TERRES DE L'EBRE

TERRES DE L'EBRE: CONCEPTE SIGULAR

Des d'un bon principi, el concepte Terres de l'Ebre, aplicat a les comarques meridinals de Catalunya no ha quedat massa clar. Hom entén per TERRES DE L'EBRE, els pobles i comarques de Catalunya que formen part de la Conca Hidrogràfica de riu Ebre. Tanmateix, l'espresió acostuma a aplicar-se solament a les comarques i pobles que drenen les seves aigüeses riu avall de l'Ebre amb la confluència del Segre. Es per això que l'espai al que ens referim s'ha de fer extensible a les comarques de: El Priorat, La Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià.

GEOLOGIA a les TERRES DE L'EBRE

En l'actualitat, es ve acceptant que la configuració de la Mediterrània Occidental s'estableix com a conseqüència de l'apropament de les plaques africana i europea. Aquests desplaçaments han donant lloc a diferents moviments relatius entre ambdues plaques i les subsegüents microplaques (Tapponier, 1977; . Biju-Duval et al., 1978; Durand-Delga i Fontboté , 1980; Maldonado, 1985)

Aquests moviments han donat lloc a dislocacions que han anat configurant, al llarg de la història geològica de les Terres de l'Ebre, un relleu dominat per zones de muntanya que tanquen depressions sedimentàries.

El paisatge muntanyós, amb els pendents més acusats, el trobem a les terres del Priorat, el Port, Cardó, Cavalls, Pàndols i Montsià. Els formen materials metamòrfics i granítics de l'Era Primària. Les roques s'atribueixen a edats superiors als 250 M.a. Tot i que s'han d'atribuir a èpoques diferents, el conjunt de roques i fòssils que els formen -pissarres, quarcites, lidites, calcàries, etc, amb fauna fòssil de trilobits, graptolits, mol.luscs marins i altres-, suggereixen medis deposicionals associats a ambients marins profunds (Saez, 1982). Els materials granítics de l'àrea del Priorat varen emplaçar-se amb posterioritat a la sedimentació dels materials pissarrosos anteriors (Melgarejo, 1987).

Els materials de l'Era Secundària o Mesozoic són carbonatats, calcàries, margues i dolomies que contenen fòssils d'origen marí i constitueixen l'anomenat bassament o sòcul dels dipòsits sedimentaris terciaris (Guimerà, 1988). Durant el Mesozoic hi destaquen tres èpoques que es diferencien pels materials i ambients sedimentaris als que s'associen, en el conjunt de la Serralada Costero Catalana i part del sistema Ibèric. Durant el Triàsic (entre 248 M.a. i 213 M.a.), es varen produir transgressions (abanços) i regressions (retrocessos) importants del mar de Thetys. Cap al final d'aquesta època, a les zones de Rasquera, Paüls, Alfara i Rasquera es formavem aparells volcànics (Mitjavila i Martí, 1986). Al Juràssic (entre 213 M.a. i 144 M.a.), la sedimentació es fonamentalment carbonatada. Abunden les restes fòssils d'organismes marins que suggereixen medis sedimentaris amb profunditats diferents. El Cretaci (entre 144 M.a. i 65 M.a.), hi destaquen els sediments carbonatats que s'associen a ambients deposicionals marins, mentre que els dipòsits sorrencs s'associen a ambients fluvials, entre els que hi debien de viure els dinosaures que trobem a l'àrea de Morella (Salas, 1987).

El conjunt d'aquests sediments constitueixen el bassament rocós de la resta de materials terciaris. Sembla raonable pensar que el riu Ebre, tal com l'entenem avui en dia, no va existir durant els temps mesozoics. L'origen del riu Ebre l'hauren d'establir a partir del coneixement dels materials terciaris acumulats a la Depressió de l'Ebre, a la Cubeta de Móra, a la Fossa del Baix Ebre i a la Plataforma Continental. (Fig.-1)