TÈCNICA D'ARTICULACIÓ

segons LA FONTEGARA de Silvestro Ganassi (Venècia 1535)

   


Silvestro Ganassi, a la seva "Opera Intitulata Fontegara, La qual insegna a sonare di flauto...", publicada a Venècia el 1535, explica amb detall una elaborada tècnica d'articulació. Aquí tenim la traducció dels aspectes més interessants.



Cap. 1.

- Heu de saber que (per tocar) tots els instruments... ens hem d’esforçar en conèixer i  imitar la veu humana.

- De la mateixa forma que un pintor imita els efectes de la natura, l’instrument imitarà la veu humana amb la proporció de la respiració i l'articulació de la llengua amb l'ajut dels dits. D’això jo en responc amb la meva experiència. He escoltat flautistes que amb la seva manera de tocar sembla que parlin. Gairebé podria dir-se que a l'instrument només li mancava el cos humà.


Cap. 2.

- Declaració d’aquesta flauta.

Aquest instrument anomenat flauta requereix tres coses: primer la respiració, segon la ma i tercer la llengua.

- En quant a la respiració, la veu humana com a mestra ens ensenya de quin mode hem de procedir. Ha de ser amb moderació ja que quan el cantaire canta alguna composició de text calmat l’expressa reposadament, però si es alegre ho canta de forma alegre. Al voler imitar aquests efectes (amb la flauta) s'usarà una emissió d'aire intermèdia, amb la finalitat de créixer o disminuir quan calgui.


Cap. 5

Mode que ensenya l’articulació de l' atac (Lingua).

- 'Demostració de diferents tipus d’atac'.

Fixa’t en que el moviment de la llengua causa diferents efectes segons les diferents síl·labes que es pronuncien.

Existeixen tres moviments principals de l’atac anomenat "Original":

- El primer és per exemple el que formen aquestes dues síl·labes: te che, te che, te che.

(N. del T.: la síl·laba che es pronuncia en italià, igual que ke.)

- El segon, te re, te re, te re, te.

- El tercer, le re, le re, le re, le.

I has de saber que aquests tres moviment originals contenen, en ells mateixos, els extrems i la seva meitat. El primer moviment funciona per síl·labes que causen un efecte dur ("crudo") i aspre, el tercer per síl·labes agradables i planes... i l'intermedi, el segon, és el mode moderat. Observa que està format per dues síl·labes, la primera pertany al primer original i la segona al tercer. Per tant, conté el temperament d’ambdós extrems, és a dir, la duresa i la tendresa.


Cap. 6.

- A continuació et donaré els modes que es produeixen arran de la variació dels originals.

- Fixa’t que en aquests modes es formen combinacions completes i incompletes.

A saber, la forma completa estarà formada per dues síl·labes, com els originals. Primer de mitja síl·laba o lletra, ttttt o ddddd, executades amb rapidesa, i (segon) d'una de les síl·labes "de de ge che" o "da de di do du" podent-se canviar la vocal per qualsevol altra, com ara  "ta te ti to tu" o "cha che chi co cu" i altres formes.

- S’utilitza, també, una mena d’articulació anomenada "dretta" (recta) i un altre anomenat "riversa" (inversa). La recta és la que articula les síl·labes de forma més semblant a les primeres de les originals. La inversa, és la més semblant a la tercera original y, veritablement, al augmentar la seva velocitat perd la seva articulació; per aquesta raó se l’anomena "riversa".


Cap. 7.

- Mode de practicar els diferents efectes produïts pels atacs originals.

- Observa com procedeixo, partint de les lletres vocals, amb la finalitat que puguis investigar per quina síl·laba o lletra la natura t'ha dotat de major velocitat de pronunciació. Cal que procedim en aquest ordre: posant els tres modes originals i després, un per un, desenvoluparé els diferents efectes derivats. De la forma següent:

Teche teche teche teche teche

Tacha teche tichi tocho tuchu

Dacha deche dichi docho duchu.

/

Tere tere tere tere tere

Tara tere titi toro turu

Dara dare dari daro daru

Chara chare chari charo charu

/

Lere lere lere lere lere

Lara lere liri loro luru.

I altres modes que no descric, que es formarien segons com actuï la natura en el tercer mode original, no produint-se cap altre efecte que no sigui el de la mitja síl·laba, com hem vist abans.

- Observa que si vols exercitar-te en algun mode d’aquestes articulacions descrites seguiràs aquest mètode:

Assaja algunes síl·labes i exercita-les amb freqüència per a fer-les ràpides en el primer mode original. En el segon original, faràs el mateix, però amb velocitat, com si articulessis una síl·laba de tres lletres:

tar ter tir tor tur

dar der dir dor dur

char cher chir chor chur

ghar gher ghir ghor ghur

Igualment procediràs amb la tercera original, de la forma següent:

lar ler lir lor lur

- Encara, hauràs de saber que tots els efectes d’articulació tenen una síl·laba "dretta"' i una altra "riversa", la primera (síl·laba) es la dreta i la segon la contrària.


Cap. 8.

Declaració de la "Lingua di testa e gorza" (cap i gola) i del mode d’exhalar l’aire per comoditat de la llengua.

- Observa que tots els efectes que fa la "lingua dritta" s'anomenen "lingua di testa", perquè s'intercepta l'aire sota el paladar i a prop de les dents i la "lingua riversa" serà "lingua di gorza" ja que intercepta l'aire a prop de la gola.

- Existeix una altra articulació que no pronuncia cap síl·laba, el seu moviment és d’un llavi a un altre, i per interceptar l’aire entre els llavis s’anomena "lingua di testa".


(N del T. en la traducció s’hi han afegit els signes de puntuació corresponents a les normes actuals).

