narcis1

Algunes tradicions, crec que basades en la tradició popular però que no tenen cap fonament, diuen que hauria nascut a la mateixa ciutat de Girona, i de pares de noble llinatge: Lluci i Serena, de família romana, i que ja des de molt jove havia estat un home molt pietós i de gran facilitat per les lletres. Segons aquesta mateixa tradició, hauria viatjat a Portugal, Praga, Alemanya i finalment a Girona. En uns goigs antics, anteriors al segle XVII i d'autor desconegut, en fan referència:

Però aquesta creença ha estat rebutjada per molts historiadors. El més probable és que el bressol de Sant Narcís fos a Alemanya o bé en algun país proper a aquesta nació. També hi ha qui creu que hauria vingut d’algun país de l’Orient, com Palestina, i que en els seus viatges d’evangelització hauria passat per Alemanya.

Sant Narcís i Santa Afra

Les primeres dades que es poden considerar fidedignes del sant tenen relació amb la ciutat alemanya d’Augusta (avui Augsburg) a principis del segle IV. Sant Narcís, que ja era bisbe sense tenir una residència fixa, arribava a aquella ciutat juntament amb el seu diaca Fèlix. (No cal confondre aquest diaca Fèlix amb un altre Fèlix, el Fèlix l’africà, un apòstol seglar vingut d’Àfrica, insigne màrtir de Girona i que té dedicada l’església de Sant Fèlix de Girona, precisament allà on es venera Sant Narcís. Això ha provocat a més d’un una confusió!) A la ciutat d'Augsburg és on es produeix la ja coneguda trobada d’aquests dos bons homes amb Santa Afra. Diu la tradició, que no sabent on hostatjar-se, semblaria que la Divina Providència va fer que anessin a trucar a la casa d’una prostituta anomenada Afra de religió pagana. Tot indica que la santa hauria seguit anteriorment el culte de Venus, ja que els partidaris d’aquesta divinitat es lliuraven a la impuresa per tal d’honorar-la millor. Ràpidament, aquesta veié que aquells dos personatges eren cristians i entaularen una conversa. Tant Afra com les seves criades: Digna, Eunòmia i Eutròpia, es van convertir al cristianisme. L’endemà, però, el prefecte d’Augusta, de nom Gaius i de religió pagana, tingué coneixement que tant San Narcís com Sant Fèlix havien passat la nit en aquella casa i va ordenar que Afra fos cremada viva en un pal d’un areny del riu Lech. Segons la tradició, el dia del martiri va ser el 7 d’agost del 304, per bé que la seva festa és el 5 d’agost. En els Goigs de Sant Narcís se’n fa referència. Aquesta popular narració d’Afra amb Narcís va ser molt apreciada entre els gironins i els pobles veïns del voltant que van voler retre un homenatge a la santa construint l’any 1344 un santuari a pocs quilòmetres de la ciutat: el Santuari de Santa Afra, situat a Ginestar (Sant Gregori). Es pot visitar cada dia i s’hi celebra missa cada diumenge al migdia. L’Aplec és el 5 d’agost.

Després de predicar i evangelitzar durant un temps a Augusta, Sant Narcís i el seu diaca es van dirigir cap a terres gironines. La tradició diu que hi van arribar a finals del 304, principis del 305. Narcís fixa de forma definitiva la seva residència episcopal a la ciutat Immortal.
Es calcula que l’any del seu martiri va ser el 307. Es diu que mentre Sant Narcís, en companyia del seu diaca celebrava la Santa Missa, va entrar un grup de persones a l’església (se suposa que era de la Sant Fèlix), van dirigir-se a l’altar i van ocasionar la mort del sant i del diaca. La data precisa d’aquesta mort no es coneix amb certesa. Tot i així es ve celebrant des de fa molts de segles el 29 d’octubre, tot i que durant alguns anys també s’havien realitzat actes pel 18 de març.

