|
Taller de creació tipogràfica - Avançat Taller de creació tipogràfica:
Part I
-bàsica
|
||
|
Continguts:
|
Aquesta pàgina no és un manual ben estructurat, és més aviat un recull d'idees interessants per a la creació de tipografies originals i modificació d'altres. Ens basam en les indicacions generals de la pàgina prèvia (Com crear i modificar tipografies.) i la proposam com un suplement amb suggerències molt més concretes. Cal, per tant, una certa familiaritat amb els programes necessaris, per poder dur a terme aquestes idees. Plantilla per
crear caràcters.
És recomanable crear una pàgina amb unes dimensions de 720 x 720 punts per situar-hi els caràcters. Per què? Amb aquestes dimensions ens asseguram que els detalls que figuren als contorns de la font es traduiran en una correcta forma en imprimir o en veure's en pantalla. A aquesta pàgina situam l'origen de coordenades (de les regles) a (30, 30) punts del caire inferior esquerre. A continuació desplaçam l'origen de coordenades (el punt (0,0) a aquest caire. Ara ens calen unes línies guia per dibuixar les formes de les lletres de forma proporcionada. Si col.loquem algunes lletres de mostra (d'una tipografia normal: una cosa discreta i normal com l'Arial o Helvetica serveix) a la pàgina i les escalam de manera que ocupin més o menys la meitat de l'altària disponible, podem utilitzar-les per col.locar les línies guia. Escriviu les lletres "x p b M O l". Fixeu-vos que hi ha una altària màxima (la de les majúscules i traços ascendents de la b i la l), una mínima (la part descendent de la p) i una altària normal de les minúscules (l'altària de la x.) A més, fixeu-vos que l'amplària de les lletres és variable: el valor máxim es dóna a la M i el mínim a la l. Col.locant guies a aquestes lletres ja tenim una pauta per dibuixar proporcionadament els nostres caràcters.
Aprofitau l'opció de capes del vostre programa de dibuix i col.locau les lletres de mostra en una capa al fons, i en un color clar que no molesti. Les farem servir com a referència; per evitar que destorbin, desactivau la capa (feu-la no editable.) Guardeu la pàgina i ja teniu un motlle per col.locar els caràcters que formaran la vostra tipografia. En programes que permeten múltiples pàgines (com CorelDraw o Freehand) us convendrà anar creant pàgines addicionals per allotjar els diferents símbols. En guardar, per no crear un arxiu gegantí, podeu crear arxius separats per a les minúscules, majúscules i altres símbols. Aquestes plantilles serveixen per crear els caràcters, aprofitant les moltes eines dels programes de dibuix. Amb Corel Draw fins i tot podreu exportar directament els caràcters dins d'una font Truetype o Postscript type 1. Passar els
símbols del programa de dibuix a l'editor de
fonts.
Us suggerim aquest procediment: en acabar un símbol, arrossegueu-lo a la finestra on teniu el fitxer simbol.eps (o simbol.ai). Guardeu aquest fitxer. Al programa editor de fonts, aneu al simbol corresponent, i aneu a l'opció importar | eps. Seleccionau el fitxer que heu guardat com a simbol.ai (si cal, haureu de triar la carpeta on es trobi), i ja el teniu dins de l'espai que correspon a un caràcter. Ara podreu fer-hi, si cal, alguns retocs en la posició, veure si cal invertir la direcció dels contorns, etc... Què és invertir la direcció dels contorns? La qüestió pot ser llarga d'explicar. Quan un símbol està format per formes incloses una dins l'altra -per exemple, la o són dues el.lipsis-, la direcció dels vectors que les formen ha de ser la correcta; si no, pot haver-hi problemes a l'hora de visualitzar-se la font en determinats programes. Alguns programes editors de fonts mostren tota la forma en negre si no s'ha corregit aquest problema. Tanmateix la solució és fàcil; només cal cercar al menú l'opció "reverse contours" o "correct path direction". |
|
|
Una opció molt interessant dels programes d'il.lustració per a la creació de fonts és la d'eixamplar els traços. Això permet obtenir formes tancades a partir d'una línia simple.
La primera O no serveix com a caràcter: és un sol contorn, buit, amb un gruix considerable. Si el convertim amb el filtre "expand stroke" obtenim el que teniu a la segona O: dos contorns plens combinats, vàlids com a caràcter.
|
Passar d'una
línia a un contorn tancat.
Hi ha un problema: cada caràcter ha de ser al menys un contorn tancat (o una combinació de diversos contorns tancats.) Per tant, per gruixada que facem la línia, no serveix. És indiferent el seu gruix:segueix essent una línia simple. Hi ha una solució senzilla, però: utilitzar una acció que inclouen la majoria de programes de dibuix, que consisteix en "eixamplar el traç" (expand stroke) creant un contorn de l'amplària desitjada. Aquest truc serveix, a més, per crear versions de diferent gruix a partir d'una col.lecció de formes bàsiques.
Diferències entre contorns tancats i línies simples amb un estil de pinzell "natural"; només si es converteix el traç a una forma tancada (amb l'opció d'expand stroke) es pot aprofitar per crear caràcters vàlids per a una font. D'aquestes tres A, només val la tercera. Hi ha un nombre elevat de punts d'ancoratge perquè el contorn, simulant un traç de pinzell, és força complex.
