El mínim que necessitem
Windows pot manejar diferents tipus de fonts. Unes són de resolució fixa, entre elles fonts de pantalla i fonts per a la impressora. Aquests tipus de fonts, en especial el primer, no les utilitzarem gairebé mai amb les aplicacions, i són les que manejen alguns programes per al seus menus i interfície gràfica.

Les fonts que gairebé sempre emprarem amb les nostres aplicacions i farem servir per a imprimir són les fonts escalables. Existexen dos tipus principals de fonts escalables: fonts truetype i fonts Type 1 (també anomenades postscript type 1). Ambdós tipus de fonts contenen informació en forma de traçats vectorials, és a dir, es pot generar un caràcter de qualsevol tamany sense que es perdi qualitat en el contorn.

Per utilitzar les fonts truetype no cal res especial: el mateix sistema operatiu windows incorpora tot per gestionar-les. En canvi, per poder manejar fonts type 1, que són el sistema més professional i utilitzat en el món de les arts gràfiques, cal un programa dedicat al seu maneig. Aquest programa es diu Adobe Type Manager (ATM). Tot i que no és gratuït, es pot obtenir fàcilment amb una demo de programes de Adobe com PageMaker. Un cop instal.lada la demo, veurem que s'hi ha instal.lat també l'ATM. El programa es manté al sistema quan desinstal.lem la demo.

Com maneja Windows els tipus de lletres.
Malgrat que tot usuari de windows té una idea general de com funcionen els programes en el maneig de tipus de lletra, no sempre sabem ben bé com els utilitza el sistema i com podem fer perquè el funcionament del sistema no es vegi perjudicat.

Primer detall: per utilitzar una font determinada, ens cal tenir-la al nostre ordinador, normalment al disc dur, encara que també és possible accedir a ella a través del disquet, una unitat de cd-rom, o fins i tot en xarxa. Això equival a disposar del fitxer de la font (un fitxer amb extensió ttf per a fonts truetype, i dos fitxers, al menys, un .pfb i l'altre .pfm per fonts Type1.

Segona qüestió: no n'hi ha prou amb tenir el fitxer de la font. Perquè els programes de windows puguin utilitzar fonts tipogràfiques, cal que estiguin carregades a la memòria. Això es pot fer de dues maneres: carregar temporalment el fitxer a la memòria o instal.lar de forma permanent la font. Per ser més precisos, a part d'això, existeix l'alternativa d'incrustar (embedding) les fonts dins d'un document. Aquesta opció, de fet, no permet emprar la font, perquè el que incrusta és una representació gràfica de la font i només ens servirà per imprimir o veure en pantalla. Els documents PDF solen dur fonts incorporades d'aquesta manera, i també es pot fer amb altre programes, com ara Microsoft Word.

Activació temporal de fonts (carregar en memòria)
Carregar la font a la memòria és una forma de posar a disposició dels programes la font en qüestió durant un interval de temps limitat: fins que es descarregui de la memòria, bé fent-ho expressament, bé en apagar el sistema. És una forma convenient d'emprar fonts que només volem fer servir per un projecte concret, o per un gràfic. Si el gràfic és un bitmap o un vector al qual convertim les lletres a contorns editables, no caldrà tenir-la instal.lada per poder veure-la correctament.

Com es pot fer? Primera forma: amb l'explorador de windows, aneu a la carpeta que conté la font que vulgueu carregar a la memòria. Fent doble clic sobre el nom del fitxer, s'obre una finestra a la qual teniu una mostra de les característiques de la font (vegeu imatge).

Si ara minimitzam la finestra, podem utilitzar la font en qüestió a qualsevol aplicació de windows. Ho podrem fer així mentre no tanquem la finestra de vista prèvia de la font, o fins que tanquem el sistema (en tornar a obrir-lo, ja no estaria dins de la memòria i no podriem emprar-la sense repetir el procés.) Una alternativa, molt més còmoda, és usar FontLoader o qualsevol programa que permeti carregar fonts a memòria (per exemple, Typograf o FontXplorer).