Serà bo, amic cibernauta, que recordis bé el segle del martiri de Sant Narcís: segle IV. Dic això, perquè el culte al nostre bon amic a la ciutat de Girona no començà històricament fins el segle XI segons he pogut conèixer a través de diferents llibres i publicacions. Un dels primers documents podria ser la "Butlla del Papa Silvestre II" datat el 1002 on conté la primera menció documental del seu culte. Així almenys, ho escriu Josep Calzada i Oliveras en el "Butlletí de l’Església de Girona" del mes d’octubre del 1986. Un segon document fidedigne, és un sermó de l’abat Oliva que va fer també en el segle XI a la ciutat de Girona, el mateix dia de la festivitat del sant. En aquest document no hi consta l’any que es predicà el sermó, però devia ser a la primera meitat del segle XI, ja que Oliba va morir el 1046. L’abat va fer una predicació molt interessant lloant les excel·lències del sant Narcís. Aquí t’ofereixo un fragment d’aquell sermó:

"Per tant, germans estimadíssims, ja que avui se’ns manifesta amb tant d’ esclat la solemnitat del confessor de Crist i apòstol i màrtir nostre, donem gràcies i lloances al Creador omnipotent i, encomanant-nos a les oracions d’aquell Narcís, autèntica flor del paradís, estimem tot allò que ell va estimar, creguem tot allò que ell ens va predicar de paraula i imitem tot allò que ens va ensenyar amb les seves obres. (...) I tu, oh Sant Narcís, flor del paradís, accepta les nostres lloances per pobres que siguin, i com que, en presència del Senyor, estàs ja segur de la teva felicitat, mostra’t sol·lícit i clement davant del pes de les nostres misèries, a fi que, tots aquells que ara ens alegrem de la teva festa, meresquem ser partícips dels teus mèrits per sempre; que ens ho concedeixi Aquell que et va coronar admirablement a lloança i glòria del seu nom i misericordiosament et va fer el nostre guia de cara al benestar present i a la salvació eterna, Jesucrist, Déu i Senyor nostre, al qual amb el Pare i l’Esperit Sant, escau tota lloança i acció de gràcies, el poder, la força i la benedicció pels segles dels segles. Amen".

A part del sermó de l’abat Oliba, hi ha un altre document del segle XI força interessant, em refereixo a la Carta del bisbe Berenguer Wifred de Girona que va fer a l’abat del Monestir de Sant Udalric i Santa Afra d’Augsburg, després que aquest últim li sol·licités relíquies del sant. El bisbe gironí li contesta que li envien fragments d’ossos i vestits de Sant Fèlix (màrtir de Girona, l’apòstol africà), però no del diaca Sant Fèlix ja que Carlemany se’l va emportar a França i molt menys podien enviar-li ossos de Sant Narcís. En aquella epístola, el bisbe de Girona explica el per què; "del gloriosíssim pare nostre Narcís, Pontífex i Màrtir de Crist, n’enviem fragments dels vestits i de l’estola amb què fou posat al sepulcre, però no hem volgut enviar-ne el seu cos, ja que fins ara es conserva incorrupte, per la gràcia de Déu".

En totes les fons consultades es diu que el cos del sant va ser trobat incorrupte entre els segles X i principis de l’XI. Déu n’hi do, trobar un cos incorrupte després de 7 segles! Sense cap mena de dubte, això hauria fet desvetllar la devoció al sant entre tots els gironins que s’aniria augmentant el segle XII amb la Confraria de Sant Narcís i al llarg dels anys, sobre tot el 1285 quan les tropes franceses van entrar a Girona.

Els soldats van haver de marxar, espantats per les picades de mosques que van sortir de la tomba de Sant Narcís situada a l’església de Sant Fèlix. Les mosques van matar a 4.000 cavalls i 20.000 soldats. Un fet que es va repetir d’idèntica manera el 1653. Algunes veus populars també diuen que les mosques van sortir en altres invasions que van fer els francesos a la ciutat de Girona. D’aquesta ajuda de Sant Narcís a través de les mosques, ja en parlo en un apartat especial.

L’any 1782, per iniciativa del bisbe de Girona Tomàs de Lorenzana, es va procedir a construir una capella dedicada únicament al nostre bon amic Narcís, gràcies a la devoció que desvetllava entre la població. La primera pedra fou col·locada pel propi bisbe el 14 d’abril, quedant inaugurada el 3 de setembre de 1792. Té 35 metres de longitud i 15 metres d’ample en la seva part central. Darrera l’altar hi ha el cambril amb el sepulcre que té 2,28 metres de llarg per 1,12 metres d’alt de forma pentagonal, cobert de plata, obsequi de l’Ajuntament de Girona.

