Discografia: Història d'una obsessió

Un petit aclariment, potser necessari...

Aquesta pàgina la vaig posar en marxa l'any 1995. No n'he canviat res des d'aleshores, simplement l'he anat ampliant amb el temps, a mesura que anaven apareixent els nous discos de Kistch. No fa massa, un amic em va comentar que en aquesta pàgina parlava molt de mí i massa poc del grup. I així és, perquè aquesta era la meva intenció des d'un bon principi. No es tracta d'un excés de narcissisme per part meva. Kitsch és un grup que he viscut des del seu naixement. Els vaig descobrir amb el seu primer disc, el seu primer videoclip, durant la meva atormentada adol.lescència, i des d'aleshores sempre han estat allí. Com els amics de debó, poden estar absents durant un temps, passar a un segon pla, però sempre tornen quan els necessites. Amb la seva música, que se't clava a dintre del cor i del cervell. I el que trobareu en aquesta pàgina és la connexió de la meva vida amb un grup, Kitsch, que sempre han estat allí amb la seva música, en moments bons i dolents. Es tracta, ni més ni menys, d'explicar com he viscut jo els discos de Kitsch. Tots aquells que vulgueu més informació, podeu visitar la pàgina oficial del grup: http://www.kitschmusic.com

KITSCH I (1989)

Eren temps d'Institut. Un dia, un amic em va dir que havia vist per la tele un videoclip "d'un grup d'aquests extranys que t'agraden a tú", però amb la particularitat de què "cantaven en català". No se'n recordava gaire bé, però li semblava que es deien una cosa així com Esquitx. No vaig parar fins aconseguir veure aquest clip, "Oració", dels KITSCH. He de dir que em va impactar molt. L'estètica recordava bastant als clips del "Psychocandy", dels meus adorats The Jesus and Mary Chain, però tant el so com les lletres tenien una personalitat pròpia, captivadora. Aprofitant una excursió de l'institut a BCN, vaig patejar-me totes les tendes de discs del carrer Tallers. Enlloc sabien res del grup. Finalment el vaig trobar, al Corte Inglés, i a una secció on no havia de ser-hi (com? no sabeu quina? doncs Flamenc, és clar!). Va ser el meu disc preferit durant molt, molt de temps. Una de les seves cançons té la millor lletra que he escoltat mai: "El pallasso". És un dels clàssics de la meva col.lecció de música.

KITSCH II (1991)

	S'ha acabat l'institut, ara ens trobem a la Universitat, a Barcelona, segon any de carrera (que no vol dir segon curs). En un dels meus habituals recorreguts per les tendes de discs, dissabte al matí, em cau a les mans un disc molt colorit. "Eps, el nou de KITSCH!". Ja havia escoltat per la ràdio el single, "Vies d'extinció". No em captivava tant com les cançons del disc anterior, però així i tot trobo que donava cent patades a la majoria de discos d'aquell emergent i mal anomenat rock català. I gairebé sense haver tingut temps d'escoltar-lo bé, concert a Zeleste...

KITSCH III (directe, 1992)

	...que serviria per a la gravació d'aquest tercer disc, juntament amb un video. El meu primer concert a BCN, fulgurant, increible, passadíssim. I un video del concert on apareixo jo i alguns dels meus amics de la facultat en primer pla ("El vent dels déus" és on em veig millor, quan fan un zoom sobre el public). Un concert molt potent, potser la seva millor època, aprofitant l'empenta que tenien entre el públic els grups que cantaven en català. Els crítics els van acusar de no saber traduïr al directe el so tant particular dels seus dos discos... doncs bé, què voleu que us digui? A mí em sembla que la tria entre fer un concert tècnic o fer un concert "traller" és una opció del grup, i no ha de venir imposada per crítics de pa sucat amb oli.

