Continguts:
Plantilla per crear caràcters.
Passar els símbols del programa de dibuix a l'editor de fonts.
Passar d'una línia a un contorn tancat.
Pinzells cal.ligràfics
Combinació de formes.
Utilitzar l'escànner.
Vectoritzar.
Aplicar efectes especials als contorns.

Aquesta pàgina no és un manual ben estructurat, és més aviat un recull d'idees interessants per a la creació de tipografies originals i modificació d'altres. Ens basam en les indicacions generals de la pàgina prèvia (Com crear i modificar tipografies.) i la proposam com un suplement amb suggerències molt més concretes. Cal, per tant, una certa familiaritat amb els programes necessaris, per poder dur a terme aquestes idees.

Plantilla per crear caràcters.
Preparar una pàgina mestra per crear els caràcters en un programa de dibuix.

És recomanable crear una pàgina amb unes dimensions de 720 x 720 punts per situar-hi els caràcters. Per què? Amb aquestes dimensions ens asseguram que els detalls que figuren als contorns de la font es traduiran en una correcta forma en imprimir o en veure's en pantalla. A aquesta pàgina situam l'origen de coordenades (de les regles) a (30, 30) punts del caire inferior esquerre. A continuació desplaçam l'origen de coordenades (el punt (0,0) a aquest caire.

Ara ens calen unes línies guia per dibuixar les formes de les lletres de forma proporcionada. Si col.loquem algunes lletres de mostra (d'una tipografia normal: una cosa discreta i normal com l'Arial o Helvetica serveix) a la pàgina i les escalam de manera que ocupin més o menys la meitat de l'altària disponible, podem utilitzar-les per col.locar les línies guia.

Escriviu les lletres "x p b M O l". Fixeu-vos que hi ha una altària màxima (la de les majúscules i traços ascendents de la b i la l), una mínima (la part descendent de la p) i una altària normal de les minúscules (l'altària de la x.) A més, fixeu-vos que l'amplària de les lletres és variable: el valor máxim es dóna a la M i el mínim a la l. Col.locant guies a aquestes lletres ja tenim una pauta per dibuixar proporcionadament els nostres caràcters.

Aprofitau l'opció de capes del vostre programa de dibuix i col.locau les lletres de mostra en una capa al fons, i en un color clar que no molesti. Les farem servir com a referència; per evitar que destorbin, desactivau la capa (feu-la no editable.)

Guardeu la pàgina i ja teniu un motlle per col.locar els caràcters que formaran la vostra tipografia. En programes que permeten múltiples pàgines (com CorelDraw o Freehand) us convendrà anar creant pàgines addicionals per allotjar els diferents símbols. En guardar, per no crear un arxiu gegantí, podeu crear arxius separats per a les minúscules, majúscules i altres símbols.

Aquestes plantilles serveixen per crear els caràcters, aprofitant les moltes eines dels programes de dibuix. Amb Corel Draw fins i tot podreu exportar directament els caràcters dins d'una font Truetype o Postscript type 1.

Passar els símbols del programa de dibuix a l'editor de fonts.
Si teniu un programa capaç d'editar fonts (Font Creator, Font Lab, Fontographer, Softy, Scanfont...) els contorns vectorials que aneu creant us serveixen per incorporar-los directament a la font. Una forma senzilla és crear els caràcters i guardar-los temporalment en un fitxer en format adobe illustrator (versió 5) o EPS (per exemple, amb el nom simbol.eps o simbol.ai ).

Us suggerim aquest procediment: en acabar un símbol, arrossegueu-lo a la finestra on teniu el fitxer simbol.eps (o simbol.ai). Guardeu aquest fitxer. Al programa editor de fonts, aneu al simbol corresponent, i aneu a l'opció importar | eps. Seleccionau el fitxer que heu guardat com a simbol.ai (si cal, haureu de triar la carpeta on es trobi), i ja el teniu dins de l'espai que correspon a un caràcter. Ara podreu fer-hi, si cal, alguns retocs en la posició, veure si cal invertir la direcció dels contorns, etc...

Què és invertir la direcció dels contorns? La qüestió pot ser llarga d'explicar. Quan un símbol està format per formes incloses una dins l'altra -per exemple, la o són dues el.lipsis-, la direcció dels vectors que les formen ha de ser la correcta; si no, pot haver-hi problemes a l'hora de visualitzar-se la font en determinats programes. Alguns programes editors de fonts mostren tota la forma en negre si no s'ha corregit aquest problema. Tanmateix la solució és fàcil; només cal cercar al menú l'opció "reverse contours" o "correct path direction".