En aquest sepulcre hi fou traslladat el cos del sant el 2 de setembre de 1792, un cos que descansava en un altre sepulcre d’alabastre (foto superior) del segle XIV i que encara avui es pot veure en una capella lateral de l’església de Sant Fèlix.

Però no tot serien "flors i violes", ja que l’any 1936, i arran de la Guerra Civil, el sepulcre de la capella va ser profanat. Les tropes anti-franquistes van treure el cos i el van passejar per tota la ciutat, el van cremar al mig d’un carrer (algunes veus populars diuen que fou cremat al mig de la Rambla) i les cendres van ser llançades al riu Onyar. També altres veus indiquen que no el van arribar a cremar i que llançaven els ossos al riu amb les conseqüents "mofes" i "preses de pèl" dirigides a Sant Narcís.

Tot és confús, però el que si que està clar és que a dins del sepulcre, que es va poder salvar de la profanació, no s’hi troba el cos. Actualment hi ha una imatge de Sant Narcís descansant que és la que pots veure aquí a sota i que tots els gironins veneren.

Durant l'estiu del 2001, un equip de restauradors va treballar en la recuperació de les pintures de la cúpula del presbiteri de la capella. Es tracta d' unes imatges del martiri del sant realitzades a l'oli sobre una base de guix l'any 1790 per l'artista Manuel Tramulles amb la participació d'altres cèlebres mestres com Pere Bofill i Joan Carles Panyó. Aprofitant aquests treballs de millora, també es va decidir restaurar la capella. D'aquesta manera es va tornar el seu aspecte original la imatge del sant, que data del 1940, i que tenia molta pols i fum fins l'extrem que havia quedat molt ennegrida. També les parets i les pintures del sostre van ser restaurades així com el baldaquí.

A la capella s'hi pot trobar també el mausoleu del General Álvarez de Castro (s.XIX) i el monument a les heroïnes de Santa Bàrbara (realitzat l'any 1925), ambdues també restaurades el mes de setembre del 2001.

No ens enganyarem, no hi ha cues diàries per visitar la capella de Sant Narcís que hi ha a l’església de Sant Fèlix, però si que és un sant que cau simpàtic entre els gironins i que se l’aprecien molt. Tot i que més d’un va expressament a l’església de Sant Fèlix a fer-li alguna petició, el dia de màxima concurrència és el 29 d’octubre, dia de la seva onomàstica. Al migdia se celebra un ofici solemne presidit pel bisbe de Girona i amb l’assistència de diferents autoritats i de molts devots que omplen a vessar el temple. Són molts els qui aprofiten per fer una visita al sant per després anar de "marxa" a les atraccions o a la Fira. També el mateix dia 29, es reparteix a tots els qui visiten la capella una bosseta amb cotó beneït, el conegut "Cotó de Sant Narcís", i es pot fer el bes a unes poques relíquies que es guarden del sant en un reliquiari que es mostra només en aquest dia.

Es pot invocar a Sant Narcís pel mal d’orella, d’aquí que pel dia de la seva onomàstica es regali l'esmentat cotó beneït. És el patró de la ciutat de Girona i del bisbat de Girona des de l'any 1864 que així el declarà el Papa Pius IX a instàncies del bisbe d'aleshores, Mons. Constantí Bonet.
Altres sants de devoció a la ciutat són sant Feliu (l'africà), venerat en el presbiteri del temple del seu mateix nom i a on curiosament hi ha la capella de sant Narcís; i sant Dalmau Moner (nascut a Santa Coloma de Farners. Dominic), i que s'honora en un altar del Temple del Sagrat Cor (c/ Albereda).
La imatge mariana més estimada pels gironins és la Mare de Déu dels Àngels. El santuari és a només 15 quilòmetres.

Antigament, la Confraria de Sant Narcís repartia pomes entre els fidels, especialment en la funció religiosa del 29 d’octubre. Aquestes pomes eren posades damunt del sepulcre del sant durant el temps que durava la Missa i després es donaven entre els fidels. Una tradició deia que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia riuada. També s’havia celebrat la "Novena de les espelmes", que consistia en donar 9 voltes amb una espelma encesa a l’altar del sant. Eren altres temps.

Si t'interessa conèixer els santuaris marians del bisbat de Girona, clica damunt d'aquest banner !