mosques

Tots els gironins han sentit parlar alguna vegada de les mosques de Sant Narcís, fins i tot, els pares expliquen la tradició als seus fills quan són petits. Però... se sap realment quan van passar els fets?, quasi bé tothom ho relaciona amb l’arribada de les tropes de Napoleó el 1810 a la ciutat de Girona, però ... s’equivoquen; la llegenda, si és que és llegenda, ve de molts segles abans, concretament del segle XIII.

La narració de les Mosques de Sant Narcís es basa en un text d’un historiador i cronista local com va ser en Bernat Desclot que la va escriure l’any 1288. En aquesta obra es fa referència a una plaga de mosques que hi hagué durant la invasió de les tropes franceses a la ciutat de Girona el mes de juny de 1285. Els invasors, que eren capitanejats per Felip l’Ardit, van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix on es venerava Sant Narcís, profanaren el temple i de cop i volta van començar a sortir una gran quantitat de mosques que començaren a picar als soldats i als cavalls amb gran rapidesa. L’exèrcit francès va haver de marxar de la ciutat a corre-cuita. En aquesta ajuda miraculosa hi van morir 4 mil cavalls i 20 mil soldats. Bernat Desclot ho escriu d’aquesta manera:

"Primerament (Déu) els envià una plaga de mosques, que n’hi havia tantes, que en la resta del món mai no se n’havien vist tantes alhora; i eren mosques tan grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel ses dels cavalls, que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els ho pogués impedir; i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tant fort ni tan poderós que no caigués immediatament mort a terra; així que en aquella host moriren ben bé quatre mil cavalls de preu i vint mil dels altres. Sens dubte, la plaga que Déu va donar al rei faraó a Egipte no fou major que aquesta".

Bé... com pots comprovar el text està un pèl rovellat, però per si no t’ha quedat clar, les mosques van entrar pel forat del nas dels cavalls (en Bernat Desclot en diu "narius") i pel forat d’allà on s'acabava l’esquena del cavall, ja m’entens! (en Bernat Desclot en diu d’això "ses"). Ja et pots imaginar el mal que els hi hauria de fer als cavalls, que queien morts a l’instant. Sembla, almenys ho diu la veu popular, que les mosques van picar a la cara dels soldats, i que aquests, igual que els cavalls també van morir. La resta de soldats i cavalls van haver de marxar de Girona. Aquesta narració també va ser recollida per historiadors francesos de finals del segle XIII i principi del XIV i per altres cronistes catalans i italians.

Però... fixa’t bé amb una cosa: en Bernat Desclot no parla en cap moment que les mosques surtin del cos de Sant Narcís. Hem de remuntar-nos a anys més tard per llegir altres textos que parlen d’aquest succés:

-A l’obra "Gesta Comitum Barcinonensium" escrita entre el 1303 i 1314, s’esmenta la profanació del sepulcre de Sant Narcís però no ho relaciona amb les mosques, ja que les mosques és un càstig diví.

-L'any 1438 a "Històries e conquestes" de Pere Tomich, les mosques surten del nas de Sant Narcís, piquen els francesos i són verinoses. Aquí tenim el primer indici on es diu que les mosques surten del nas del sant que reposa a l’església de Sant Fèlix.

Però... les mosques no només varen ajudar als gironins en el setge del segle XIII, sinó també en una altra ocupació que va patir la ciutat l’any 1653. I aquí... atenció cibernauta perquè el text que en parla és un document fet per uns oficials francesos davant del notari reial de Sant Feliu de Guíxols i que es pot trobar al llibre "España Sagrada" publicat el 1819 planes 317-319. Aquests oficials juren que un eixam de mosques blaves i verdes, extraordinàries, delmaren la cavalleria francesa. S’assegura també que la ciutat hauria estat presa si els gironins no haguessin posat una caixa o sepulcre del sant sobre la muralla, la qual cosa provocà una plaga de mosques que espantaren els cavalls i els feren morir enmig de terribles mals. Tenim, doncs, una dada curiosa: les mosques van sortir de dins del sepulcre del sant que estava instal·lat a la muralla i no a l’església de Sant Fèlix! Sembla, doncs, que els gironins van treure el sepulcre per portar-lo a la muralla i allà invocar l’ajut.

