perden un poc de volum, es posen els alls
tendres, pelats i a trossets.
Es col·loquen les bajoques al voltant dels espinacs.
Es posa la melva i el bacallà, que haurem tingut prèviament
a remulla en aigua durant una hora.
Es deixa bullir durant 1/4 d'hora.
S'afegeixen les creïlles, tallades a cantonades, i l'oli cru.
Es té bullint a foc lent durant 3/4 d'hora.
Es punxa la creïlla per comprovar que estiga cuita.
Es deixen caure els ous crus i es manté bullint 10 minuts més,
fins que els ous estiguen quasi durs.
És molt important que la cocció es faça a foc lent, perquè els
espinacs i les creïlles prenguen el sabor de la resta de
components.
----------------------
Este és també un plat típic dels dies d'hivern, quan es cullen
els espinacs i pot trobar-se melva al mercat.
Olives verdes genoveses
(A la manera del tio Rafael del Mas de Barratxina)
Es
trenquen les olives i es posen en un recipient amb aigua, canviant-la un parell
de voltes a la setmana.
Menja fort, caga fort i no tingues por a la mort.
Menja, beu i fes-te fort, i quan et criden fes-te el sord.
Si a la serra vas, d'allò que portes menjaràs.
Qui no menja després de ben menjat, no treballa després de ben cansat.
No menges cansat ni begues suat.
Qui menja en perol, menja el que vol.
Menjar i rascar, to és començar.
On mengen dos, mengen tres.
El qui canta en taula i menja en el llit, no té el coneixement complit.
A qui es menja lo madur, fes-li rossegar lo dur.
Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada.
De menjar poc, parlar poc i alçar-se matí, ningú s'ha tingut que arrepentir.
Com diu el bisbe de Comenja: qui no treballa no menja.
El badall no pot mentir, o vol menjar o vol dormir.
El qui es menge les madures, que rosegue les dures.
El que guarda quan té, menja quan vol.
El que menja fel, no pot escopinar mel.
El que menja molt per la nit, no dorm assossegat al llit.
El que s'ho menja tot en una "fartà", ho caga tot en una "cagà".
El vestir i el menjar, a la renda s'ha d'ajustar.
És regla molt sana, el menjar quan u té gana.
Gastar poc i menjar bé, no pot ser.
L'ofici del burgès: menjar, beure i no fer res.
Menja, beu i arrastra la creu.
Menjant no faces remor, mira que això no es primor.
Menjar a gust i vestir a ús.
Menjar i beure i no creure.
Menjar verdura és cordura.
Menjar i treballar és vida de cristià.
Menjar sense treballar? O és molt ric o ha de robar.
Qui menja, beu i dorm, fa lo que vol.
Qui s'ho menja tot en un dia, ho caga tot en una hora.
Rabosa que dorm, no menja gallina.
Si a cas eres convidat, menja lo acostumat.
Si menges més del que guanyes, vestirà tela d'aranyes.
Al que té fam, el pa negre li pareix blanc.