PROPOSTA DE NORMATIVA
DE REGULACIÓ
DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES D’ALTA TENSIÓ
PROPOSTA DE NORMATIVA DE REGULACIÓ DE LES LÍNIES ELECTRIQUES D’ALTA TENSIÓ
Introducció
La creixent demanda energètica a Catalunya ha comportat un augment en la instal.lació de línies aèries de transport elèctric. A aquest augment hi ha contribuït el fet que la concentració del consum s’ha situat a la costa i, en canvi la producció es concentra al nordoest i al sud del país en punts molt concrets. També la diversitat històrica d’empreses elèctriques ha duplicat línies d’alta tensió per a un mateix recorregut. En qualsevol cas, és notori que el reglament de línies elèctriques d’alta tensió de 1968 necessita una revisió que tingui en compte aquests motius i els aspectes que tot seguit es refereixen.
La ubicació del traçat i les condicions tècniques d’instal.lació de la xarxa d’alta tensió en un país de territori petit, densament poblat com és el cas de Catalunya són aspectes a delimitar acuradament. Altrament és fàcil que els projectes de nou traçat generin conflictes socials i ambientals (línia de les Gavarres, d’Isona, Setmenat-Bescanó, Vall d’en Bas...) Aquests conflictes socials i ambientals tenen el seu origen en la manca d’una normativa que:
En els últims anys s’han recopilat dades que confirmen que una de les principals causes de mortalitat no natural per a moltes espècies d’aus és l’electrocució i la colisió amb els elements conductors de les línies elèctriques. Per algunes espècies protegides, aquest és un factor que dificulta o impedeix la recuperació de les seves poblacions, i fins i tot porta camí d’abocar-les a l’extinció. Per això sembla necessari que els compromisos adquirits a traves de diverses lleis catalanes, de protecció de les aus i els seus hàbitats, es vegin contemplats també en una llei que estableixi normes tècniques en instal.lacions d’alta tensió.
Tanmateix i degut a que existeixen estudis que confirmen la relació entre determinats processos patològics en les persones i els camps electromagnètics, diversos països europeus contemplen mesures de protecció del camp electromagnètic i estableixen franges de protecció mínimes que obliguen a adequar el traçat per evitar els habitatges i llocs de presència humana constant.
D’altra banda, els incendis provocats per la xarxa d’alta tensió es compten entre els més virulents, i tot i representar només un 7% dels casos, son els que més hectàrees de bosc han cremat. L’aclarida sistemàtica sota les línies afavoreix el creixement d’espècies herbàcies, que amb la sequera estival, es tornen altament piròfiles. S’imposa, doncs, una revisió d’aquestes mesures preventives.
Per últim, cal introduir criteris bàsics de tipus paisatgístic que posi ordre a l’actual proliferació de línies aèries travessant turons i carenes. El respecte a les línies de força del paisatge ha de ser una premisa, especialment en aquelles zones, on el paisatge és el motiu de la freqüentació turística.
Amb aquestes premises es considera oportú i necessari dictar normes de caràcter tècnic per a la instal.lació de línies d’alta tensió amb l’objectiu de protegir a les persones dels camps electromagnètics, protegir l’avifauna i minimitzar el risc d’incendis i l’impacte paisatgístic.
En la protecció de l’avifauna cal esmentar que la present normativa es faria tinguent en compte la directiva 91/244/CEE, de 6 de març de 1991, relativa a la conservació d’aus silvestres, la directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 (que complementa el reglament 3529/86 del 17 de novembre referent a la protecció de boscos contra incendis, disposicions 1689/87 i 1614/89) relativa a la conservació d’hàbitats naturals, per una part, com de la Llei 4/1989, de 24 de març, de conservació dels espais naturals, de la flora i fauna silvestre i, en desenvolupament dels articles 12 i 13 de la Llei 12/85, de 13 de juny, d’espais naturals.
PROPOSTA D’ARTICULAT
Article 1. Objecte
És objecte de la present llei establir normes de caràcter tècnic sobre les instal.lacions aèries d’alta tensió que discorrin pel territori de Catalunya, l’autorització de les quals correspongui a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb la classificació recollida en la normativa electrotècnica vigent per tal de reduir els riscos d’electrocució de les aus, el risc d’incendis, minimitzar l’impacte paisatgístic i evitar l’afecció electromagnètica sobre les persones.