Traducción: Joan Vives, a partir de Romà Escalas

 

Començament de l'article

TÉCNICA DE ARTICULACIÓN

según LA FONTEGARA de Silvestro Ganassi (Venecia 1535)


Silvestro Ganassi, en su "Opera Intitulata Fontegara, La qual insegna a sonare di flauto...", publicada en Venecia el 1535, explica con detalle una elaborada técnica de articulación. Aquí tenemos la traducción de los aspectos mas interesantes.



Cap. 1.

- "Debéis saber que (para tocar) todos los instrumentos... nos esforzaremos en conocer e imitar la voz humana.

- "Al igual que el pintor imita los efectos de la naturaleza,... el instrumento imitará la voz humana con la proporción de la respiración y la articulación de la lengua junto con la ayuda de los dedos, de lo cual yo respondo con mi experiencia. He escuchado flautistas dar a entender en su tañer, palabras. Que bien podría decirse que al instrumento solo le faltaba la forma del cuerpo humano...".


Cap. 2.

- "Declaración de esta flauta.

Este instrumento llamado flauta requiere tres cosas, primera la respiración, segunda la mano y tercera la lengua.

- En cuanto a la respiración, la voz humana como maestra nos enseña de qué modo debemos proceder con moderación. Pues cuando el cantor canta alguna composición de texto calmado la expresa reposadamente, pero si es alegre lo canta de modo alegre. Al querer imitar estos efectos (con la flauta) se usará una emisión de aire intermedia, a fin de crecer o disminuir cuando sea necesario."


Cap. 5

"Modo que enseña la articulación del ataque (Lingua)".

- 'Demostración de varios tipos de ataque'.

Fíjate en que el movimiento de la lengua causa distintos efectos según las distintas sílabas que se pronuncien.

Existen tres movimientos principales del ataque Llamado "Original ':

- El primero es por ejemplo estas dos sílabas: te che, te che, te che.

(N. del T.: la sílaba che se pronuncia en italiano igual que ke.)

- El segundo, te re, te re, te re, te.

- EL tercero, le re, le re, le re, le.

Y has de saber que estos tres movimientos originales contienen en ellos los extremos y su mitad. El primer movimiento procede por Sílabas que causan un efecto duro ("crudo") y áspero, el tercero por sílabas agradables y llanas, y el intermedio, el segundo, es el modo moderado. Observa que contiene en él dos sílabas, la primera pertenece al primero original y la segunda al tercero. Por tanto, contiene el temperamento de ambos extremos, o sea la dureza y la ternura".


Cap. 6.

- A continuación te daré los modos que se producen de la variación de los originales.

- Fíjate que en estos modos se forman combinaciones completas e incompletas.

A saber, la forma completa estará compuesta de dos sílabas, como los originales. Primero de media sílaba o letra, ttttt o ddddd, ejecutadas con rapidez, y (segundo) de una de las sílabas de de ge che o da de di do du pudiéndose cambiar la vocal por cualquier otra, como sería, ta te ti to tu o cha che chi co cu y otras formas.

- Se utiliza, además, un nombre de articulación llamado "dretta" (recta) y otro llamado "riversa" (inversa). La recta es la que articula las sílabas de forma más parecida a las primeras de las originales. La inversa, la más parecida a la tercera original y, verdaderamente, al aumentar su velocidad pierde su articulación; por esta razón se llama "riversa".


Cap. 7.

- "Modo de practicar los distintos efectos producidos por los ataques originales.

- Observa como procedo, partiendo de las letras vocales, afín de que puedas investigar para qué sílaba o letra la naturaleza te ha dotado de mayor rapidez de pronunciación. Procediendo en este orden: poniendo los tres modos originales y luego, uno por uno, desarrollaré los distintos efectos derivados. De la forma siguiente:

Teche teche teche teche teche

Tacha teche tichi tocho tuchu

Dacha deche dichi docho duchu.

/

Tere tere tere tere tere

Tara tere titi toro turu

Dara dare dari daro daru

Chara chare chari charo charu

/

Lere lere lere lere lere

Lara lere liri loro luru.

Y otros modos que no describo, que se formarían según como actúe la naturaleza en el tercer modo original, no produciéndose otro efecto que el de media sílaba, como hemos visto antes.

- Observa que si quieres ejercitarte en algún modo de estas articulaciones descritas seguirás este método:

Ensaya algunas sílabas y ejercítalas con frecuencia para hacerlas veloces en el primer modo original. En el segundo original, harás lo mismo, pero con velocidad, como si articularas una sílaba de tres letras:

tar ter tir tor tur

dar der dir dor dur

char cher chir chor chur

ghar gher ghir ghor ghur

Igualmente procederás con la tercera original, de la forma siguiente:

lar ler lir lor lur

- Deberás, aún, saber que todos los efectos de articulación tienen una sílaba "dretta"' y otra "riversa", la primera (sílaba) es la derecha y la segunda la contraria."


Cap. 8.

"Declaración de la "Lingua di testa e gorza" (cabeza y garganta) y del modo de exhalar el aire para comodidad de la lengua".

- "Observa que todos los efectos que hace la "lingua dritta" se denominan "lingua di testa", porque se intercepta el aire debajo del paladar y cerca de los dientes y la "lingua riversa" será "lingua di gorza" ya que intercepta el aire cerca de la garganta.

- Existe otra articulación la cual no pronuncia ninguna sílaba, su movimiento es de un labio a otro, y por interceptar el aire entre los labios se llama "lingual di testa"."


(N del T. en la traducción se han añadido los signos de puntuación correspondientes a las normas actuales).

Traducción: Román Escalas

 

Inicio del artículo    -    Versión en catalán    -    Pàgina principal