Una opció molt interessant dels programes d'il.lustració per a la creació de fonts és la d'eixamplar els traços. Això permet obtenir formes tancades a partir d'una línia simple.

La primera O no serveix com a caràcter: és un sol contorn, buit, amb un gruix considerable. Si el convertim amb el filtre "expand stroke" obtenim el que teniu a la segona O: dos contorns plens combinats, vàlids com a caràcter.

Passar d'una línia a un contorn tancat.
Amb un programa de dibuix vectorial, una línia pot tenir una amplària variable. Dibuixar una línia sola és, evidentment, més senzill que crear tota una sèrie de contorns. Per exemple, una O pot ser una sola el.lipse. Fent-la amb contorns tancats, en calen dues, i combinar-les per tal que surti l'orifici central. Per què no utilitzar, doncs, directament línies gruixades?

Hi ha un problema: cada caràcter ha de ser al menys un contorn tancat (o una combinació de diversos contorns tancats.) Per tant, per gruixada que facem la línia, no serveix. És indiferent el seu gruix:segueix essent una línia simple. Hi ha una solució senzilla, però: utilitzar una acció que inclouen la majoria de programes de dibuix, que consisteix en "eixamplar el traç" (expand stroke) creant un contorn de l'amplària desitjada. Aquest truc serveix, a més, per crear versions de diferent gruix a partir d'una col.lecció de formes bàsiques.

Diferències entre contorns tancats i línies simples amb un estil de pinzell "natural"; només si es converteix el traç a una forma tancada (amb l'opció d'expand stroke) es pot aprofitar per crear caràcters vàlids per a una font. D'aquestes tres A, només val la tercera. Hi ha un nombre elevat de punts d'ancoratge perquè el contorn, simulant un traç de pinzell, és força complex.

Aprofitar els pinzells vectorials
Programes com Illustrator tenen uns interessants efectes de pinzell artístic que s'apliquen als traços. Alguns d'aquests pinzells semblen haver estat dissenyats per a la creació de fonts! Vegeu l'exemple d'alguns dels pinzells que inclou Illustrator 8. Realment, són idonis per crear fonts d'estil cal.ligràfic. N'hi ha prou amb crear una forma senzilla amb la ploma o qualsevol estri de dibuix del programa i aplicar-hi l'estil de pinzell desitjat. El problema per passar d'aquí a la creació d'un caràcter tipogràfic és el mateix que comentam al punt anterior. Aquests traços, per espectaculars que siguin, segueixen essent a tots els efectes traços senzills i no són, per tant, aptes per crear un glif. La solució la trobam, de nou, en el filtre d'eixamplar el traç.

A més, si guardam el fitxer amb tots els contorns convertits d'aquesta manera, evitam problemes de compatibilitat amb altres programes, i es mantendran les formes en passar a un programa diferent, com ara Freehand o CorelDraw.

Els pinzells cal.ligràfics dels programes de dibuix obren una infinitat de possibilitats creatives.

Pinzells cal.ligràfics
Els millors programes d'il.lustració vectorial inclouen diferents estils de pinzell cal.ligràfic que són idonis per a la creació de tipografies. Aquest tipus de pinzells són fàcils d'utilitzar. No tenen cap secret: es basen en la forma natural dels pinzells cal.ligràfics, amb punta ampla: si apliquem el traç formant un cert angle, per exemple de 45º, els traços verticals seran gruixuts, mentre que els horitzontals seran molt més estrets, ja que es fan amb el caire de la ploma, molt més estret.

D'aquesta manera, un cop hem definit el pinzell cal.ligràfic amb el programa d'il.lustració (o bé hem optat per una de les moltes opcions de pinzell preestablerts), els moviments del ratolí o el dispositiu d'entrada simulen la ploma: traços més amples o més estrets en funció de si es dirigeixen verticalment o horitzontalment.

Tot plegat, aquest tipus de pinzell mereixen explorar-se, perquè tenen moltes possibilitats. A cada programa funcionen d'una manera lleugerament distinta; a alguns casos es manegen directament com a traços tancats, i a altres simplement com una variació de la forma del contorn. En aquest segon cas es poden aplicar a qualsevol traç obert o tancat.