Una mostra d'una lletra, tal com la genera el visor inclòs amb Windows.

El menú contextual de FontLoader, que permet manejar fonts o grups complets de fonts de forma còmoda i ràpida.

FontLoader és gratis i es pot descarregar de Moon Software. El seu funcionament és simple. Tan sols fa que apareguin noves opcions en pitjar el botó dret sobre un fitxer de fonts truetype: install/unistall load/unload (vegeu la imatge adjunta.)

Emprar fontloader o un programa anàleg té l'avantatge de que podeu carregar i descarregar amb un sol clic un grapat de font, sense haver de tenir les seves finestres minimitzades ocupant part de la vostra pantalla.

Instal.lació (permanent) de tipus de lletra.
La instal.lació fa que la font estigui a disposició dels programes de forma permanent, i que cada cop que s'engega el sistema es carreguin a la memòria des del començament de la sessió. Normalment, una font instal.lada apareix a una carpeta especial al directori windows, que es diu "fonts".

Instal.lar una font és fàcil. Ho podem fer obrint mi pc>panel de control>fuentes i elegint "añadir fuente nueva". Cercam al disc o disquet els noms de les fonts disponibles, i escollim les que volguem. Pitjant la tecla de majúscules podem seleccionar un bloc de fonts consecutives de la llista; pitjant control podem elegir un grup no consecutiu.

Els programes d'administració de fonts que comentam més envant també poden fer aquesta tasca. (FontLoader ho fa amb un sol clic al botó dret.)

La desinstal.lació és un procés semblant, només triar l'opció "desinstal.lar". Aneu amb compte, però; si us demana si voleu eliminar l'arxiu de font del disc, assegureu-vos que en teniu una còpia disponible a una altra carpeta o a un disquet o cd-rom. D'altra manera, la perdreu irreversiblement.

Hi ha algunes regles que convé respectar. Per començar, per molt que us agradi la tipografia, mai instal.leu més enllà d'un centenar, o uns pocs centenars de fonts al vostre ordinador. En engegar el pc, totes es carreguen en memòria i, per tant, alenteixen el sistema. Més enllà de mil tipus de lletra, windows pot ser totalment incapaç de manejar-les; aquesta és una limitació en el disseny del sistema operatiu i convé tenir-la en compte.

Tanmateix, no és realista tenir tantes fonts instal.lades. Convé fer una selecció d'unes poques dotzenes, les més usades, i la resta tenir-les desades en carpetes. En haver d'emprar-ne alguna d'elles es pot activar (carregar) temporalment utilitzant un dels programes d'administració de fonts que recomanam. Guanyareu en rapidesa i comoditat d'ús del sistema. A més, no haureu de cercar mitja hora a la llista de lletres quan volgueu fer algun canvi tipogràfic als documents.

Com classificar les fonts.
Per tenir ben desada la col.lecció de fonts, i poder accedir ràpidament a una font concreta per activar-la o instal.lar-la, hem de classificar-les seguint un criteri consistent. Això depèn de cadascú, i de què conté la vostra col.lecció.

La meva classificació va de la següent manera, i no em va massa malament. Per una banda tinc type1, per una altra truetype. Després, dins cada paquet, tinc les categories següents:

1. Dingbats i símbols.
2. Il.lustració; és a dir, dingbats més treballats, més estil il.lustració.
3. Caps-Fontbats. Són lletres adients com a capitulars i lletres especials construídes amb dibuixos.
4. Display-Decoratives. Una secció molt ampla, amb tot de fonts adients per encapçalaments i usos especials.
5. Serif. Fonts de text amb serif.
6. Sans. Fonts de text de disseny més modern, sense serif.
7. Typewriter-monospaced: Fonts que imiten lletre de màquina d'escriure i monoespaiades.
8. Cal.ligràfiques. Lletres d'escriptura manual i cal.ligràfiques.