KITSCH IV (1995)

Ja pensava jo que l'únic grup en català que m'agradava havia desaparegut, engolit per la decadència del moviment del rock català. I vet aquí que un dia, passejant per la secció de discos de l'Abacus al Campus Nord (al migdia, que ja no feia campanes!), veig un CD amb una portada d'allò més "kitsch". L'agafo, miro el nen petit que hi apareix, i el rètol: KITSCH IV. Arribo a casa, el poso, i salta la sorpresa. Què és això? un canvi d'estil? una evolució radical? Les lletres continuen sent boníssi- mes, però la música... molt "heavy", que no dur, per al meu gust. I ara tornen a ser tres. Llegeixo les lletres amb calma, i el torno a escoltar. Això no sembla un disc. Sembla una manera d'exorcitzar fantasmes, de treure fora mala llet i frustració acumulades en excés. Com una espècie de teràpia, vaja! Tot i això, jo també em trobava en hores baixes, per la qual cosa va ser un disc que vaig escoltar bastant. A les festes de la Mercé, després del merder de l'escenari que es va emportar l'aigua i el canvi al Palau d'Esports, vaig anar a veure els KITSCH en concert, a veure què passava. Erem allí deu persones i l'apuntador (perdó, el de la taula de so), i el grup es va dedicar a treure's del pap aquest disc senceret. Cap concesió a la vella època. Veure'ls tocar va reafirmar la meva opinió sobre el disc: treure la ràbia.

KITSCH 5 (1996)

Fira del Disc i jo que no trobo res del que he vingut a buscar (velles glòries dels 80, que de música dels 90 ja n'hi ha a totes les tendes). Quina frustració! Però no del tot: a una paradeta veig el nou disc de KITSCH, el cinquè , que ha sortit a la venda aquella setmana mateix. I ja es meu! I ja tornen a sonar als KITSCH que jo coneixia. Fins i tot, potser una mica més pop. Lletres tan bones com sempre, i un desig de veure'ls de nou en directe què, ara per ara, per un motiu o altre, encara no he pogut realitzar... Espero el proper disc!

1^er CURSET D'INICIACIÓ AL FRACÀS (1998)

	Ha passat molt de temps des del disc anterior. Molt de temps i moltes coses. Ja no sóc a la facultat, la carrera s'ha acabat, i amb ella la vida d'estudiant. Ara, com un treballador més, em toca currar. Però la feina que faig m'agrada, i em permet tenir més peles que quan estudiava, per anar de concerts i comprar discs (ai, perdó, ara són CDs). I és en una d'aquestes excursions de compra, mentre espero amb candeletes el concert de reunió de Bauhaus, que m'ha caigut a les mans aquest CD. I, mira quina casualitat, la setmana vinent és la Fira del Disc. Durant aquest temps he escoltat rumors molt vagues respecte a l'activitat dels KITSCH. Sé que han tocat a prop de Barcelona, però no he pogut anar a veure'ls. I m'he entretingut escoltant FANG. Que què hi tenen a veure aquí FANG? Doncs quasi res, mira, que també són de Banyoles, que també m'agrada molt el seu disc, i que després d'haver-me'l comprat em vaig assabentar que Lluís Costabella havia estat l'ajudant de producció. Un dels rumors que he escoltat després és que el Joan Pairó havia colaborat amb ells tocant el baix en algun concert. Bé, al final no era veritat....però el què sí que és veritat és que el Lluís Costabella toca amb ells en directe alguna vegada. I ara, llegint els crèdits d'aquest disc, veig que la Mariona Aupí i el Jaume Garcia, els dos membres de FANG, han col.laborat en algunes cançons, cantant o tocant. No, si és el mateix que passa quan vaig a algun concert: sempre sóm els mateixos. Parlem d'aquest disc que, al cap i a la fi, és del que es tracta. Mirant les lletres, veig que la cosa continúa si fa no fa, boníssimes, molt tristes i fosques, potser una mica més abstractes. Ah, i resulta que en aquest disc hi ha moltes cançons instrumentals. La música? Doncs és molt pop. No em malinterpreteu, no "pop" en el sentit d'alegre, sino que no és tant dura com en discs anteriors, ni tant ràpida. Pop melangiós, tranquil, ple de tristor, sense ràbia. Realment, no sé amb qui comparar-ho. Potser The Church, o The Bolshoi, no per sonoritat, sino pel sentiment que em transmeten les cançons. No és ben bé això, però no sé com definir-ho millor... Em reservaré aquest CD per beure'm un cafè tranquilament, tot mirant per la finestra com el plor dels núvols humiteja l'asfalt...
	I com que de moment sembla que KITSCH no treuen res més, potser hauré de comentar que FANG han tret ja el seu segon disc. Tant bo com l'anterior o més, si això és possible. El CD inclou 3 videoclips: un de l'anterior disc, un d'aquest i un altre en directe al Mercat de Música Viva de Vic, on es pot veure al Lluís tocant amb ells. També va tocar amb ells a les Festes de la Mercè a Barcelona. I, finalment, no va tocar amb ells quan van fer de teloners de The Creatures. Espero un altre disc de KITSCH...

