Maneig de les fonts (part 1)
Aquest article: Maneig de les fonts (part 2)

El color i la tipografia diuen molt més que el que es llegeix al text, quan donam el primer cop d'ull...

Els millors programes de maneig de tipografies permeten organitzar la col.lecció com calgui; es poden crear alguns grups especials. Aquests són alguns exemples, interessants i curiosos.

...per cert, d'on surt el nom d'egípcies? Segons sembla, van sorgir a començament del segle XIX, inspirades en els rètols de les mercaderies lliurades des d'Egipte (!) Pot ser no són útils per a textos molt llargs, però algunes són una delícia, tant en paper com en pantalla.

Elegir les fonts.
És una part crítica del procés de disseny. Tot l'aspecte i el significat aparent del treball, canvia amb un tipus de lletra o un altre. Encara que conscientment no analitzem quina tipografia s'ha utilitzat, subconscientment relacionam allò que veiem amb experiències anteriors. I així, just haver mirat el disseny, només el tipus de lletra emprat ja ens ha comunicat una sensació freda o amigable, agradable o molesta, formal o informal.

Juntament amb el color, la tipografia pot alterar per complet el significat que associam a un disseny. El text pot dir una cosa; les lletres una altra molt diferent.
Si cal elegir amb compte, per una banda, no tenim problemes amb l'immensa oferta de tipografies disponible. Literalment, hi ha milers de lletres diferents on triar. I fins i tot l'usuari més casolà pot tenir al seu abast centenars de fonts (les que venen de sèrie amb molts programes, com ara Office o CorelDraw.)
Per un altre costat, la tasca de seleccionar allò més adient d'entre un conjunt tan extens pot intimidar, o fer pensar que és tasca d'experts. En realitat només cal basar-se en el sentit comú i llegir algunes informacions bàsiques per poder anar sobre segur.

Associacions de tipografies: en el temps i a l'espai.
La tipografia té un poder insospitat. Condiciona la manera en què percebem el missatge d'una forma molt important.

Tal com passa amb els estils artístics, musicals, la moda... cada tipografia pot estar associada inequívocament a un lloc determinat i a una època concreta. Això fa que normalment, les tipografies que tenen una associació clara d'aquest tipus serveixin per usos molt determinats, i que s'emprin escassament fora d'aquests, fent que fins i tot resulti extrany veure-les en un context distint de l'esperat. Per exemple, per què moltes cerveses fan servir les típiques lletres gòtiques, estil Fraktur?

Alguns estils de fonts van associats a moments en el temps o llocs geogràfics, i el dissenyador fa servir aquestes associacions per reforçar la comunicació. Just amb aquest recurs tan senzill ja pot assolir una bona part dels objectius del seu projecte. Vegem alguns exemples.

Crear grups de fonts a mida.
Quan tenim un gran conjunt de fonts, hi ha programes de maneig de fonts que es fan imprescindibles. N'hi ha de gratuïts, altres són shareware, de manera que ens podem fer cabdal idea de què poden fer i com ens poden simplificar la vida (tipogràficament parlant.)

Una prestació ideal dels programes d'organització de fonts és la capacitat de crear grups (o sets). Un grup o set no és altra cosa que un conjunt de fonts, agrupades segons un determinat criteri: per exemple, fonts amb serif, fonts sans serif, de lletra manual...

El grup normalment no conté les fonts en sí, només una referència per accedir-hi instantàniament; per això es poden afegir, eliminar i canviar fonts d'un grup sense cap perill (ja que el fitxer de la font en sí no és afectat.)
Un cop hom comença a emprar aquesta possibilitat, esdevé addictiva i imprescindible: és la forma més ràpida i còmoda d'accedir a les fonts necessàries per a cada treball.

• Com a mínim, si hom té una col.lecció d'alguns centenars de fonts, convé crear alguns grups bàsics (l'autor utilitza els que comentam a la pàgina d'organització: serif, sans, cal.ligràfiques, decoratives, dingbats...) Però també és una bona idea preparar grups especials:
• grups que recullen les fonts necessàries per a un projecte determinat, la paleta de fonts que hi utilitzam.
• grups de tipus especials:
  • les fonts slabserif o egípcies són un tipus especial de lletres amb gràcies o serifs; en aquestes fonts les gràcies són rectes. L'autor reconeix que té una debilitat per elles; són simples, elegants i fàcils de llegir. I són efectives tant per text com per títols. A més, no estan massa vistes. Exemples típics: Lubalin Graph, Geometric Slabserif, Stymie, Serifa, Square Slabserif...
  • fonts estil arquitecte: fonts que s'assemblen a la retolació que fan servir als projectes els arquitectes; un grup força variat, que inclou des de fonts un tant irregulars com altres molt refinades. Vegeu-ne alguns exemples.
  • lletres de plantilla: des de les que s'empren als paquets i embalatges fins a les minúscules plantilles de rotgring: algunes s´han utilitzat molt (estil Dymo -us en recordau, d'aquests artilugis?), altres no tant. Plantiya és una creació original que va sorgir perquè no trobava enlloc una cosa així. Més endavant n'he localitzat d'altres, com la Mars o la Holstein.
  • lletres de màquina d'escriure. Qui ho havia de dir. Després d'anys de demanar quelcom més regular i perfecte, amb l'arribada del DTP i les impressores làser els dissenyadors tornen a emprar imitacions de les velles lletres de mecanografia mecànica! Se n'ha abusat molt, però encara són una solució única per molts treballs.

