tornar a un passeig per la ciutat de Girona

Algunes de les dades històriques que tot seguit t'assenyalo, estan basades en el llibre "Girona, guia del visitant" que ha publicat l'Ajuntament de Girona i que ha estat editat per "Àmbits Serveis Editorials S.A" l'any 2000.

Per la seva estratègica posició, en la mateixa Via Augusta, els romans hi van establir una fortificació anomenada Gerunda cap els anys 75 i 76 després de Crist. El cristianisme es va introduir a la ciutat romana durant el segle III i després de la caiguda de l'Imperi romà (l'any 476), Girona va dependre dels monarques visigots fins el 711, any que fou sotmesa als àrabs. L'any 785, els gironins es van lliurar a Carlemany, el qual va crear el comptat de Girona, nucli inicial de la Marca Hispànica. El 878, el comte Guifré I va unificar els comptats de Barcelona i de Girona.

L'any 890 es va consolidar la jueria de Girona amb prop de vint famílies hebrees instal·lades prop de la Catedral. Girona era seu episcopal i capital del bisbat des del segle V. Els jueus hi van viure fins que van ser expulsats de la península l'any 1492. El 1348, la ciutat va sofrir els efectes de la pesta negra que va causar més d'un miler de morts. Durant el segle XV, amb 8.000 habitants, era una de les principals ciutats de Catalunya, només superada per Barcelona i Perpinyà. 

Durant el segle XVI, tot i no poder defugir de pestes i inundacions, va viure una etapa de prosperitat. Un segle més tard, però, va ser de depressió, causada sobretot per la guerra dels Segadors. Les contínues guerres d'Espanya amb França van fer de Girona l'objecte de nombrosos setges, com els de 1684 i 1694, que va posar la ciutat en poder del rei francès durant quatre anys. El 1705, en produir-se l'alçament a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria, la ciutat se li lliurà pacíficament. El 1711, Girona va ser assetjada i presa per les tropes borbòniques de Felip V. A partir de 1789, va restar immergida en les conteses entre la monarquia hispànica i la república francesa i durant la guerra entre els francesos del 1793, el territori gironí esdevingué un autèntic camp de batalla.

Durant la guerra contra les tropes de Napoleó, va sofrir els setges de 1808 i 1809 que la van fer famosa sota el nom de "Girona Immortal". No és estrany que amb tant de setges, es busqués el nom de "Los Sitios" per un diari local que es publicà durant el segle XX. Els francesos van ocupar la ciutat des del 1809 fins el 1814 i va baixar la població fins a 4.500 persones.

L'any 1833, Girona va ser declarada capital de província i va començar a recuperar habitants gràcies a la revolució industrial. A principis del segle XX, amb 15.000 habitants, va viure un esclat de renovació literària i artística que la va convertir en el segon nucli cultural de Catalunya. A partir de 1936 va patir els estralls de la Guerra civil i després els aiguats dels anys 1940 i 1943. A partir de 1950, amb 32.000 habitants va iniciar una recuperació econòmica, en coincidència amb l'arribada de grans masses d'immigrants del sud d'Espanya.

Girona destaca actualment pel seu comerç que la converteix en la ciutat d'Espanya amb més botigues per nombre d'habitants. És un centre de fires i mercats gràcies a les diferents exposicions que s'hi realitzen i cada cop més es converteix en una ciutat turística gràcies als nombrosos estiuejants que passen les seves vacances a la Costa Brava i/o als Pirineus. Actualment compta amb més de 70.000 habitants, uns 100.000 s'hi hi afegim els pobles del voltant com són Salt i Sarrià. Des de l'any 1993 disposa de la Universitat de Girona, fet que ha motivat l'arribada de molts estudiants de fora de Girona a residir a la ciutat i a fer d'ella un lloc d'estudi, però també de "farra", sobretot els dijous a la nit.

Si t'interessa conèixer els santuaris marians del bisbat de Girona, clica damunt d'aquest banner !

tornar a un passeig per la ciutat de Girona

© La Web de Sant Narcís és una producció d'Àngel Rodríguez Vilagran. Inaugurada el 28 d'octubre del 1999.