KITSCH 2001

El "1er curset d'iniciació al fracàs" semblava ser el 1er i també el darrer... quant de temps sense notícies, esperant, dessitjant, pregant per un nou disc de Kitsch! Però semblava que les meves pregàries no eren escoltades, el meu déu fosc personal romania en silenci. Fins que un dia (oh sorpresa!) m'arriba un mail de Kitsch. Han vist la meva pàgina, aquesta que esteu llegint ara mateix, i els ha agradat molt. Han ressucitat (de fet, mai havien mort del tot), tenen un nou component, Lluís Costa, i també un grapat de cançons noves, i em demanen consell per posar en marxa la seva pròpia pàgina web. La seva pàgina, senzilla però eficient i molt ben feta, la podeu trobar a http://www.kitschmusic.com; us recomano que la visiteu. Ah, i no em tireu floretes a mi, perquè apart de les suggerències inicials, no hi he tingut res a veure. Molt amablement, em van enviar dos CDs amb maquetes: "Kitsch 2001", amb 5 cançons (3 d'elles inèdites); i "Les mosques", amb 19 cançons de tota la seva carrera, algunes d'elles mai publicades. Les cançons de "Kitsch 2001" les podeu descarregar en format MP3 de la seva web. He de dir que les cançons, especialment les conegudes dels albums oficials, sonen molt més fosques, i algunes d'elles són una versió totalment diferent. I els concerts? Ai, els concerts! Sembla que un mal fat em persegueix. Perquè, a veure, quant de temps feia que no tenia oportunitat d'anar a un concert de Kitsch? posem 6 anys? Doncs quina casualitat, el mateix dia que toquen a Barcelona estic convidat a una boda a Begues, i no es celebra al matí, sino a la tarde. La boda és d'una amiga meva de la universitat, i no me la puc perdre; primer, per no quedar malament amb ella que m'hi ha convidat, i després perquè la vull veure a l'església vestida de blanc, a ella que sempre deia que no es casaria mai. Per una vegada, la solució va venir d'un altre compromís. Uns amics del poble, tan bon punt es van assabentar que Kitsch continuaven vius, em van fer prometre que si tocaven a Barcelona es podrien quedar a dormir al meu pis. I si havien de venir a dormir, jo tampoc em podia quedar fins al final de la boda. Això estava pactat des de molt abans de la boda. Solució? Molt fàcil! Vaig anar a l'església i al sortir, abans de què comencés el convit, un amic em va apropar a l'estació de tren més propera. Així vaig poder estar als dos llocs! Però parlem del concert. En primer lloc, els teloners: Casual, un grup de rock gòtic (entenent-ho més com a rock que com a gòtic) que canta en català, i que són realment bons. Us recomano la seva maqueta "Fora", amb una versió impressionant de Christian Death. En segon lloc, Kitsch. Dos guitarres i un baix, un grapat de cançons per la nostàlgia, i un grapat de cançons per l'esperança: les que formaran part del nou disc (Oceà, single claríssim, Glaucoma, Instrospecció, són algunes de les que més em van impactar). Mentre era en aquest concert, mirava al públic. La mitja d'edat era bastant alta. Quants de tots aquests devien ser-hi al 92 a Zeleste? Dels amics de la universitat amb qui vaig anar aquell dia, que surten al video amb mí, no hi havia ningú, d'alguns d'ells fins i tot n'he perdut la pista... Vaig aprofitar per comprar els dos CDs amb les maquetes, "Les Mosques" i "Capsa de trons", i vaig tenir una conversa molt interessant amb en Joan Pairó. No puc esperar a què surti a la venda el nou disc...

