fotos\workheav\heavy

NIGHTOWNER

Introducció: (Nihil). Aquesta pàgina web és la segona versió de la pàgina inicialment dedicada al Heavy. Sorgeix principalment perquè la seva primera versió em sembla una especial frivolitat, sobretot desprès de que el mateix Heavy m` hagi proporcionat abundant material gràfic, filòsofic, bibliogràfic-personal. Així que em veig obligat a deixar d` ésser un idiota per començar a integrar tot això en un món informàtic adequat ja que ni el Heavy és només un Heavy ni jo sóc únicament un boig o un idiota. Em fascina totalment del que ve a continuació: - L` obsessió per la llibertat, i no pas una llibertat estúpidament filosòfica, manipulada per innombrables motlles o estratègies racionals, sinó una llibertat purament instintiva que no s` acaba d` adaptar a res. Em té absolutament encisat precisament aquest enriquiment profund de tot a força d` idees centrals que no tenen res a veure amb l` intel.lecte, amb la petulància, amb la buidor només aparent de les imatges. Cada vegada em plantejo més el fet d` actuar, sense ni tant sols pensar res, esclavitzar a força de llibertat, rebentar a força d` inquietuts... tot plegat... res. Sóc del tot culpable en pensar anteriorment que el Heavy era el prototipus bàsic i meravellós del "Nihil novum sub-solem" perfecte o l` Andy Warhol post-vuitanta "si quieren saber quien soy yo miren en la superficie de mis pinturas y mis películas, debajo no hay nada.". Així que una vegada més m` he equivocat del tot, millor o pitjor... que es faci la gràcia dels nostres Déus. El marcat caràcter individualista, cordial, diferent, atractiu dels dibuixos i texts que segueixen aquesta introducció, han fet despertar ben aviat les meves inquietuds i he deixat de rellegir en els papers per continuar llegint en el meu cervell o en algún lloc remot... "Je suis une Autre" que cridava Rimbaud. Immediatament he redescobert velles passions. Com la de replantejar la gerarquia dels conceptes... en la vida humana. Mr. Heavy... desde la meva lectura... opta per una postura optimista i arriba a la conclusió que el món resta obert, i que l` individu es pot realitzar del tot. Mr. Nihil desde una postura també optimista obsessiva i vidriolítica arriba a la conclusió que el món s` ensorra a poc a poc, precisament perquè la llibertat pren en els nostres coetanis... un fluxe continu i permanent d` estupidesa, de ofuscació mental... de petitesa d` esperit... un esperit que ja no sorgeix mai d` enlloc... a força de submissió cultual. La llibertat no pot ser una mena de gelatina llefiscosa com la vaselina que algú empra per les seves relacions sexuals sinó que hi ha d` haver sang produïda per un fragadís etern, per una lluita total, absoluta i mortal... Si bé la postura es inquietant, si bé tot es terrible, quan els homes moren a milers, quan la dessolació és omnipresent es quan sorgeix l` art, la verdadera vida... i els dibuixos que segueixen a continuació. Així que el paradís seria la nostra perdició, la nostra social democràcia execrable, visca el feixisme, el neohitlerisme, visca l` estètica de l` esclavitud.... Que podríem fer en un món celestial?... que podríem fer d` un món on no existís l` assassinat, la mort, la desesperació, el crim, les malalties, les perversions "incloses les sexuals"?????... Que faríem d` un món bell, harmoniós on tot es de color blau cel i on la música de Wagner no hi té lloc????... Que faríem d` un món sense sadisme, sense masoquisme, sense diables, fracassats, alcohòlics, drogadictes, prostitutes, sidosos, negres, anormals, pederastes i pedòfils...??????? Així que finalitzo pensant que els culturistes que veiem a continuació han de portar sempre les espases untades de sang i rebentar cranis amb els seus peus i practicar el sexe en els boscos i en els pantans, on la dessolació de la guerra és omnipresent. Així que mirem.nos en la natura, en Apoloni que en realitat es Apolodor, siem lliures i redimim-nos a ells com a animals-Déus.

HEAVY TEXTUAL WORDS: Escrit dedicat a tot aquell que algún cop s` ha sentit lliure i ha provat de ser-ho sense importar-li la resta de la societat, perquè senzillament, en aquell moment era, o almenys ho crèia, que era superior a ella. En tant que hi hagi algú que cregui en una idea, la idea viu. José Ortega y Gasset.