Aquesta classificació em sembla que funciona bé en el meu cas. Quan afegeixo alguna nova lletra a la col.lecció, simplement la he de copiar al directori corresponent.

Una excepció és la de les col.leccions de lletres en cd-rom. Aquestes estan tal com venen, normalment per ordre alfabètic. Tanmateix, no és res rígid i es pot canviar en voler o fer sub-grups dins d'una categoria. Tenint en compte la capacitat d'alguns programes per activar grups sencers, té sentit, per exemple, tenir lletres similars dins d'una mateixa carpeta. Així, si volem emprar lletres d'il.lustracions durant una sessió concreta, podem carregar en memòria tot el grup que les conté.

Obtenir mostres i catàlegs de les lletres.
És una forma molt convenient de poder organitzar la col.lecció i poder cercar ràpidament la font que ens interessa per a un projecte concret. A més, és una forma de materialitzar la col.lecció... d'altra manera, és inevitable que bona part de les lletres no arribem a utilitzar-les mai i fins i tot no arribem a veure com és de debò! Typograf, FontLister i tota la resta d'utilitats permeten fer catàlegs de lletres. Solen donar diferents opcions: imprimir un nombre variable de fonts per pàgina, una sola lletra per pàgina amb text de mostra, el mapa de caràcters, el teclat...

Programes d'administració de fonts.
Existeixen una sèrie de programes que faciliten molt el maneig de les lletres de l'ordinador. Aquests programes, si comptam amb una col.lecció més o menys voluminosa de lletres, esdevenen imprescindibles. Un bon programa administrador de fonts ha de ser capaç de:

• Mostrar l'aspecte de les fonts, tant les instal.lades com les que no hi estan.
• Generar catàlegs per imprimir, amb diferents configuracions.
• Permetre comparar dues o més fonts entre sí.
• Donar la possibilitat de carregar/descarregar, instal.lar/desinstal.lar fonts, d'una manera simple i ràpida.

Alguns programes no permeten carregar i descarregar temporalment els arxius de fonts, però ho compensen amb una instal.lació i desinstal.lació ràpides. Tots els programes d'administració de fonts existents són bastant parescuts.

Vegeu, per exemple, com és FontLister (freeware). A la esquerra de la seva pantalla tenim un llistat de les fonts que conté una carpeta (o bé les fonts instal.lades, de la carpeta Windows\fonts). A la finestra de la dreta podem veure una mostra dels caràcters, al tamany desitjat. Els menus i barres d'icones permeten accedir a la resta d'opcions del programa.

Per veure una llista bastant completa i actualitzada dels programes disponibles (molts d'ells són freeware o econòmics programes shareware) podeu visitar la molt aconsellable pàgina de Luc Devroye (secció font managers).

D'entre els programes, cal destacar els següents. Aquests programes solen ser relativament petits, i no hi ha problema en tenir-ne instal.lat més d'un. El que sí és aconsellable és no fer-los marxar simultàniament, per evitar problemes amb el sistema.
 HP FontSmart Lite. Una versió light i gratuïta d'una aplicació comercial de la casa Hewlett-Packard, un dels principals fabricants d'impressores. FontLoader. Un minúscul programa que esdevé invisible, perquè només afegeix opcions al menú contextual que apareix en pitjar el botó dret sobre un arxiu o una carpeta de fonts. Permet activar/desactivar o instal.lar/desinstal.lar. És gratis. Cercau-lo al web de Hewlett-Packard.

 FontXplorer. Del mateix fabricant que Fontloader (que comentam abans.) Només maneja fonts truetype, però és una molt bona aplicació. Es pot provar durant trenta dies (trenta dies d'ús real, no consecutius.)