Article 2. Instal.lacions sotmeses
Queden sotmeses a les normes establertes en la present llei les instal.lacions definides en l’article anterior i classificades en les següents categories:
a) Instal.lacions de nova construcció
b) Instal.lacions existents en les que per reparació, millora o conservació sigui requerit la tramitació d’un nou expedient.
c) Instal.lacions existents dins l’àmbit del Pla d’Espais d’Interés Natural.
d) Instal.lacions existents que, per les seves característiques tècniques i situació, puguin afectar a zones de reproducció, nidificació, hivernada, alimentació d’aus protegides, així com a les rutes migratòries.
e) Instal.lacions existents que discorrin per nuclis habitats o molt humanitzats.
f) Instal.lacions existents que discorrin per zones d’alt risc d’incendis.
g) Instal.lacions existents que discorrin per paratges d’especial protecció paisatgística.
Article 3. Prescripcions tècniques de protecció de les aus
Sense menystenir la vigent normativa tècnica i de seguretat d’aplicació a les instal.lacions elèctriques, aquelles incloses en les categories referides en el article 8 com d’aplicació de prescripcions de protecció de les aus, també hauran de complir les següents prescripcions tècniques:
a) A les instal.lacions elèctriques d’alta tensió que no es construeixin en cables trenats o que no tinguin creuetes aïllants o suports de material no conductor en qualsevol condició atmosfèrica, s´hi aplicaran les següents prescripcions destinades a evitar els accidents per electrocució:
a1) Les línies han de construir-se amb cadenes d’aïlladors en suspensió. Només en els casos en què tècnicament sigui necessari, podran utilitzar-se els d’amarratge.
a2) Queda prohibida la instal.lació d’elements de tensió (seccionadors, interruptors amb tall d’aire, ponts fluixos, ...), col.locats en posició horitzontal, per sobre de la capçalera del suport o de les creuetes o semicreuetes.
a3) S’intal.laran únicament suports a portell o bé del tipus canadenc. En aquest darrer cas, el capçal del suport haurà de sobrepassar un mínim de 20 centímetres al colze de la semicreueta superior. Als finals de línia situats dins d’aquest àmbit, així com a la resta de territori, també es podran instal.lar recolzaments en triangle.
a4) Les creuetes o semi-creuetes han d’estar dissenyades per evitar que les ocells s’aturin en aquestes. Igualment, en cas d’utilitzar-se suports de volta, aquests s’hauran de dissenyar de forma que les ocells no es puguin aturar sota el conductor central.
a5) Els armats han de complir les següents distàncies mínimes accessibles de seguretat entre conductors:
Entre conductor sense aïllar i zona de posada dels ocells: 0.75 metres a les àrees definides a l’article 2d i 0.50 metres a la resta del territori. S’exceptuen en ambdós casos els armats amb disseny a portell a dalt definits i els que amb un disseny diferent estiguin proveïts d’aïlladors en suspensió. En aquests casos, la distància mínima no podrà ser inferior als 0.30 metres.
Entre conductors sense aïllar: 1.5 metres.
b) En els suports fets de material no conductor en qualsevol condició atmosfèrica o amb creuetes-aïllants, i que tinguin l’armat amb disseny pla en capçalera, la distància mínima entre conductors no aïllats serà de 1.5 metres. Aquesta distància únicament podrà ser menor en els armats amb disseny de portell tipus canadenc.
c) Els suports tubulars amb finestres (obertures) d’accès, hauran d’estar dissenyats de forma que cap ocell pugui quedar atrapat al seu interior. Amb aquesta finalitat bé es posaran impediments per evitar que puguin caure per sota del nivell de la finestra situada a menor alçada, o bé es farà una finestra a la part baixa del suport, a una alçada no superior als 20 centímetres del seu fons.
d) Els suports amb transformadors, d’ancoratge, en angle, cap de línia, de derivació, hauran de tenir una distància mínima de seguretat entre la zona d’aturada i el conductor d’un metre. Aquests suports es dissenyaran de manera tal que no quedin elements de tensió sobre les creuetes ni sobre els suports. Per mantenir la distància de seguretat, es podran aïllar els suports amb elements eficaços que evitin l’electrocució.
e) S’instal.laran preferentment suports amb creuetes de volta o "tresbolillo" en línies aèries per a tensions nominals iguals o inferiors a 66 kv. Tanmateix les línies subterrànies i les aèries amb trenat aïllant, es consideren adequades des d’un punt de vista ambiental; per això, haurà de ser potenciada la seva utilització.
f) La instal.lació de salvaocells serà requerida:
fa) En línies de tensions superiors als 66 Kv s’instal.laran salvaocells de neoprè en tires col.locades cada 20 metres i senyalitzadors visuals en cables de terra aeris del mateix gruix que els conductors.
fb) En línies d’alta tensió no trenades que travessin rius, embassaments, aiguamolls, estanys i en general, zones humides les distàncies entre salvaocells seran de 5 metres. La senyalització no podrà ser inferior a l’amplada del domini públic hidràulic que travessi.
g) Els traçats de les línies d’alta tensió evitaran travessar per les zones humides, les rutes migratòries i les àrees de de reproducció, hivernada i alimentació d’espècies protegides. En les àrees on allò no sigui possible, el traçat precisarà de l’informe favorable de la Direcció General del Medi Natural, la qual establirà les mesures correctores necessàries per a què aquell que provoqui el menor impacte possible a la fauna.
