ELS COMPASSOS i EL RUBATO
per Joan Vives
Quina repercussió té l'ús dels diferents compassos de cara a la interpretació d'un moviment en la música barroca particularment francesa segons Jacques Martin Hotteterre (L'Art de preluder, París 1719) i Michel Pignolet de Monteclair (Principes de musique, París 1736). També algunes reflexions d'època sobre l'ús del "rubato" en la interpretació barroca.
|
a) Segons Jacques HOTTETERRE (resum de L’art de préluder, 1719) C - Ordinàriament a 4 temps lents. - "Inégale" a les semicorxeres. Corxeres "égales". - Usual a recitatius, molts "Airs", motets, Cantates i àries d’òpera italiana, preludis, primers moviments de sonates, allemandes, adagios, fugues, i en alguns "airs de ballet". - Els italians acostumen a indicar el "tempo" que volen en cada cas.
- 4 temps lleugers o 2 de lents. - Corxeres "égales", excepte quan el compositor indica el contrari. - Els italians l’utilitzen a... "Tempo di gavotti", "alla breve", i "tempo di capella". - J. B. Lully feia servir normalment un "2". 2 - 2 temps vius i sovint de caràcter picat. - Usual al començament de les obertures, entrades de ballet, marxes, bourrées, gavottes, rigaudons, branles, cotillons.... - Corxeres "pointée" a la música francesa. A la italiana no. - Quan el ritme es lent es fa constar. - És com una "C" partida en 2 amb corxeres convertides en negres. 3/2 - 3 temps lents. - Normalment les negres son "pointée" a la música francesa. - Es fa servir en fragments patètics i tendres com "sommeils", "grave" de sonates i a les Courantes per dansar. 3/4 o 3 - a 3 temps que poden ser ràpids o lents. - Les corxeres son quasi sempre "pointée" a la música francesa. - Es fa servir a les "Passacailles", "Chaconnes", "Sarabandes", "airs de ballet", "Correntes" a la italiana, minuets... No es tocarà "inégale" : Quan trobem el valor
Quan els baixos estiguin formats per valors de corxeres (ex. algunes sarabandes). Les corxeres saltin per graus disjunts.
3/8 - Es marca a un temps de caràcter viu. En cas contrari ja s’indicarà. - Es fa servir a "Passepieds", "airs" lleugers, "Canaries"... - Les corxeres son égales i les semicorxeres "pointée". 9/8 - a 3 temps lents - Les corxeres son "égales" i les semicorxeres "pointée". - Es fa servir a cantates i sonates (generalment en moviments finals) i sobretot a les gigues. - A França fa temps que no és gaire usual. 6/4 - Es marca a 2 temps lleugers. Algunes vegades també es pot marcar a 6 temps lents. - Les corxeres son "pointée". - Es fa servir a obertures d’òpera, "Loures", Gigues, "Forlanes" i en alguns "airs de ballet". - Poc usual a la música italiana. 6/8 - 2 temps lleugers. - Les corxeres son "égales" i les semicorxeres "pointée". - És fa servir a cantates i sonates (generalment en moviments finals) i sobretot a les gigues.
|
12/8 - Es marca a 4 temps lleugers. - Les corxeres son "Égales" - Mes habitual a la música instrumental, particularment a les gigues. - La seva utilització es bastant nova a França. 2/4 - a 2 temps lleugers - Les corxeres son "égales" i les semicorxeres son "pointée". - molt usual en moviments lleugers i picats. - És mes usual en cantates i sonates que en motets i òperes. 12/16 - a 4 temps ràpids. - les semicorxeres son "égales". 2/8 - a 1 temps ben lleuger. - Les corxeres son "égales" i les semicorxeres "pointée". - Es fa servir als "tambourins" i a d’altres obres de caràcter semblant.
o0o
b) Segons Michel Monteclair (Principes de musique, 1736):
- C: a 4 temps lents - C (Itàlia): a 4 temps lleugers o 2 de lents. - 2 (França): a 2 temps alegres, lleugers. - 2/4: a 2 temps lleugers. - 3/2: a 3 temps lents. - 3/4: a 3 temps alegres. - 3/8: a 3 temps ràpids. - 6/4: a 2 temps (lleugers o) lents. - 9/4: a 3 temps lleugers. - 12/4: a 4 temps lleugers. - 6/8: a 2 temps ràpids. - 9/8: a 3 temps ràpids. - 4/2: a 4 temps (només en fugues). - 12/8: a 4 temps ràpids. - 12/16: a 4 temps molt ràpids. - 2/8: a 2 temps ràpids. - 2/16: a 2 temps molt ràpids.
o0o
NOTA SOBRE EL RUBATO
Aquesta mena d’elasticitat rítmica interpretativa que anomenem "rubato" no és pas un invent romàntic (s. XIX). Des del 1601 Giulio Caccini ja en parla (prefaci de "Le nuove musiche") i després serà una característica mes de la interpretació de la música dels segles XVII i XVIII. Marin Marsenne (1636) "...Alhora que canviem de compàs en una mateixa peça de música també podem accelerar o retardar el "tempo" seguint les paraules del text i les diferents passions de l’argument..." Jean Jacques Rousseau (1767) "...Potser que no sempre els 4 temps d’un compàs de 4/4 tinguin la mateixa durada. Encara que la música italiana treu la seva energia del rigor del "tempo", els francesos accelerem o retardem els temps segons el gust del cant..." François Couperin (1722), en el seu "Roussignol en amour" (abans del double) recomana la utilització del "Rubato".
o0o |
Veure també "Sobre la interpretació inégale o desigual"