Combinació de formes.
Una eina molt útil per a la creació de fonts és el conjunt de filtres d'unió, intersecció, retall... de formes que inclouen els programes de dibuix. Donat que una lletra està formada per elements que en certa manera es repeteixen a diferents caràcters, fins i tot es pot crear un alfabet en pla Frankenstein, combinant parts de diferents caràcters, i fent servir els filtres de retallat i combinació de formes per obtenir els resultats desitjats. Illustrator és un dels programes que tenen millor organitzats els filtres de combinació de formes (dins de la paleta Pathfinder - Buscatrazos.)

Crear i modificar les formes amb un programa de dibuix és potser més aconsellable que utilitzar les eines de dibuix o maneig de formes dels programes d'edició de fonts, perquè aquestes darreres no són ni de bon tros tan intuïtives ni tan potents com les d'una bona aplicació d'il.lustració vectorial.

Utilitzar l'escànner
A la pàgina sobre escannejat ja hem explicat l'essencial de l'escannejat per crear fonts. Cal afegir algunes idees interessants aquí. Respecte de la ressolució necessària, alguns creadors de fonts empren l'escànner a ressolució força baixa (72dpi, semblant al monitor), i escannegen caràcters dibuixats a gran tamany (més de 5 cm. d'altària). D'aquesta manera no es capten massa detalls (que realment no interessen, perquè esdevenen irregularitats) i es té més aviat la forma general de la lletra. És una opció a tenir en compte. En general, ressolucions molt altes donen més problemes que avantatges.

Tot i que, si, les lletres es fan tan sols a partir d'objectes en blanc i negre, no escannejeu directament en blanc i negre; és molt més aconsellable escannejar en nivells de gris, perquè és capta molt millor la forma, sense rebutjar informació que inevitablement es perd quan s'opta només per dos nivells (blanc i negre). Un cop obtinguda la imatge, la convertim a blanc i negre aplicant primer un nivell de contrast/brillantor que faci la imatge acceptable. Si el que heu obtingut amb l'escanner encara és massa irregular, podeu provar de definir més la forma aplicant un lleu desenfocament i a continuació contrastar la imatge per redefinir el contorn.

Vectoritzar.
Al vectoritzat, igual que passa amb l'escannejat, exactitud i qualitat no són en absolut sinònims. Si les opcions de l'aplicació que utilitzeu per vectoritzar fan que s'intenti adjustar un contorn amb molta sensibilitat, acabareu amb una forma que té moltíssims punts d'ancoratge. Aquesta situació s'ha d'evitar, perquè emptijora la forma dels contorns de les lletres i afegeix una innecessària complexitat a l'arxiu de la font.

Com es poden obtenir vectors nets? Una forma és configurar l'aplicació perquè calqui la forma del vector (per sobre de la imatge en mapa de bits que hem escannejat) amb poca sensibilitat, rebutjant les petites irregularitats i cercant en canvi, la forma mitjana o més general del contorn.

Una altra opció és netejar el resultat del calcat vectorial Això ho fan Streamline, Freehand o Fontographer de forma ràpida i senzilla. Seguint totes aquestes indicacions no ha de ser difícil obtenir contorns per a les lletres amb el mínim nombre possible de punts d'ancoratge. Evidentment, el nombre de punts necessaris depèn sobre tot del tipus de forma. Una lletra senzilla, geomètricament simple, requereix pocs punts per definir-la; una lletra amb contorns irregulars n'exigeix més. En qualsevol cas convé vigilar que no n'hi hagi en excès.

Finalment, la forma més efectiva de controlar el calcat vectorial és prescindir de l'auto-vectoritzat! Només cal obrir la imatge com a referència i amb la ploma anar col.locant punts d'ancoratge decidint la seva ubicació un a un. Per a projectes professionals, aquesta és la forma d'obtenir resultats excel.lents. Però si el que voleu és crear una tipografìa sense complicar-vos massa la vida, podeu oblidar-ho.

Es pot alterar la forma del contorn vectorial amb diferents filtres que permeten fer la forma més irregular. Aquests filtres, com el que mostram a l'exemple, es poden configurar per tal que l'efecte sigui el desitjat.

També es poden aplicar filtres als programes de pintura, directament sobre una imatge escannejada o sobre representacions de les lletres d'una altra tipografia. En aquest cas el procés es fa més llarg, perquè encara mancarà vectoritzar les formes resultants.