Paletes de fonts.
Així com preparam paletes de colors per usar en un disseny o pintura, també podem tenir preseleccionats grups de fonts que vagin bé per a determinats treballs. Una paleta típica conté:

1. una font per al text, acompañada de
2. una font per als títols/subtítols; normalment el seu tamany serà un 120 - 130% del de la font del text;
3. i potser una altra per als peus de foto, resums, cites, notes. Però en molts casos pot ser la mateixa que per als subtítols, a tamany més petit, per exemple, del 70 al 80% del tamany del text.

La font elegida per al text pot incloure, naturalment, la variant cursiva i en negreta: ambdues s'han d'usar només quan cal, per emfatitzar selectivament parts del document.

La regla principal que apliquen tots els professionals és triar una font fàcilment legible, bé sans o bé serif per al text, i acompañar-la d'una altra que sigui a l'enrevés: si hem escollit per exemple Garamond o Caslon per al text, l'acompanyem amb Franklin Gothic o Univers als peus de pàgina i als subtítols. És a dir: una font serif, amb una sans-serif. La manera més harmoniosa és aquesta -i admet una infinitat de variants. Feu-ne cas; si mesclau dues fonts sans o dues serif el resultat serà gairebé invariablement un fracàs.

Elegir les parelles concretes de fonts és una qüestió molt personal i, en tot cas, depèn del projecte que s'ha de fer. Algunes fonts funcionen bé juntes, altres no tant. Algunes tipografies tenen versió sans i versió serif i, evidentment, funciona bé la seva combinació: per exemple, la forma Serif per al text i la Sans per a la resta.

Amb fonts diferents, és una qüestió de provar; o fer cas de les recomanacions d'experts. Visitau la web de Daniel Will-Harris, on trobareu tot d'informació sobre la combinació de tipografies (seccions Typophile i Esperfonto.)

A cada document, al marge de la paleta bàsica, també es pot utilitzar alguna font especial, amb més impacte, per al títol general, o separant grans seccions. Aquesta font l'elegirem amb més llibertat, però sempre vetllant que s'adigui amb els continguts i la intenció del document.

El color, aplicat discretament a algunes parts del text pot millorar molt i aportar distinció al document. Fins i tot pot crear la impressió de que hi ha més varietat de fonts. Però el color, inadequadament usat pot tenir un impacte oposat, i actuar com a distracció i donant un aspecte vulgar. Per tant, s'ha de manejar amb compte i seny. Uns pocs tocs de color a un subtítol, o remarcant una cita, és un recurs molt útil i elegant, però fer un collage de colors en una pàgina de text que pretèn ser seriós o informatiu posa en evidència mal gust i poc sentit comú.

Quina font específica elegim?
Com la roba amb què ens vestim, és una qüestió bàsicament personal. Cadascú té el seu gust, però hi ha una sèrie de convencions i n'hem de fer cas si volem que els nostres treballs no siguin malinterpretats. Igual que anar a una entrevista per un treball, vestit amb roba multicolor pot ser molt xocant, també seria mal d'entendre que un document que es pretén seriós estàs imprès en lletres que semblen d'una festa informal!

Per encertar amb l'elecció, podem deixar-nos guiar per la impressió que ens causa el tipus de lletra; sentim que s'adiu amb els continguts, o no? S'assembla a algun model que consultam, o està molt lluny d'ell? Hem d'elegir les fonts amb seny. No oblidem que les fonts que utilitzam són part de la nostra imatge.

Convé evitar allò que està molt vist. Una font que tothom usa fa que els nostres documents siguin indistingibles, un producte clònic dels altres. Les fonts que inclouen els PC, Arial (Helvetica), Courier i Times New Roman són les fonts més repetides de la història. Hi ha dotzenes d'alternatives que, essent bàsicament del mateix tipus, treuran de l'anonimat i l'avorriment els vostres textos. No desinstal.leu, però, aquestes fonts, perquè, dissortadament, diferents programes les empren. Però no les utilitzeu més enllà del que és estrictament necessari.

Tanmateix, fonts que intrínsecament són boniques i amb dissenys molt refinats acaben per cansar. És el que passa ara amb Officina Sans o Meta. Tothom les empra. Dotzenes d'empreses importants l'han adoptat (per exemple, Retevisión, Epson...) La veureu per tot; en publicitat, fulletons, cartes... i, és clar, arriba a provocar sacietat. Fa uns anys va succeïr amb Helvetica. Ara cap dissenyador mínimament professional no vol sentir parlar d'ella, i fan servir alguna de les moltes fonts semblants que hi ha, just subtilment diferents. Amb Officina passarà sens dubte el mateix. Si: amb les fonts hi ha autèntiques modes. El que ara és actual, fresc, dinàmic, en mesos, uns pocs anys com a molt, esdevé massa vist, cansat, pesat. Si us agrada una font, aprofitau-la mentre dura la seva vigència... però si ha estat realment molt de moda, potser convé cercar alternatives.