Historia

S'han trobat restos en el Valle del Sosa y en Olriols, que mostran los primitivos poblamenz. El segundo yacimiento esta encara en fase de investigació, tot y que s'han trobat cantidad de materials depositaz en el Museo Provincial y en la Casa Parroquial de Binéfar.

Sabem que cerca de Santisteba va ñaure moltas poblacions que van desapareixe o que van sé abandonadas per sus habitanz, moltos dels cuals sen van anar a viure al lluga. Aixó sería el caso de Olriols, Vinomás, Maimo, Rocafort, Pelegriñó, Alcaná, etc...

El nom del llugá vien del primitivo castell, dedicat al protomartir Sant Esteve (San Estephanus), avui en ruines, pues tan sólo se conserva un torreó.

Pres per els musulmans, al igual que el resto dels llugas literanos, Sancho Ramírez el va recuperá de forma esporadica en el an 1064 y se perdería probablement tres ans después. En el 1089 i reconquistat de nou pel mateix Sancho Ramírez y quedará incluit dintro de los límites del nombrat reino de Monzó. De nou se perderá per las continuas incursions musulmanas, intentant recuperarlo Pedro I, aunque sera su fillo Alfonso I el que en el an 1107 posará cerco a la població y tamé a Tamarit. Una nova razzia musulmana fará que se perda de nou pa sé definitivament reconquistada per Ramón Berenguer IV entre los ans 1143-1149.

Pasam al reinat de Pedro IV durant el cual Santisteba tornará a adquirí protagonismo al entablá esto rey negociacions en Doña María de Portugal, viuda de Don Fernando de Aragó, señora de Albarrací, pa llevar a cabo un tratat pel cual Santisteba y Tamarit serían entregadas a cambio del señorío de Albarrací. Pa llevar este su consentiment pa que Santisteba y Tamarit sigan cediz a Doña María a cambio de Albarrací. Tot aixó, se va llevar a cabo sin contar per res en las dos poblacions, perque el rey feba el que ell creia convenient pel reinat d'Aragó, sin consultar als afectaz.

Santisteba, sigue donant nom a la parroquia que se va edifica fora del castell, a la població y que va ser consagrada en el an 1450. En el an 1585 en las cortes de Monzó y Binefa la guardia del rey Felipe II se alojaba en la població, el que va supondre tot un acontecimiento en aquellas fechas. Contaba en aquellos momentos el lluga en 150 vecinos.

Va tindre que sufrir els horrors de la guerra de 1642 y la temible peste bubónica aparecida en el 1648, que va durá vuit ans reduciendo la població.

Imagen del antiguo castillo de San Esteban