Qualsevol grup d’actors que representa una història té dret al respecte del públic i això, que sembla tan evident quan assistim a veure una obra de teatre en un recinte tancat, no està tan clar quan aquest teatre es fa en el carrer. Hem de fer un esforç, doncs, per romandre en silenci durant tota la representació, també en els desplaçaments entre les distintes escenes, i no apropar-se massa als actors per a deixar-los l’espai que necessiten per a actuar.

Però, a més, la representació de la Passió i Mort de Jesucrist vol tenir, a Ondara, un caire que va més enllà de la vessant teatral. En essència sí que es tracta d’un teatre pel fet indubtable d’estar representar uns esdeveniments concrets que passaren fa uns anys i per la presència d’uns actors sobre l’escenari, d’unes vestimentes, d’uns decorats ... Però el fet d’estar fent aquesta representació la nit de Dijous Sant, la mateixa nit en que els cristians i cristianes commemoren que van passar aquests esdeveniments, vol donar-li a aquest acte una significació més profunda: els i les creients d’Ondara volen unir-se al sofriment del Senyor mitjançant la representació d’aquelles hores tan amargues que Ell va haver de passar.

Tots i totes hem d’assistir, doncs, amb una actitud de màxim respecte. Però, a més, els i les qui contemplen la representació des de la condició de creients han d’esforçar-se per comprendre que en aquests esdeveniments és on es troba gran part de la fonamentació de la nostra fe i acompanyar Jesús en cadascuna de les passes cap a la seva mort.