2- Vocabulari:
A continuació es presenten una sèrie de termes emprats generalment al camp de la informàtica:

 Adreça. Número hexadecimal que determina a l'ordinador la posició o la manera de cridar a un dispositiu concret.
 Algoritme. Conjunt d'instruccions senzilles que serveixen per a formar una més complexa.
 BIOS. Xip especialitzat per iniciar i controlar el comportament dels dispositius dels ordinadors.
 Caché. Memòria addicional inclosa a processadors i a discs durs, la qual serveix per accelerar els processos que es repeteixen. És una memòria molt més ràpida (i cara) que la RAM, i serveix perquè el processador gravi les últimes instruccions en aquesta memòria, i, si es demanen aquestes dades, les agafarà més ràpidament de com ho faria amb la memòria RAM.
Quan parlem de caché L2 ens referim a la caché situada a l'exterior del processador (a la placa base , i quan parlem de caché L1 és la integrada dintre del processador (sol ser més ràpida).
 Compilador. Utilitat de programació que serveix per convertir un programa escrit en un determinat llenguatge a un arxiu independent del programa (executable).
 Coprocessador matemàtic. Processador auxiliar de gran importància al 386, que fa més ràpids els càlculs matemàtics tan utilitzats en aplicacions gràfiques.
 Disc Dur. Unitat d'emmagatzematge composta per dos o més làmines circulars gruixudes. La distància entre el disc i el lector és de 10 a 25 milionèsimes de polzada, cosa que fa obligatori mantenir-lo tancat hermèticament. Té molta més velocitat i capacitat que un disc flexible.
 Disc Flexible o disquet. Discos de baixa capacitat, d'una o dues cares que poden ser de 3 1/2 o de 5 1/4 i que la seva capacitat varia segons la seva densitat. N'hi ha de fins i tot 100 Mb. Els zeros i uns es representen segons la orientació dels imants.
 Freqüència. Número de operacions que un processador és capaç de realitzar en un segon.
   GUI (Graphical User Interface). Molta gent ha sentit parlar de la GUI (Graphical User Interface) amb tot allò relacionat amb Windows. Però Microsoft, no és el pioner d'aquesta tecnologia.
Els primers a tenir la idea foren uns empleats de la multinacional Xerox cap als anys 50, els quals desenvoluparen un ordinador basat en aquesta tecnologia anomenat 'Alto'. Xerox el va considerar inviable.
Vint-i-nou anys després, Steve Jobs, va anar al centre de recerca de Xerox i va veure el futur dels ordinadors personals en la computadora 'Alto'.
Una gran part de la 'Interface estava basada en la idea de Xerox, però una altra gran part del sistema operatiu del Mac fou escrit abans de la visita de Jobs. Quan, com era lògic, Jobs va acusar a Bill Gates de robar la idea d'Apple i utilitzar-la a Windows 1.0, aquest li va dir que els primers en robar la idea fou Apple, i ells tenien el dret d'agafar-la. Encara que, s'ha de deixar ben clar, que qui va llançar la idea de 'click and drag', és a dir, utilitzar el ratolí per seleccionar, obrir i moure icones, fou Apple Computers. L'altre sistema només movia objectes.
Es pot arribar a la conclusió que els veritables inventors de la GUI foren Xerox, com el pioner, i Apple, com qui la va desenvolupar i millorar.
 Hacker. Programador informàtic que es dedica a manipular o llegir dades d'altres computadores sense permís. També se li diu a aquell programador que gaudeix descompilant el codi dels programes o sistemes operatius.
 Hipertext. Referències dintre de parts diferents d'un programa a document que portaran d'una forma no lineal cap a altres parts  de la informació o el programa.
 IDE. Port de connexió de discs durs i altres dispositius d'alt emmagatzematge. La seva velocitat és molt menor a l'SCSI. Les sigles volen dir: Integrated Device Electronics.