 Bitstream Font Navigator. Si teniu Corel Draw v.8 vé inclòs amb el programa com a regal. Un bon programa que permet totes les operacions bàsiques i deixa preparar grups de fonts a l'usuari per poder-les localitzar i instal.lar ràpidament. No deixa activar temporalment, però instal.lar o desinstal.lar és una rialla. N'hi ha prou amb marcar, arrossegar i deixar el fitxer o les carpetes de la llista de fonts de l'esquerra a la finestra de les fonts instal.lades a la dreta.

 Printer's Apprentice és un programa shareware inspirat en la idea del Font Navigator. Una de les opcions més interessants que té és la preparació de llistats en format text de totes les fonts que hi ha al nostre ordinador.

 FontLister era inicialment freeware, però les darreres versions ja són comercials. Si podeu trobar a algun servidor de fitxers la versió 2.0, és gratuïta. Consulteu la seva pàgina web.

 Typograf és probablement el més complet administrador de fonts que existeix. És shareware i es pot obtenir de diferents servidors, o de la seva pàgina web. Molt aconsellable.

 Adobe Type Manager. Necessari si voleu emprar fonts type 1. Els programes que permeten manejar aquestes fonts (fontlister, typograf, font navigator...) no ho poden fer per si sols. ATM s'ha d'instal.lar primer. El programa, com hem comentat, no és gratuït, però té tendència a romandre al sistema un cop instal.lat com a acompanyament d'altres aplicacions d'Adobe. ATM té una versió Deluxe que incorpora funcions avançades d'administració de fonts, tant truetype com les pròpies.

Altres utilitats molt convenients:
El mapa de caràcters de windows (ja vé amb el sistema). Permet veure els caràcters "no visibles" que inclou cada lletra, com ara les cometes tipogràfiques, claudàtors i altres signes. Ens diu la combinació de teclat que serveix per obtenir cada caràcter: per exemple, pitjant ALT i 0151 obtenim un guió llarg: - La majoria de caràcters que no figuren al teclat surten així, clicant a ALT més un nombre que s'indica. És una utilitat molt important del sistema. Apreneu a manejar-la!

 Extended Character Map (freeware) és un mapa de caràcters millor que l'estàndard de windows. Els caràcters es veuen més grans i té algunes utilitats addicionals El podeu obtenir del web.

 Symbol selector és una mena de mapa de caràcters que funciona només amb les fonts codificades com a símbols. Freeware; http://www.rks-software.com

De la pàgina de tipografia de Microsoft podeu obtenir un bon conjunt d'utilitats gratuïtes, així com unes fonts especialment dissenyades per llegir-se en pantalla. Si no heu instal.lat al vostre PC l'Internet Explorer versió 4 o 5 us estau perdent la possibilitat de veure millor -molt millor- les pàgines web.

Utilitats tipogràfiques gratuïtes de Microsoft
Finalment, a pesar de la seva fama de Imperi del Mal...Microsoft ofereix una sèrie d'utilitats gratuïtes com són:
 Font Smoother: fa que les lletres es vegin suavitzades en pantalla, sense caires.

 Font Properties Extension: permet veure la informació detallada de cada font a partir d'una opció al menú contextual que apareix en fer clic amb el botó dret sobre un fitxer de fonts.

 Font properties editor. Serveix per canviar els paràmetres (informació sobre l'autor, versió, si és o no comercial, etc.) d'una font determinada. Si hem creat una font amb Corel Draw pot venir molt bé, perquè no haurem pogut accedir a determinades opcions.

 Weft. És una eina que permet incrustar (embed) lletres dins de pàgines web. Funciona amb un wizard que explica les passes que s'han de fer. Per veure una pàgina web amb les fonts incrustades utilitzant Weft, cal Internet Explorer (no funciona amb Navigator). La pàgina de tipografia de Microsoft val la pena, a més, perquè conté notícies, enllaços interessants i exemples d'ús de les lletres.

[tornar a dalt de la pàgina]