Arc-46: Educació, conceptes

Certes actituds dels nostres governants de major responsabilitat, davant distints esdeveniments socials d'important transcendència, i els valors corresponents que aquestes actituds conculquen, per poc que siguin percebudes pels educadors professionals i naturals, ens deixen perplexos i desorientats. És cert que devem educar als nens i joves, immediats ciutadans, en actituds de falta de respecte a les persones al medi ambient, a la voluntat dels pobles i a la pròpia vida, tal com sembla indicar-nos el seu exemple? L'exemple de qui precisament són qui regulen els continguts i formes del sistema educatiu. És cert que "tot val", fins i tot l'alta delinqüència, per a l'enriquiment personal i el dels amics? És cert que els altres poders i institucions deuen estar a les ordenis del cap de Govern? És cert que aquest no té per què donar cap explicació de les seves decisions ni al poble ni al Parlament, per transcendents que aquestes resultin? Certament, a Espanya, estem vivint un temps polític de llibertat, democràcia i independència de poders segrestades i un temps de valors polítics i d'exemple educatiu totalment contraris als principis ètics.

Evidentment, ells mateixos ens exigirien una educació molt distinta a l'enfocada pels seus propis models: "Feis el que jo vos dig que heu de fer, però no el que jo faig", ens diuen.

Ni el que tu fas ni el que tu dius que jo he de fer, dirigent delictiu. El primer perquè el teu exemple és detestable, el segon perquè l'educació no pretén la submissió irracional, sinó la llibertat responsable. I perquè l'educació no és mer compliment de norma en benefici d'un interès particular o partidista, sinó que té una funció en benefici de la persona educada i de totes les altres.

Efectivament podem considerar dos conceptes d'educació:

1 L'educació ensinistrament (gairebé adoctrinament).

2 L'educació desenvolupament potencial humà que permet i incrementa la llibertat i responsabilitat de la persona.

En el primer cas, idea molt estesa entre molts pares, no pocs educadors i gairebé la totalitat de polítics del pensament únic, ("eduqués": conduir) es té la idea que l'educació consisteix en "assenyalar" la llera correcta (de normes de comportament ideals: Aquelles que convenen a l'autoritat -dels pares, dels professors, de l'Església, del Govern,...-) i forçar a l’educand a transcórrer per l'interior d'aquesta llera marcada, "sense sortir-se": Educar és conduir, dur, marcar el rumb i controlar que aquest se segueixi. Així, un poble educat equival a un poble en ordre (natural o impost).

Certament, els educadors humanistes, naturals o professionals, tant directes com indirectes, no entenem aquesta idea com una educació per a les persones humanes. En tot cas només ho entenem com ensinistrament d'animals de circ o domèstics.

Entenem l'educació ("educere": extreure) com una ajuda a l'educand per a que aquest pugui extreure i desenvolupar les seves pròpies capacitats, les seves potencialitats humanes i, amb elles, poder prendre decisions en el seu propi benefici i en el social, d'una manera lliure i responsable.

Seguint una vella definició, modificada per a poder adaptar-la als temps moderns, podem definir l'educació com:

"un procés continuat, que interessant-se pel desenvolupament integral (físic, psíquic i social) de la persona, així com per la protecció i millora del seu mitjà natural, li ajuda en el coneixement, acceptació i adreça de si mateixa per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva personalitat i la seva incorporació a la vida comunitària de l'adult, facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable". *Arc-46

Lògicament aquesta educació processual serà més directiva quant menor sigui l'edat de l’educand i molt menys, quedant-se en mera formació i orientació (lliure de ser seguida), quant major sigui la seva edat: L'educació tendeix a liberalitzar-se, a l’autoeducació i a l'increment de la llibertat i, conseqüentment, responsabilitat, de la persona educada. Eduquem per a la competència com ciutadans socials i solidaris lliures i responsables.

Notes de l'educació:

D'acord amb la nostra definició, l'educació presenta (o hauria de presentar) les següents notes:

1. Es processual (un procés al llarg de la vida).

2. Aquest procés educatiu implica des de una màxima directivitat des del naixement del nin o nina fins a la total llibertat quan l'educand ha assolit l'edat de la joventut i de la persona adulta. Des d'una màxima heteroeducació a un màxima autoeducació.

3. L'educació la proporcionen els pares, els professors, les normes públiques, els mitjans de comunicació,... (educació formal donada mitjançant el sistema educatiu corresponent; i informal, a través de tots els fets de la vida quotidiana).

4. Aquest procés educatiu procura (o deu procurar) el màxim desenvolupament físic, psíquic (intel·lectual, emocional, afectiu, personalitat,...) i social de la persona.

5. Igualment deu procurar el coneixement i acceptació de si mateix.

6. Així com la pròpia auto-conducció per a aconseguir el màxim desenvolupament de la personalitat, així com la capacitat i realitat d'incorporar-se, amb les majors garanties i la millor cooperació, a la vida adulta comunitària.

7. Igualment, el procés educatiu deu facilitar la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable.

8. L'educació no només deu procurar la millora de la persona educada, sinó també la de tot el seu entorn natural i social.

Fins de l'educació:

Un marc referencial obligat que ha de tenir tot Projecte Educatiu de Centre, així com els diferents projectes curriculars d'etapa són les fins de l'educació.

Aquestes fins varien segons les distintes societats i moments històrics, és a dir, depenen de l'espai i temps, ja que estan en funció dels interessos formatius de la cultura dominant.

Pel que a la normativa educativa espanyola es refereix, aquestes fins ens vénen donats explícitament en la llei orgànica reguladora del Dret a l'Educació (LODE) de 3 de juliol de 1985:

Article segon:

L'activitat educativa orientada pels principis i declaracions de la Constitució, tindrà en els Centres Docents les següents fins:

1) El ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne.

2) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l'exercici de la tolerància i la llibertat dintre dels principis democràtics de convivència.

3) L'adquisició d'hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, així com de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i estètics.

4) La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.

5) La formació en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural d'Espanya

6) La preparació per a participar activament en la vida social i cultural.

7) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.

Sent aquests els fins de l'educació més sorprenent resulten les actituds dels governants responsables del sistema educatiu, social i polític.

L'Educació a la Constitució Espanyola (27-12-1978):

Capítol segon: drets i llibertats

Secció 1ª: dels drets fonamentals i de les llibertats públiques

Article 27:

1. Tots tenen dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament.

2. L'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix als pares que els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions.

4. L'ensenyament bàsic (ara és la Primària i ESO) és obligatòria i gratuïta.

5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació mitjançant una programació general de l'ensenyament amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de Centres docents.

6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de Centres Docents dintre del respecte als principis constitucionals.

7. Els professors, els pares i, si escau, els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics en els termes establerts per la llei.

8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per a garantir el compliment de les lleis.

9. Els poders públics ajudaran als centres docents que reuneixin els requisits establerts per la llei

10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats en els termes que la llei estableix.

Antoni Ramis Caldentey

Octubre de 1992