Aprofitar els
pinzells vectorials
A més, si guardam el fitxer amb tots els contorns convertits d'aquesta manera, evitam problemes de compatibilitat amb altres programes, i es mantendran les formes en passar a un programa diferent, com ara Freehand o CorelDraw. |
|
|
Els pinzells cal.ligràfics dels programes de dibuix obren una infinitat de possibilitats creatives.
|
Pinzells
cal.ligràfics
D'aquesta manera, un cop hem definit el pinzell cal.ligràfic amb el programa d'il.lustració (o bé hem optat per una de les moltes opcions de pinzell preestablerts), els moviments del ratolí o el dispositiu d'entrada simulen la ploma: traços més amples o més estrets en funció de si es dirigeixen verticalment o horitzontalment. Tot plegat, aquest tipus de pinzell mereixen explorar-se, perquè tenen moltes possibilitats. A cada programa funcionen d'una manera lleugerament distinta; a alguns casos es manegen directament com a traços tancats, i a altres simplement com una variació de la forma del contorn. En aquest segon cas es poden aplicar a qualsevol traç obert o tancat. Combinació
de formes.
Crear i modificar les formes amb un programa de dibuix és potser més aconsellable que utilitzar les eines de dibuix o maneig de formes dels programes d'edició de fonts, perquè aquestes darreres no són ni de bon tros tan intuïtives ni tan potents com les d'una bona aplicació d'il.lustració vectorial. Utilitzar
l'escànner
Tot i que, si, les lletres es fan tan sols a partir d'objectes en blanc i negre, no escannejeu directament en blanc i negre; és molt més aconsellable escannejar en nivells de gris, perquè és capta molt millor la forma, sense rebutjar informació que inevitablement es perd quan s'opta només per dos nivells (blanc i negre). Un cop obtinguda la imatge, la convertim a blanc i negre aplicant primer un nivell de contrast/brillantor que faci la imatge acceptable. Si el que heu obtingut amb l'escanner encara és massa irregular, podeu provar de definir més la forma aplicant un lleu desenfocament i a continuació contrastar la imatge per redefinir el contorn. Vectoritzar.
Com es poden obtenir vectors nets? Una forma és configurar l'aplicació perquè calqui la forma del vector (per sobre de la imatge en mapa de bits que hem escannejat) amb poca sensibilitat, rebutjant les petites irregularitats i cercant en canvi, la forma mitjana o més general del contorn. Una altra opció és netejar el resultat del calcat vectorial Això ho fan Streamline, Freehand o Fontographer de forma ràpida i senzilla. Seguint totes aquestes indicacions no ha de ser difícil obtenir contorns per a les lletres amb el mínim nombre possible de punts d'ancoratge. Evidentment, el nombre de punts necessaris depèn sobre tot del tipus de forma. Una lletra senzilla, geomètricament simple, requereix pocs punts per definir-la; una lletra amb contorns irregulars n'exigeix més. En qualsevol cas convé vigilar que no n'hi hagi en excès. Finalment, la forma més efectiva de controlar el calcat vectorial és prescindir de l'auto-vectoritzat! Només cal obrir la imatge com a referència i amb la ploma anar col.locant punts d'ancoratge decidint la seva ubicació un a un. Per a projectes professionals, aquesta és la forma d'obtenir resultats excel.lents. Però si el que voleu és crear una tipografìa sense complicar-vos massa la vida, podeu oblidar-ho.
|
|
|
Es pot alterar la forma del contorn vectorial amb diferents filtres que permeten fer la forma més irregular. Aquests filtres, com el que mostram a l'exemple, es poden configurar per tal que l'efecte sigui el desitjat.
També es poden aplicar filtres als programes de pintura, directament sobre una imatge escannejada o sobre representacions de les lletres d'una altra tipografia. En aquest cas el procés es fa més llarg, perquè encara mancarà vectoritzar les formes resultants.
|
Aplicar efectes especials als contorns.
Per un altre costat, a determinats tipus de tipografia, els contorns llisos i ben polits són l'oposat al que es vol obtenir! Per exemple, si volem una lletra que simula un imprès d'impremta antiga, esperam que els contorns tenguin una certa irregularitat. I en determinats projectes, volem formes especials que estan molt allunyades de les formes geomètriques simples d'una font de text... Hi ha diferents alternatives per crear formes i efectes especials als caràcters. Serveixen tant efectes que podem aplicar a la imatge escannejada que utilitzam com a referència o efectes que s'apliquen als vectors que constituiran els caràcters de la font. Aquest darrer tipus d'efectes es poden aplicar dins dels programes de dibuix com, en alguns casos, dins dels programes de creació de fonts. Vegem algunes idees interessants del que es pot fer a cada un d'aquests nivells.
Filtres vectorials.
Filtres dels programes editors de
fonts.
I al programa FontLab fins i tot hi ha una sèrie d'opcions especials per distorsionar els caràcters (filtres que anomemen bold, outline, 3d extrussion, 3d rotate, college, shadow, random move of nodes, envelope i gradient). Vegeu-ne dos exemples (extrussió i ombra, respectivament):
L'interès que té crear una font amb determinats tipus d'efecte, com ara una ombra, o un efecte tridimensional, no és tant d'evitar haver de produir l'efecte amb un programa capaç de fer-lo (això és cosa senzilla, avui), sinó el disposar d'una tipografia amb l'aspecte desitjat directament utilitzable des de qualsevol aplicació.
|
|