 Internet. Xarxa informàtica a nivell mundial que permet la transferència d'informació i programes per tot el món.
 Interpolació. Estratègia informàtica basada en la capacitat del cervell humà de fer conjunts, és a dir, quan troba una sèrie de punts molt propers els tendeix a ajuntar. Així es poden crear diverses tonalitats grises només ajuntant blanc i negre. En general, és un algoritme que serveix per afinar qualsevol tipus de material (so, imatge, ...)
 Jumpers. Ponts amb coberta de plàstic que uneixen dues parts d'un circuit i que poden ser canviats.
 Memòria RAM. Memòria basada en semiconductors que pot ser llegida i escrita pel microprocessador o d'altres dispositius hardware. És molt més ràpida que el disc dur o altres dispositius físics. Existeixen molts tipus: DIP (Dual-In-line Package), rectangles plans amb setze potes metàl·liques distribuïdes a cada costat; SIPP (Single Inline Pinned Package), més semblant als SIMM, però que van connectats per mitjà de pues; SIMM (Single Inline Memory Module), diversos xips soldats a una petita targeta d'expansió, però té un sistema més fàcil i segur amb contactes, FPM(Fast Page Mode Ram-486), Edo(Pentium-Extended Data Out); DIMM, mantenen el disseny dels SIMM, però augmenten la capacitat, el nombre de contactes i la velocitat, com l'actual Sinchronous Dynamic RAM (PII-III). Sorprenentment els DIMM actualment són més barats que els SIMM.
 Memòria controlable. Capacitat que té un processador amb la seva BIOS per acceptar un espai de capacitat al disc dur.
 Memòria virtual. Als sistemes operatius 'multitasking', memòria RAM 'falsa' gravada temporalment al disc dur per falta de memòria física (RAM). Als processadors, és la memòria que poden arribar (mai arriben) controlar en un cop de   rellotge (un Pentium 120 fa 120.000.000 cops de rellotge per segon).
 MIDI. Configuració Standard per a la connexió entre instruments musicals i l'ordinador per generar arxius digitals o per controlar el seu funcionament.
     Módem. Dispositiu perifèric informàtic que serveix per enviar o rebre informació a través d'un ordinador.
 Multitasking. Idea que sorgeix en l'època dels primers ordinadors (de gran consum energètic) per a poder aprofitar cada cicle del processador sencerament. El que fa és assignar un temps determinat per a cada procés de l'ordinador.
 Overclocking. Forçar un processador a més velocitat per la que estava prefabricat. Això es fa mitjançant uns 'Jumpers' inclosos a la placa base. La possibilitat de fer-lo és que els processadors normalment tenen un interval de seguretat molt gran que pot ser sobrepassat mínimament millorant el rendiment de l'ordinador (és una operació perillosa, ja que el processador podria cremar-se).
 Port. Lloc destinat a la connexió de perifèrics de qualsevol tipus.
 Port Sèrie - Paral·lel (Quina és la diferència?).  La transmissió sèrie es fa bit - a - bit, és a dir transmet la informació d'una manera esglaonada d'un tipus IOIOOIIOOIO, en canvi la transmissió en paral·lel, on les dades s'envien totes a la vegada, cadascuna per un cable diferent, seria d'un tipus I  O O I O I.
 SCSI. Dispositiu connectat en paral·lel amb velocitats de transferència força ràpides. A més, és capaç de controlar un major nombre de dispositiu o discs durs que altres sistemes com l'IDE. Les sigles són: Small Computer Systems Interface.
 Servidor. Proveïdor d'Internet per a una certa quantitat d'usuaris informàtics a través de la xarxa telefònica o d'altres sistemes com la fibra òptica.