Bernat Boades, en el "Llibre de fets d'armes de Catalunya" (entre els anys 1672 i 1675) dona una altra dada:

"Els francesos profanaren el sepulcre de Sant Narcís, i del nas del sant surten mosques blaves, blanques, verdes, vermelles i negres. Són més grosses que una gla i són verinoses". Aquí, en Bernat Boades deixa clar que surten del cos del sant en la segona "aparició" de les mosques, aquest cop l'any 1653.

Però... la tradició popular i el que sempre s’ha dit, és que, malgrat que en Bernat Desclot no hagués parlat mai que les mosques sortissin del cos del sant, sempre queda en la memòria dels gironins que així va ser, i que el 1285, quan els francesos van profanar l’església de Sant Fèlix, Sant Narcís va ajudar als gironins enviant des del seu cos una gran quantitat de mosques grosses i gruixudes i de tots colors que van picar els soldats i cavalls, que una bona colla d’ells van morir, i que l’exèrcit va haver de "tocar el dos".

Aquí pots veure un quadre anònim del segle XVII que reviu l'aparició de les mosques i que es pot apreciar a l'interior de l'església de Sant Fèlix.

I aquí ve la pregunta: veritat o llegenda? En què s’hauria basat en Bernat Desclot per escriure aquest text? Doncs una solució ben vàlida seria que s’hauria pogut ambientar amb la coneguda narració de "Les 10 plagues d’Egipte" que surt en el Llibre de l’Èxode (7, 8-11,10); tot i que allà no hi apareix la paraula "mosca" però si la de "tàvec" i les de llagostes i mosquits. De totes maneres, és interessant un reportatge que va escriure la filòloga i doctora en Filologia Catalana Anna Cortadellas i Vallès a "Revista de Girona" els mesos de setembre-octubre de 1998, on compara el text de Bernat Desclot amb una altra llegenda oriental.

Per Anna Cortadellas, el text de les mosques de Sant Narcís estaria en consonància amb una obra de Cassiodor del segle V que descriu el setge que va patir la ciutat de Nisibis. En primer lloc, t’haig de dir que aquest "tal" Cassiodor era un polític i escriptor que va néixer a Calàbria el 490 i que Nisibis (avui Nusaybin) és una ciutat situada a l’antiga Mesopotàmia, a Turquia, molt a prop de Síria. Aquesta població va ser assetjada per Sapor II, rei de Pèrsia, tres vegades, des del 338 fins el 350, i finalment conquerida el 363. La història de Cassiodor se situa en un dels setges frustrats i explica que després de molts mesos de lluita, el bisbe de Nisibis, de nom Jaume, preocupat per l’estat de patiment dels fidels va demanar a Sant Efrem que maleís els perses.Tot seguit, pujà a la muralla per invocar l’ajut i demanà que per intercessió de Sant Efrem, el Senyor enviés mosques i mosquits contra els assetjants. Al cap de poc, un núvol de mosques i mosquits va caure sobre l’exèrcit persa, introduint-se a les trompes i orelles dels elefants així com en els nassos dels cavalls. Aquest és un fragment del text de Cassiodor:

"Commogut, doncs, el venerable home pujà a la torre i quan veié l’exèrcit de mils de milers d’homes, no demanà altra cosa per a ells sinó mosquits i tàvecs, perquè coneguessin el poder de Déu manifestat pels animals més petits. En efecte, la seva oració fou succeïda per núvols de mosquits i tàvecs, els quals tot seguit ompliren les trompes dels elefants i les orelles i els nassos dels cavalls i de les altres bèsties de càrrega. La força de les armes era inútil contra aquells petits animals, i els elefants i els cavalls feren caure a terra els seus genets i conductors i, provocant la confusió i el trencament de les esquadres, deixaren l’exèrcit, fugint amb gran ímpetu".

Sembla clar doncs, que en Bernat Desclot s’hauria pogut ambientar també en aquest text, per escriure la història de les Mosques. Però ... no hi ha una petita veritat en tot això de les mosques de Sant Narcís? Doncs... ara et faré pensar. Si només es tracta d’una llegenda oriental ambientada i traslladada a Girona, ¿per què en un altre setge que va patir la ciutat l’any 1653 uns oficials francesos van jurar davant el notari reial de Sant Feliu de Guíxols que un eixam de mosques van espantar els cavalls i els feren morir enmig de terribles mals?

Si t'interessa conèixer els santuaris marians del bisbat de Girona, clica damunt d'aquest banner !