Pròleg: (al Nightowner`s). Aquest no és un llibre per a tots i per a ningú com sí ho era i és l` Així parlà Zaratrusta del gran Nietzsche, perquè, tot i que no és tancat a ningú, pocs seran els que hi accediran per interès, així el "tots" queda restringit, encara que el ningú no serà tal, perquè com a mínim serà per a mi mateix. No tractaré de lògica, de la raó, de la intuició, dels sentiments, de les passions, de la religió ni de rès en concret, sinó de tot barrejat, de la vida, unió de tot això, potser no a parts iguals ni amb una visió totalment objectiva ni plenament subjectiva, però sí des d` un punt de vista i de partença bàsicament personal acompanyat per influències de lectures i de personatges, i tot això enmarcat en un context místico-mitològic sorgida entre una barreja de la mitología escandinàvica i de la filosofia-mística taoísta; potser ja som al punt on els no ambientats dins del món filosòfic ja s` han perdut o han deixat de llegir, i és que és molt difícil seguir-me a mí, per això he confiat en la intuició i he creat gran part d` aquest llibre, si com a tal es pot considerar, en forma d` aforismes, d` ensenyances més o menys curtes que deixin entreveure el que vull dir deixant un espai lliure per a que cadascú l` ompli amb el que ell sap, pensa o sent. A part dels aforismes, s` observarà que les frases tenen tendència a ser llargues, pesades i inintel.ligibles (no em pensava que la filosofia m` hagués afectat tant com per escriure paraules d` aquest tipus sense pressió de cap professor o avaluació), i és que això no és un escrit per a gent normal, per a gent adaptada totalment a la forma de viure i de pensar occidentalista, racional, però tampoc intento ser radical a la banda oposada, com va dir un tal Johnson: "Es pot prendre per a companya a la Fantasia, però cal tenir com a guia a la Raó", perquè és possible que es perdi entre aquestes línies o les que segueixen, com ha fet la majoria dels que han llegit algún dels meus escrits llargs siguin de la naturalesa que siguin, si no es perden és perquè no ho intenten comprendre, perquè per a mí és això el que els perd, que volen racionalitzar frase per frase, paraula per paraula, i comprendre part per part i a l` estil cartesià, unir totes les partsen què han dividit allò aprehès i fer una comprensió global composta de petites parts, i això precisament és el que no podran fer amb mí, si volen una comprensió de l` escrit hauran de deixar volar la ment, no tan sols la imaginació, sinó el conjunt de l` enteniment a través de la intuïció per a aprenhendre una concepció global i unitària de l` expressat, ja que hi vaig donant voltes sobre un o més eixos amb el que per captar el dit, el lector s`ha de sotmetre als meus paradigmes lògics concrets tal i com succeeix amb la majoria d` autors, sinó que des de diferents punts de vista es pot arribar a un resultat semblant, doncs no crec que ningú que llegeixi això pugui dir que no té rès a veure amb el personatge que descriuré a continuació, ni que mai ha somiat en posseïr alguna de les seves qualitats, cosa que fa que sigui una visió sempre subjectiva i mai igual del que al nostre costat i al mateix ritme, es llegeix això mateix. El personatge que he citat abans és un ésser superior als demés, en el que respecta al nivell psicològic, però aquest cop no es tracta ni d`un bruixot, ni d` un sacerdot, ni d` un sant, ni d` un home que fa cas al destí que li ha fixat déu, ni del que s` hi rebela, ni del Superhome i encara menys de l` Únic, sinó, senzilla i complexament alhora, del meu Nightowner, no un ésser de raó o de poder sobre els altres, sinó aquell ésser perdut que varen creure retrobar els romàntics i que la societat posterior va desmitificar i oblidar, aquell ésser ple de sentiments i poderós respecte a sí mateix, però que alhora saps que hi ha una raó que el guiarà per a no perdre`s dins del món dels sentiments. A més d` aquesta descripció els aforismes venen a donar una direcció ideal per a la vida segons la meva opinió totalment subjectiva, els temes, però, estan molt interrelacionats entre sí i serà molt difícil de destriar.los en capítols diferents seguint aquests temes, però més o menys intentaré establir un cert ordre anant d` una cosa a la següent sense barrejar idees i/o conceptes. Hail a qui hagi arribat fins aquí perquè o no ha entès de què va tot això i segueix a veure si ho aconsegueix, o li interessa de veritat el tema, així, aclamo a tot aquell que llegeixi això i que pretengui seguir, perquè com va dir Benito Pérez Galdós: "espanta pensar que potser les admiracions més sinceres que tenim són les de les persones que no ens han comprès", i desitjo que el lector es summergeixi dins la meva mística i mitologia per a poder intuir d` una forma més enriquidora interiorment el que vull intentar exposar, per això crec que el primer que he de fer després d` aquesta petita introducció és fer una exposició dels meus simbols i mites... QÜESTIONS VITALS 2. Si la vida t` oprimeix, sembla tancar-se al teu voltant asfixiant-te, considera en primer lloc si és la teva vida que ho fa o si és la dels demés. Si és la dels demés hauràs de decidir si ets prou fort per enfrontar-t` hi o si deixaràs que et prenguin la vida. Si és la teva, examina primer si realment és vida o si tan sols és una exitència. De ser així, existència, determina si l` has de fer durar més, però pel valor que té com a existència i el que ella representa en sí, no cal que t` esforcis massa, perquè seguirà el seu curs o s` acabarà, no importa gaire; si no, pots decidir-te a començar a viure, en aquest punt de la teva possible elecció, hauràs de crear els teus propis coneixements, pensaments i fites, pensa-t` ho abans de començar a viure la vida. En l` altre cas, si és vida, has de veure primer si has assolit els objectius en ella fixats o si, al contrari, encara et queda camí per recórrer. D` haver-los assolit, la teva vida ja ha estat tal, i, per tant, només queda allargar-la fins la mort o arribar a la mort de forma més ràpida, però també més costosa. Si no és així, si no has assolit els teus objectius has de determinar si són suficientment importants per a continuar la vida o si, al contrari, eren unes fites trivials per les que no val la pena seguir endavant. CAOS CAOS CAOS CAOS DARK ANSWERS FOR YOUR LIFE. MORE EMPTY THAT`S IMPOSSIBLE.

ELEMENTS.

PRESS INSIDE THE SEX.

QÜESTIONS VITALS. . SOON REAL CHAOS.

ALL CRITICS AND RESPONSABILITY BY NIHIL.