Caminada pel Voltreganès
|
Dissabte dia 18
de maig de 2002 a les 8 del matí, la Presentació, en Peter, en Ferran i en
Bernat sortim de Vic per fer un recorregut, a peu, que ens ha de permetre
descobrir el sector muntanyenc del Voltreganès. Després de deixar
el cotxe al punt on mor la carretera BV-4602, la caminada s’inicia a Puigví
seguint el sender de petit
recorregut C-46 a contracorrent del curs del Sorreigs. Travessem la riera
amb algunes dificultats a Angelats i, cinc minuts més amunt, veient que era
difícil franquejar el següent gual, decidim recular i fer marrada per
Puigolís. El tercer i últim gual, que és inevitable, el travessem
descalçant-nos mentre donem un cop de mà a uns ciclistes que segueixen la
mateixa ruta que nosaltres. Immediatament
després del salt de la Cabrida, per on només baixa un fil d’aigua malgrat la
tempesta de la nit, trobem la fita que ens indica la baixada a l’espectacular
Gorg Negre, que seguim per contemplar-lo. Reprenem el
camí, seguint les marques del C-46, que abandonem a l’arribar a la cua de
l’embassament d’en Puigneró construït, segons en Ferran, per reduir les
aportacions de sediments a l’embassament de Sau, però aprofitat per
subministrar aigua a la ben coneguda –per diverses raons– empresa de teixits
i filats de Sant Bartomeu del Grau. Continuem per la pista que, a nivell
gairebé constant, segueix el curs del Sorreigs per damunt de la cinglera esquerra,
fins arribar a la bocana del barranc de l’Infern, on el camí canvia de
direcció i s’orienta cap a la carena del Serrat de Santa Llúcia. Un tros més
amunt, immediatament després de travessar el llit del torrent de l’Infern, al
punt de coordenades UTM 432,18 i
4652,35, deixem la pista per agafar, a la dreta, un corriol força perdut
que ens porta al mas Guspineda, des d’on ja podem albirar l’ermita de Santa
Llúcia. Cap allà ens hi adrecem a través de la pista d’accés al mas, que abandonem
quan som als peus de l’ermita perquè les ganes d’arribar-hi ens empenyen a
enfilar-nos-hi pel dret, primer per unes pastures i un petit bosc de pins i,
després, penosament, travessant un parell de camps d’ordi. Santa Llúcia és
el punt més alt del recorregut, de manera que el camí que ens resta és pla i
avall, carenejant el serrat de Santa Llúcia seguint les marques vermelles i
blanques del GR 3 cap a Sant Martí Xic, on en Ferran i la Presentació
aprofiten per visitar les ruïnes del castell de Voltregà i l’excel·lent
panoràmica sobre la Plana que es divisa des d’aquell privilegiat indret. De Sant Martí, i
malgrat les protestes d’en Peter, lleugerament lesionat quan esquivava
els gossos de Guspineda, iniciem un decidit descens cap al cotxe, que veiem
a baix, però no pas pel dret sinó continuant pel GR 3 cap a la mig enrunada
Casa Nova de Baulenes (can Misèria, segons en Bernat) i el mas Puig-Pelat, ja
al peu del serrat de Sant Martí. Allà deixem el
sender i continuem per l’esquerra per la pista que ens porta, en uns 10
minuts, al punt d’on havíem partit feia unes cinc hores llargues. Totes les
referències topogràfiques anteriors poden trobar-se al mapa que en Bernat
va escanejar i muntar en una altra ocasió. |
|
|
||||
|
|
||||||
|
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
|
||||||
|
|
||||||