KITSCH 7 (2002)

...que tot just m'acaba de caure a les mans. Va aparéixer a la secció de tenda de la página oficial de Kitsch, i tan bon punt ho vaig veure, em va faltar temps per agafar l'ordinador i enviar-los un mail demanant el CD. Tanta era la meva impaciència... que em vaig oblidar de posar la meva adreça! Sort que el Joan encara la tenia d'un missatge anterior. Tots els dies mirava la bústia, esperant trobar l'avís de correus per anar a recollir el paquet contra reembors (es diu així en català? no n'estic segur), fins que dissabte al matí em trobo un sobre amb el CD i una nota del Joan. "Sorpresa!" diu la nota. I tant que és una sorpresa, i molt agradable. Gràcies, Joan! Pujo corrents al pis i poso el CD a l'equip de música. Per on començo? Potser per la portada: una portada molt "kitsch", tal i com era d'esperar. Hi són les lletres, i també una foto del grup, que amb la recent incorporació del bateria Àngel Abad torna a tenir quatre components. Llegeixo les lletres i veig que, com sempre, continuen sent molt bones. Començo a escoltar el CD mentre escric aquestes ratlles, quina banda sonora més ideal! Kitsch continuen endavant dins el seu propi estil, la música és fantàstica, la veu del Lluís sona millor que mai. Ja tinc cançó preferida d'aquest CD: "Oceà". La seva lletra és molt personal per a mí, em porta records d'un dels moments més foscos de la meva vida, d'aquells que no vols recordar però no pots deixar en l'oblit, perquè formen part de tú, del que ets i has estat. I si hi hagués DJs amb criteri, aquesta cançó hauria de sonar molt, moltíssim, és un single molt clar... llàstima que aquesta és una espècie de DJ en "vies d'extenció" (perdó per l'acudit)! Al disc hi ha també altres cançons que t'entren molt ràpid, i d'altres que necessiten ser escoltades unes quantes vegades si vols treure'n tot el suc. No us diré quines: escolteu-lo i feu vosaltres mateixos la vostra personal tria. I mireu el clip de la cançó "Oceà", inclós dins el CD, i escolteu "Le mal", amb un poema de Rimbaud com a lletra, i en fi, feu d'aquest disc una experiència personal. Un petit incís personal. Unes ratlles més amunt, al concert de Sidecar, em preguntava pels meus amics del concert de Zeleste. Doncs bé, aquest cap de setmana al Primavera Sound, al concert d'Echo & the Bunnymen, m'he trobat amb dos d'ells. Tots dos fa més d'un any que són casats i, com ja suposava, no tenien ni idea de què Kitsch continuaven vius i havien tret aquest disc. A veure si la meva informació els serveix per tornar al bon camí... Fins aviat, que ara tinc esperances de què hi haurà coses per afegir a aquesta pàgina en un temps molt curt!

