Deformació rítmica de 2 valors iguals, típica de la música barroca francesa. A l'acció de tocar amb ritme inégal també se l’anomena "pointée". Aquesta desigualtat també la retrobem ja al segle XX en la música afro-americana (Jazz, Blues...) sota el concepte de "tocar amb swing".

Exemple:

Depenent del tipus de compàs, i dels valors predominants utilitzats pel compositor, aquest efecte rítmic s’utilitza durant tota la partitura en els mateixos valors (habitualment Corxeres o bé semicorxeres).

Mai ve escrit pel compositor. Només algunes vegades, al començament del moviment, se'ns indica. Per exemple... "Croches inégales".

1. "Inegalité" senzilla.

a) "pronunciada": En els moviments lents queda més marcada.

b) "lleugera": En els moviments ràpids queda suavitzada.

c) "ritme Llombard": És l’efecte "inégale" invertit.

        Exemple:

    - Indicació contrària del compositor.

    - Tresets en compassos simples i corxeres en compassos compostos (6/8, 9/8. 12/8).

    - En "tempi" molt ràpids. Aleshores, en grups de 4 semicorxeres es podrà remarcar la primera:

    - A la reiteració d’una mateixa nota (ex. "Tremolo")

    - Quan les notes tenen lligadures escrites pel mateix compositor.

    - Quan son "detachées" originalment pel compositor: 

    - En passatges per graus molt disjunts (Ex. arpegis).

    - Quan el baix fa un ritme "ostinato" de corxeres (ex. algunes Sarabandes).

    - En els ornaments improvisats (ex. "coulades", "tirades"...)

    - En la música no francesa (amb rares excepcions)

    - Ritme considerat italià    (També       etc...)

    - Quan s’indica "égale" o "mesuré".

2. "Surpointée" o allargament de les notes ja puntades.

La nota amb puntet s’allarga. Conseqüentment la nota que segueix queda reduïda a la meitat del seu valor. En el resultat sonor final s’hi afegeix l’anomenat "Silenci d’articulació".

Exemple aproximatiu:

a) s’escriu:                                           

b) s’interpreta:

c) resultat sonor autèntic:

Passa el mateix quan hi ha varies notes després de la puntada.

Exemple:

        a) s’escriu:

        b) s’interpreta:

Aquesta fórmula apareix sovint en la música francesa de caràcter solemne ( ex. les "Ouvertures"...) Com en els valors "inégales" no s’indica a la partitura ja que era un costum habitual que tots els músics coneixien.

Quan ens trobem amb un ritme de tresets i tot seguit una corxera puntada amb una semicorxera, se suavitza l’efecte del puntet.

Exemple:

        a) s’escriu:

        b) s’interpreta:

3. Els lligats.

Entre dues notes, la lligadura remarca la primera, debilitant la presència de la segona (ex. "coulements"). També és l’absència d’articulació a la segona nota.

    - Indicat pel compositor.

    - Absència total: Cas més generalitzat. L’intèrpret farà servir el seu bon gust. Sovint es recomana no abusar-ne.

    - Molts ornaments es fan sempre lligats (ex. "Port de voix", "coulements", "Battements", trinos... Aquest no és el cas de les disminucions "alla italiana").

    - En la música francesa es fan servir també per trencar l’efecte "Inégale"

Taula d'aplicació pràctica del ritmes "Inégales"

Segons Cajon (Elements de musique, París 1772) i Hotteterre (L'art de préluder, París 1719)

a) Compassos a 4 temps:

- C: Semicorxeres inégales (Hotteterre i Cajon)

- 12/4: Corxeres inégales (Cajon)

- 12/8: Semicorxeres inégales (Hotteterre i Cajon)

b) Compassos a 2 temps:

- C: Corxeres égales (Hotteterre) Corxeres inégales (Cajon)

- 2: Corxeres inégales (Hotteterre i Cajon)

- 2/2: Corxeres inégales (Hotteterre i Cajon)

- 2/4: Semicorxeres inégales (Hotteterre)

- 4/8: Semicorxeres inégales (Hotteterre)

- 2/8: Semicorxeres inégales (Hotteterre)

- 6/4: Corxeres inégales (Hotteterre i Cajon)

- 6/8: Semicorxeres inégales (Hotteterre i Cajon)

c) Compassos a 3 temps:

- 3/2: Corxeres inégales. Si no n’hi han aleshores ho seran les negres (Cajon). Negres inégales (Hotteterre)

- 3: Corxeres inégales (Hotteterre i Cajon)

- 3/4: Corxeres inégales (Hotteterre i Cajon)

- 3/8: Semicorxeres inégales (Hotteterre)

- 9/4: Corxeres inégales (Cajon)

- 9/8: Semicorxeres inégales (Hotteterre i Cajon).

Veure també  "Els compassos i el Rubato en la música barroca francesa"

Retorn a la pàgina principal