Article 4. Prescripcions tècniques de protecció de les persones
Les instal.lacions elèctriques aèries incloses en les categories referides en l’article 8 sobre protecció de les persones hauran de complir, a més de la normativa tècnica vigent sobre seguretat, les següents prescripcions tècniques:
a) El recorregut de les línies mantindrà una distància de protecció amb qualsevol lloc on hi visquin i/o treballin persones (indústries, granges, cases,...) per evitar l’afectació electromagnètica, segons els següents paràmetres:
- Per a 33 Kv: 33 mts.
- Per a 66 Kv: 66 mts.
- Per a 110 Kv: 110 mts.
- Per a 400 Kv: 400 mts.
b) En les àrees on no sigui possible mqntenir la distància de protecció, l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya establirà les mesures correctores necessàries per a què es provoqui el menor impacte possible a les persones
Article 5. Prescripcions tècniques de reducció de l’impacte paisatgístic.
Les instal.lacions elèctriques aèries incloses en les categories referides en l’article 8 sobre reducció de l’impacte paisatgístic hauran de complir les següents prescripcions tècniques:
a) En zones muntanyoses o de relleu accidentat, estarà prohibida la instal.lació dels suports de les línies aèries que sobrepassin les línies de força del paisatge, des de qualsevol de les seves visuals posibles. Exceptuant els casos:
a1) en que la instal.lació hagi de creuar transversalment la línia de força del paisatge; en aquest cas ho farà sempre per la cota més baixa i resseguint la topografia del relleu.
a2) en els colls, degut a l’elevat risc de col.lisió per les aus, convindria soterrar la línia, sempre que sigui possible.
b) En general, el recorregut de les instal.lacions seguirà les cotes topogràfiques del relleu i s’adaptarà a la geomorfologia del terreny. Els traçats rectilinis unicament seran permesos en zones de pla.
c) Preferentment, i sempre que no afecti als casos descrits en els apartats anteriors, seguiran un recorregut paral.lel i a curta distància de les vies de comunicació existents, carreteres, ferrocarril, etc. per evitar obrir noves traces en el territori, respectant sempre les distàncies de seguretat.
d) Sempre que existeixin altres línies properes, es prioritzarà el desdoblament de les existents abans que la construcció d’una línia nova. Quan això no sigui posible per raons tècniques de pes, s’instal.larà la nova línia el més proper posible a l’existent, per aprofitar el mateix corredor, mantenint les distàncies de seguretat.
e) El disseny dels suports tindrà en compte la minimització de l’impacte paisatgístic com un dels factors determinants.
Article 6. Prescripcions tècniques de reducció del risc d’incendi.
Aquestes prescripcions s’inclouen al reglamento de líneas eléctricas aéreas de alta tensión. Però, a més, s’haurien d’incloure criteris per les estassades.
Les instal.lacions elèctriques aèries incloses en les categories referides en l’article 8 sobre la reducció del risc d’incendi hauran de complir les següents prescripcions tècniques:
a) Les estassades de manteniment sota les línies respectaran l’arbrat planifoli, i en especial el bosc de ribera, com a espècies retenidores de l’humitat. Les podes de manteniment s’efectuaran en alçada per respectar les distàncies de seguretat.
b) Les estassades de manteniment també distingiran entre l’estracte arbustiu de fulla estreta i el de fulla ample, conservant aquest últim, com a generador d’un sotabosc més ignífug que el que es genera amb l’estassada generalitzada.
c) La periodicitat de les estassades no s’establirà de manera fixe sinó en funció d’un estudi del medi físic i biòtic que tingui en compte, entre d’altres aspectes, el tipus d’espècies existent, el seu creixement, el règim de pluviometria, el tipus de sòl, l’erosió, l’impacte de l’estassada sobre les espècies ignífugues a conservar, el grau d’assolellament, etc.
d) En la construcció de noves instal.lacions aèries, s’afavorirà la creació d’un sotabosc humit mitjançant la restauració dels sòls afectats amb espècies adequades.
e) En zones forestals, els aïlladors, els dispositius de tall a l’aire, i en general tots aquells dispositius susceptibles de crear guspires quan entrin en acció hauran d’adaptar un sistema ignífug que eviti la propagació del foc en contacte amb la vegetació. Aquest aspecte serà especialment important en zones costaneres i de contaminació salina.