KITSCH 2003

Ja deia al principi d'aquesta pàgina que la música de Kitsch sempre m'acompanyava, en els moments bons i en els dolents. Doncs bé, després de més de 2 anys en via morta, he començat a sortir amb una noia, una noia meravellosa que vaig conéixer ja fa 8 anys al primer Festival de Benicàssim. Fins ara només haviem estat amics, però es veu que el destí volia que hi hagués alguna cosa més, i aquest moment ha arribat. Un petó, Sandra! I dues setmanes després d'aquest important moment, un concert de Kitsch al KGB, amb els Casual, que presenten el seu primer disc "Figura 11". Un concert fantàstic, no sé si va ser només per la música o per la companyia de la noia que estimo. Suposo que totes dues coses hi van tenir a veure. En aquest concert Kitsch tornaven a portar bateria, una altra vegada 4 damunt l'escenari, i això es va notar en el so. Les cançons de sempre, les cançons del "Kitsch 7" i un parell de cançons d'avançament de lo que serà el nou disc, van sonar molt bé, tot i què la sala no hi va ajudar gaire. De les cançons noves, n'hi ha una que em va impactar bastant per la seva lletra: "El col.leccionista". Espero ja el nou disc... Al novembre, rebo un email dels Casual anunciant un concert de CASUAL i KITSCH a la sala Cibeles de Barcelona, el dijous dia 27. Així apareix també a la seva web. Peró a la web de Kitsch no hi diu res. Total, que els envio un email per confirmar-ho. Ja ha sortir el nou disc, "Kitsch 8", a la secció de tenda de la web. Si hi ha concert i porten paradeta de CDs, m'estalviaria les despeses de tramesa, i tal com va Correus segur que el tindré abans si m'espero a comprar-lo al concert. Rebo la resposta del Joan dient-me que no, que al final no hi haurà concert. Llàstima, amb les ganes que en tenia!

KITSCH 8 (2003)

Res, que al final he hagut de comprar el CD a la web de Kitsch (i, aprofitant l'ocasió, també una camiseta) i pagar un bon grapat de dinerets als de Correus. A més, al meu barri el servei és tant desastrós... El disc comença, impresionant, amb "Aurora", "Desdeny" i "Desori", tres cançons boníssimes en la millor tradició de Kitsch. "Sol al desert", amb sons àrabs, que em recorda "A Gobi" del "1er curset d'iniciació al fracàs". Els Doors mai han estat sant de la meva devoció, potser per això "Xoc psicòtic" és la cançó que em deixa més fred. "Deliri", "Mans", són emocionants. I "El col.leccionista", que tant em va agradar en directe. 11 de març de 2004. Bogeria a Madrid, atemptats amb bombes als trens de rodalies, 200 morts i més de 1400 ferits. Tots ens afegim al dol, Kitsch inclosos, cancel.lant el concert de Lleida per aquell mateix dia. Una setmana després, concert de Kitsch a la Sala Apolo amb, com ja comença a ser costum, Casual. Aquest és un concert molt especial per mí. Fa gairebé un any del concert anterior... i un any i dos dies des que vaig començar a sortir amb la meva noia. Felicitats, Sandra! Llàstima que, per raons de feina, ella no va poder ser-hi, al concert.

La web de Kitsch es va actualitzant sovint, cosa que no puc dir d'aquesta, la meva pàgina. Peró finalment he tret temps d'on he pogut, he solucionat els meus problemes amb Telefonica (segons el seu nou logo, ara s'escriu sense accent) i he pujat tots els canvis que tenia pendents. I perquè ara, us preguntareu. Bé, és que aquest cap de setmana he anat a un concert de Kitsch, a la sala Sidecar. No ha estat un concert qualsevol: Kitsch celebren 20 anys d'existència. Molts pocs grups poden presumir d'haver sobreviscut tants anys, mantenint-se fidels a un estil propi i al mateix temps continuar emocionant-nos en cada nou disc. Dissabte em vaig tornar a sentir com si tingués 19 anys, emocionant-me igual que al concert de Zeleste del 92, la primera vegada que us vaig veure en directe. I parlant del concert de Zeleste, Kitsch acaben de treure dos DVDs en directe: un de 2004, i l'altre el concert del 92! He aprofitat per comprar-los allí mateix, que la meva cinta VHS ja està molt feta pols, i poder disfrutar de nou d'aquest concert i també del més recent. Quan un grup sona tant bé en directe, sembla que no passin els anys!