 Targeta de vídeo. Placa normalment connectada a les ranures d'expansió PCI, VESA o AGP que serveix per a emetre senyals a un monitor a través de l'ordinador. Els més utilitzats foren, per ordre d'antiguitat: MDA (monochrome graphics adaptor), CGA (Colour Graphics adapter-4 colors), EGA (enhaced graphics adaptor- 640x350 16 colors), MCGA (Multi-colour Graphics Array- 640x480 2colors de 262.144, 320x200 256 colors), VGA [1987] (Video Graphics Array- Semblant al MCGA, però amb nous modes). Les últimes millores en targetes 3D han portat a targetes amb resolucions de fins a 1280x1024 i milions de colors, a més de noves tecnologies que permeten el suavitzat de 'l'efecte píxel' (quan veiem una imatge plena de quadrats petits) a més d'afegir velocitat per a imatges d'alta qualitat.
 VESA. Video Enhanced Standards Association. Estàndard de targeta de vídeo amb una capacitat SVGA (1280x1024 píxels) i milions de colors.
 Virus. Programa que es reprodueix a sí mateix i que interfereix sobre el hardware o el sistema operatiu. Poden haver de molts tipus: així alguns es carreguen a la memòria codificats per fer més difícil la seva detecció, d'altres van camuflats en programes que semblen ser normals, arriben a situar-se a sobre d'altres programes sense aparentment modificar el seu funcionament, a crear-se amb el mateix nom per enganyar , a ficar-se al sector d'inici (el qual és executat cada vegada que s'accedeix a una unitat) dels discs durs o disquets. Alguns famosos són: Junkie Boot, Camot 347 Dropper, Beah, Flip, ...

Bibliografia
La bibliografia és força àmplia, així que exposaré les fonts més útils :
MICROSOFT (1996), Microsoft Encarta 97
Nova Enciclopèdia Catalana de l'Estudiant (1). Ed. Primera Plana
La revolución informática (1985) Ed. Salvat.
Enciclopèdia Activa.
Nova enciclopèdia temàtica Planeta-Tecnologia. Editorial Planeta Pàg. 292.
RAMÍREZ, José :Del chip al ordenador. Editorial Ceac.
FORCEM, Faustino :Al Día en una Hora- Power PC. Editorial Anaya Multimedia
Breton, Philippe :Une histoire de l'informatique. Editorial Breton.
CRESPO, Santiago : <<Los nuevos procesadores>>, pàgines 92-98, PC ACTUAL- Octubre de 1996
Epson (Catálogo Invierno 88/89).

INTERNET :
http://www.fast2future.com Nuevas tecnlogías, creada por mi colega, Roger Romance.
http://www.todopaisajes.hp.ms Otra web de mi creación, que está por acabar.
http://www.lawebdelprogramador.com Página con bastantes recursos para programadores.
http://members.es.tripod.de/Toni_666_G/index.html Página web bastante completa parecida a la mía, aunque esquemática
http://216.122.85.218/site_index.html
http://developer.intel.com/sites/developer/index.htm Toda la producción de intel
http://www.ibm.com/ibm/history/story Historia de IBM
www.amdahl.com/about/timeline.htm Historia de Advanced Micro Devices (AMD)
http://cbi.itdean.umn.edu/cbi/minn/asi.htm
http://www.apple-history.comHistoria de Apple
www.info.apple.com/aboutapple/timeline.html Más historia de Apple.
http://www.apple-history.com Página principal de Cyrix
www.cbi.umn.edu/inv/burros/elecdata.htm
http://www.ncsc.dni.us/fun/user/tcc/cmuseum/cmuseum.htm Computer Museum
http://altea.dlsi.ua.es/~marco/tema3/index.html Más historia de la informática
http://www.nvg.ntnu.no Spectrum +2 Info
ftp://ftp.nvg.unit.no/pub/sinclair/snap Todos, y digo TODOS los juegos de Spectrum, en FTP.
http://www.worldofspectrum.org/index.html Lo mismo, pero incluyendo los emuladores.
http://www.worldofspectrum.org/home/goodprog.html Guía de los buenos programadores