Article 7. Definicions
Als efectes previstos en la present Llei, s’entendrà per:
a) zones d’aturada: la part superior de la creueta on pot aturar-se una au de gran tamany, inclosos els aïlladors i exclosos els conductors.
b) salvaocells: dispositius de neopré formats per tires de 35 cm. fixades als conductors laterals per falques de plàstic, colocats cada 20 mts. amb l’objectiu de minimitzar el risc de colisió.
c) línies de força del paisatge: La linía visual que conforma la part superior de les carenes i turons des de qualsevol de les visuals possibles.
Article 8. Aplicació de les prescripcions tècniques segons les categories
Segons la classificació de les categories establertes en l’article 2 de la present Llei, les prescripcions tècniques d’aplicació seran les següents:
Article 9. Justificació tècnica de la línia
La necessitat de nova construcció de línies d’alta tensió o ampliació de potència de les existents s’haurà de justificar degudament en el projecte, mitjançant un estudi del increment de la demanda, de la insuficiència de l’oferta actual, de la imposibilitat de reducció de la demanda amb mesures d’estalvi i eficiència, de la impossibilitat de reforçar les línies existents, de la impossibilitat de cobrir les necessitats amb una producció local a partir de fonts renovables d’energia o de cogeneració a partir de fonts fòssils.
El Departament d’Indústria tindrà en compte per valorar el projecte aquests factors, prioritzant les alternatives d’estalvi, eficiència, gestió de la demanda i producció local a partir de fonts renovables i cogeneració per damunt de la construcció de noves línies.
No obstant l’aprovació definitiva haurà de sometre’s a tràmit d’informació pública de conformitat amb el que estableix la normativa vigent sobre l’exposició pública.
Article 10. Documentació a incloure en els projectes i avantprojectes.
En els projectes de les línies anomenades en l’article 2 (apartats a, b, c, d, e, f i g), el traçat de la línia se situarà sobre plànols topogràfics i ortofotomapes, ambdós a escala 1:25000, en els quals s’especificarà la situació de cada suport.
Per les línies a i b de l’article 2, prèviament a la presentació del projecte indicat en el punt anterior , es consultarà a la Direcció General d’Energia, la qual la trametrà a la Direcció General del Medi Natural el corredor o traçat més favorable entre les possibles alternatives existents. A aquests afectes, els corredors o traçats es presentaran sobre plànol topogràfic a escala 1:50000 o 1:25000.
En els casos en que la legislació vigent obligui a realitzar estudis d’imapcte ambiental, aquests hauran d’incloure la informació esmentada als dos punts anteriors.
Aquesta documentació queda inclosa a les Avaluacions d’Impacte Ambiental de la CEE.
Article11. Contingut del projecte
Els projectes de noves instal.lacions elèctriques afectats per la present llei, contemplaran, a més dels continguts expressats en els articles 9 i 10 i d’allò previst per la normativa vigent, la informació precisa sobre els següents conceptes:
Article 12. Promoció de solucions tècniques
El Departament d’Indústria i el Departament de Medi Ambient promouran conjuntament amb les companyies elèctriques els estudis i investigacions necessaries per a millorar el grau d’assoliment dels objectius de la present llei.
Article 13. Infraccions
L’incompliment del que disposa aquest Decret, se sancionarà d’acord amb el que estableix la normativa sectorial que regula les instal.lacions elèctriques, i pel que fa a les prescripcions tècniques de protecció de les aus per la Llei 3/1988 de 4 de març, de protecció dels animals, quan la infracció comporti la mort d’espècies protegides, i altres disposicions concordants.
Disposicions transitòries
Primera. Els projectes d’instal.lacions elèctriques a que es refereix la present llei que no estiguin aprovats dins la data de la seva entrada en vigor, quedaran sotmesos a la mateixa.
Segona. Les instal.lacions existents previstes en l’article 2d. disposaran d’un termini de tres anys per realitzar les adequacions tècniques pertinents en matèria de protecció de l’avifauna.
Tercera. Les instal.lacions existents previstes en l’article 2e. disposaran d’un termini d’un any per a ser classificades i projectada la seva sol.lució i de cinc anys per realitzar les adeqüacions tècniques pertinents en matèria de protecció electromagnètica.
Quarta. Les instal.lacions existents previstes en l’article 2f. disposaran d’un termini de un any per realitzar les estudis de vegetació pertinents i adeqüar els plans de manteniment per a minimitzar els riscos d’incendi.
Disposició addicional
El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme i el de Medi Ambient, promouran conjuntament amb les companyies elèctriques, els estudis i investigacions necessaris per tal de conèixer amb la major precisió possible, l’afectació del camp electromagnètic a les persones.
Disposició final
S’autoritza els consellers d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i d’Indústria, Comerç i Turisme, i Medi Ambient per dictar les disposicions que calguin pel desenvolupament d’aquesta normativa.