Per celebrar com cal els 20 anys d'existència, Kitsch preparen un concert molt especial de 2 dies a Banyoles. La meva xicota i jo ens hem preparat un cap de setmana de turisme per Banyoles, culminat amb els concerts de Kitsch. Mon, el cantant dels Casual, a qui vaig trobar en un concert, em va comentar una mica lo que s'estava preparant (ell també hi participa). Malauradament, no ens va ser possible d'assistir-hi. A la meva xicota, la Sandra, la van haver d'operar d'uns quistes. L'operació va anar bé, però li van detectar problemes en un ronyó i no saben si es podrà recuperar. Dos dies després de sortir de l'hospital, el seu pare va morir d'un atac de cor. En aquestes circumstàncies, ni ella ni jo teniem ànims per anar de concert. Sembla que el concert va ser tot un èxit. Esperaré a que surti el DVD (que algú m'ha dit que es va grabar) per poder-lo disfrutar jo també. Serà quasi com si hagués estat allí... De moment, he comprat en CD el "Kitsch I" i "Kitsch II", que els tinc en vinil i estan també una mica gastats. A més, avui en dia quasi ja no es pot punxar vinil en cap local, i a mi m'agrada posar Kitsch quan punxo (la Sandra i jo fem de DJs aficionats i ocasionals: Ladyglass11 & Loverkraft).

Continuant amb la gira de celebració, Kitsch tocaran a La Pedrera a Barcelona. El concert és gratuït, tot i què has de trucar per telèfon per demanar l'entrada. No ho he fet encara. A la Sandra finalment li han de treure el ronyó, l'operació ha de ser ja, peró no sabem la data exacta, i depen de quan caigui no podré anar al concert. Al final, l'operació serà la setmana següent, però ja no queden entrades pel concert. Quina ràbia! Però de l'infern... ...al cel! El mateix Joan Pairó m'ha trucat a la feina, perquè hi ha una persona de la llista de convidats que no podrà anar al concert, i jo podria aprofitar la seva entrada. Em diu com ho he de fer, i em dóna el seu número de mòbil per si hi ha algun problema. Surto de la feina i marxo corrents cap a La Pedrera. Sembla que hi ha una mica de confusió amb la llista, truco al Joan i acaba sortint el mànager de Kitsch (un altre Joan), que ho soluciona tot molt amablement. Moltes gràcies! El concert és emocionant, fantàstic, i la sala sona molt bé. Faig un bon grapat de fotos per al record. La setmana següent, l'operació de la Sandra va tant bé com podia anar. Ara ja només queda que es recuperi i tornem a tenir una vida normal. Els envio les fotos del concert per email, encara que hi havia un parell de fotògrafs professionals a la sala, segur que els agradarà tenir-les. N'acaben penjant algunes a la seva web. Quina il.lusió! Encara que no tingui gaire a veure amb Kitsch, he de dir-ho: la Sandra i jo ens vam casar el 3 de juny. Va ser un casament civil, una cerimònia sencilla amb els convidats justos: la família més directa i els quatre amics més propers. Cap dels dos volia un "bodorrio", i al morir el seu pare uns mesos enrera tampoc voliem organitzar una gran festa. Vam anar de viatge al Japó, a tots dos ens agrada molt la cultura japonesa i el manga (també en dibuixem, però ella é molt més artista que jo). Ens feia molta ilusió! I això sí que està relacionat amb Kitsch. Per què? Doncs perquè mirant les fotos del viatge se'm va acudir la idea de posar una secció nova en aquesta pàgina: unes fotos que anomenaré "Kitsch Viatja". Quan les veieu, entendreu el perquè del nom. Hauré de buscar pels àlbums de fotos vells a veure si en trobo alguna més per escanejar-la, de l'època que no existien les càmares digitals (i és que ja tenim una edat). L'altre dia vaig entrar a la web de Kitsch, com faig gairebé cada setmana, cercant alguna notícia, i vaig veure que ja estava a la venda el DVD del concert de Banyoles, "Kitsch Electrokàustic". Em va faltar temps per demanar-lo! M'ha arribat aquest cap de setmana i encara no he pogut veure sencer el concert que no vaig poder anar. Sí que he vist els extres, i aquí m'he trobat una altra sorpresa: fotos de tota la gira Electrokàustic, incloent-hi algunes meves de La Pedrera! Quina alegria veure fotos que has fet tú al DVD d'un grup que t'estimes, que portes més de 15 anys escoltant (i que espero escoltar encara molts anys més)!

A la feina (2003)	Donosti (2003)
Carcassone (2004)	Penyíscola (2004)
Kyoto (2006)