|
De
la Selecció a la Psicologia
i Orientació:
El
meu itinerari formatiu i professional Oficina
de Selecció. CIR 15: La Laguna. Tenerife. Curs 1971-72 Oficina
de Selecció:
La bateria de tests que s'aplicava als reclutes era: El primer, D48, d'Intel·ligència general, que permetia una primera selecció (fins i tot, els cinc que van obtenir la màxima puntuació van ser seleccionats per corregir la resta de les proves i treballar a l'Oficina de Selecció). La puntuació directa (PD) màxima possible era, com el seu nom indica, 48 i la puntuació típica (PT), com a la resta de les proves, oscil·lava entre 1 i 9. El
resultat obtingut en aquestes proves (que nosaltres corregia amb l'ajuda
de la corresponent plantilla d'encerts), i tenint en compte la ponderació
corresponent, permetia classificar els reclutes en nou zones diferents,
segons la seva preponderància: 1
Combat especial (AMx3, FVx2, RDx1) La immensa majoria, sobre un 80%, era classificat en primer lloc com 3 "Combat general" (sinònim de "carn de canó", en cas de guerra). No
obstant això, cap dels meus amics, Antolin, l'únic altre mallorquí de
la mateix crida, Pep, eivissenc, i Pere, Jesús, Joan i Ferran,
catalans, va ser classificat en aquesta majoria. Cadascun
estava classificat d'acord amb les seves zones d'aptitud preponderants,
per exemple: 4-6-8 significava que la seva màxima puntuació era
coincident a les zones 4, 6 i 8, mentre que 6 / 1-2-4 significava una màxima
puntuació a la zona 6 i una segona màxima puntuació coincident a les
zones 1, 2 i 4. Cada
recluta tenia un sobre de paper, color estil paper continu, en
l'exterior del qual figuraven, escrits, seu nom i cognoms, el seu batalló
i companyia i la seva classificació, i al seu interior contenia les
fulles de resposta de les diferents proves. Igualment,
alguns sobres tenien marcada una gran aspa a l'angle superior dret.
Essent així que un dels reclutes de l'Oficina de Selecció va veure
l'aspa vermella en el seu propi sobre va preguntar al caporal de
l'Oficina, el mallorquí Jordi Vadell, què significava. Ell tampoc no
ho sabia i ho va preguntar al capità i aquest va respondre:
"Corresponen a reclutes dels qui els pares van combatre o romandre
en zona republicana en temps de la Guerra Civil". Al escoltar
aquella resposta el company es va posar vermell i preocupat, al que el
propi capità li va tranquil·litzar dient que era un pur tràmit de les
ordenances, però que ningú de la jerarquia militar li donava la més mínima
importància, ni ho tenia en absolut en compte. Per
descomptat, aquesta classificació no va resultar determinant en
absolut. Els reclutes es van anar "col·locant" d'acord amb
les seves professions civils i amb les noves fílies o noves proves. Així,
Pepe, la classificació era 2 / 3, va acabar sent cuiner en el seu nou
regiment. I Fernando, amb classificació 5 / 1, va acabar sent xofer
d'ambulància militar. Els
conductors de l'exèrcit es van seleccionar amb un altre procediment i
criteri: Es va convidar a tots els reclutes que tinguessin el carnet B
(cotxes) a realitzar unes proves de circulació, una part teòrica i una
de conducció de camió. En aquella crida havia 470 reclutes que
tinguessin el carnet B. Es va classificar als 470 de major a menor
puntuació, entre el conjunt de les dues proves, i es va adjudicar: Als
119 millors: Se'ls permuta el carnet civil pel militar de nivell
superior. Un cop retornats a la vida civil tenien convalidat el seu
carnet pel carnet C-D (camions i autocars). Del 120 al 250 se'ls
concedia fer un curs de conductors que, cas d'aprovar-lo, passaven a
tenir les mateixes prerrogatives que els anteriors. Del n º 251 a 470
es quedaven igual, sense cap millora en el seu carnet i sense destinació
de conductor a l'exèrcit. Aquesta va ser la meva primera experiència amb els tests per a classificar les persones, en aquest cas per a la selecció. I va despertar el meu interès per la psicologia. Aquell mateix curs em vaig matricular a la Universitat de la Laguna a les úniques dues assignatures que em servien per a la carrera de psicologia: Filosofia i Llengua Castellana. I en els cinc anys següents vaig completar la carrera a la Universitat de Barcelona. No obstant això no vaig exercir la meva professió per a la selecció sinó per a l'altra cara de la mateixa moneda, l'orientació. Palma,
febrer de 2009
|
